COR DE PEDRA


Penso que el cor tens de pedra
i que no hi ha manera de fer-lo estimar
i ara crec que el teu cor és de marbre
que no hi ha paraules per fer-lo canviar.

M'has fet moure com una titella
anant sempre al darrera dels teus compliments.
Amb el teu posat falç de ponzella
I la teva manera d'enredar la gent.

Penso que el cor tens de pedra
i que no hi ha manera de fer-lo estimar
i ara crec que el teu cor és de marbre
i que no hi ha paraules per fer-lo canviar.

Màgia que atrau i que enganxa
enlluerna i enganya amb el verí més dolç
m'has fet pols i només puc desitjar-te
una sort ben llunyana i que com jo toquis fons.

Amb el cuento de la llagrimeta
que costa de creure (si és que et queden dents)
t'enfots sempre de la mort i qui el vetlla
i quan ja estàs distreta em fots al carrer.
Tot per ser ben a prop teu i ara ja no tinc res meu.

Penso que el cor tens de pedra
i que no hi ha manera de fer-lo estimar
i ara crec que el teu cor és de marbre
i que no hi ha paraules per fer-lo canviar.