Ara que tot s'ha acabat
que el meu esperit gosa
a tornar a mira endevant.

Vull enterrar el meu passat
que punxa com l'agulla
que em va fer agonitzar.

Poder cridar ben fort
al vent que em sento viu
i ser conscient del que esborrona
veure com surt el sol cada matí.

He vençut la mort
i el què diran de mi.
les ganes de viure que tinc
fan que m'esclati el cor
en mil bocins.

Despres de palpar l'horror,
de viure tan de pressa
d'acariciar la mort.

Torno a sentir la il·lusio
d'amararme de vida,
de fer saber a tothom...

Que els meus ulls tornen
a lluir com el cristall,
però aquest cop no es pas d'engoixa,
és veure'm feliç que els fa brillar.

He somiat les ales
grosses d'un ocell
vull volar, ser lliure tan com ell.
i he fermat per sempre
el maleït cavall,
el meu alè, la meva sang
tornen a ser tan tebis com avans.