Benifairo de la Valldigna
La carretera comarcal , direcció Alzira té dues branques que donen accés a Benifairo i Simat . La cruilla està situada a uns tres km de Tavernes i es la primera branca a ma esquerra .
Aquest municipi al igual que succeeix a Tavernes , s´esten a cavall entre la serra de les Agulles i el Massís del Mondúver.
En conjunt són vint coma cero nou km (20´09km) repartits a parts semblants entre muntanya i pla . Limita amb Alzira pel nord ; Simat a l´oest i Tavernes a l´est .
La pràctica totalitat del municipi forma part de la conca del riu dela Vaca , excepció feta d´una valleta septentrional que vessa pel Barranc de la Font del Barber ,que pertany, al riu Xúquer . Els barrancs que descendeixen del nord i de l ´oest conformen el barranc de Malet que conflueix al de la Vaca de Tavernes .Del massís meridional destaca el barranc del Castell , afluent del riu per la dreta que prove de Simat i travessa el terme pel centre.
Economia de Benifairó.
Entorn de Benifairóes situen diverses empreses. En aquestes treballa la major de la mà d´obra local i també de fora.
Es tracten de magatzems de condicionament i comercialització de fruites , sector en el que el municipi assoleix la major especialització comarcal. Benifairo és gairebe un poble d´economia clarament agrícola .
El sector industrial sols ocupa un 10% dels treballadors , reduit percentage vinculat a una xarxa fabril on destaquen l´empresa del moble Beniart , Lacats Enguix i Marmols Blasco .
L´elevat grau d´especialització incedeix en la baixa participació en altres sectors laborals com la construcció i els serveis (4% i 35% respectivament ).
El 43% de l´extensió municipal esta conreada , limitada per les caractéristiques físiques que situen la forestal en la cuarta part .
La reducció de terres de conreu ha anat acompanyada per la desaparició dels cultius de secà.
Mentre el taronger ocupa la 3/7 de l´extensió total del terme.
Historia.
Benifairó fou un llogaret depenent de la juridicció del castell d´Alfandec fins a la conquista cristiana . Despres va pertanyer a caballers i finalment al monestir de la Valldigna fins a l´any 1835.
Comptava amb 66 cases habitades de moriscs el 1578 i han anat reduint-se fins al segle XVIII ser 88 a causa de l´expulsió .
Població.
Durant el segle XVIII la població va duplicar-se cada 100 anys i passa a tenir-en 752hb el 1787 i 1331hb el 1900. Posteriorment i fins a l´actualitat va estancar-se : durant la primera meitat del segle per davall dels 1500 després arribà als 1752 el 1970 i 1652 el 1991.
Ermites i castells i antics poblats .
Es troben les ermites de Sant Roc i de Sant Miquel , aixi com ls ruines del castell d´Alfandec.
Resta poc de l´antic poblat morisc de l´Alfulell , no replobat després de l´expulsió dels moriscs .