El cel és ple d'estels i tu els veus
però saps que avui no et diran res
doncs t'es més fàcil tancar els ulls
i arribar per el camí més curt.

Pols d'estels és el que hi ha
el que ara et convé per a poder flotar
en un avió que dona tombs
perdent-se per l'habitació.

I sense voler penses en ella un altre cop.
i veus el retrat del seu somriure en el record

Quan l'alba esborra la nit
la realitat et cerca el cor
se t'acaba el vol per l'infinit
i el miratge et deix sol.

Ella va ensopegar en un forat
d'on l'esperit no en sap tornar.
voldries volar al seu regnat
pero no ets més que un ocell plomat.

Saps que els teus viatges platejats
mai et podran portar fina al seu costat
i a l'horitzó no hia ha color
i aquest cop fas un viatge llarg

Quan vingui el sol et cercarà encara vestit
i avui l'esmorzar se't florirà al peu del teu llit

nomes la lluna et compendrà
pels moments que heu plorat.
I com ha nota li has deixat
el coixí  brut de sang.