no sóc més que un ésser...
en la suma dels tantísims essers
amb la sort de formar la família humana...
i la desgràcia de veure com aquesta
s'allunya cada cop més de la seva naturalesa...
i com la prepotència cega
ens fa mirar massa enfora...

sense adonar-nos que cal mirar primer endins...

i mirem enfora sense ser conscients del camí...
i caminem individualment posant-nos la trabanqueta...
desenvolupant-nos damunt una base que fa figa...
i provoca tensions...
i malentesos...
i volem dominar el món i els altres...
sense saber ni tan sols dominar-nos a nosaltres mateixos..

No sóc més que un ésser...
un altre tu...
que aprén a ser persona...

i que vol compartir amb els altres
algunes petites reflexions o pensaments
els quals m'han obert la llum ...