Castell
de Marinyen en l'actualitat
El castell d´Alfandec (Marinyen)
Castell
de Marinyen en l'actualitat
Situació geogràfica
El castell d´Alfandec està situat al terme munucipal de Benifairó de la Valldigna , a uns dos quilometres i mig al sud-est del poble . Aquesta fortalesa es troba al cim i sobre la vessant nord-est d´un espadat tossal d´uns 237 mt d´altura s.n.m (a l´extrem més alt) , que es situa enmig de dos profunds barrancs que la flanquejen pel nord-oest (barranc del Raboser) i sud-est (barranc del Castell) que davallen per l´Ombria de la Valldigna fins el pla . Al sud de la fortalesa, es localitza el Pla del Toro i Simat; i a l´est es troba la penya dels Ferraguts.
Situació cartogràfica
Longitud oest 0º 16´17´´
Longitud nord 39º 8´0´´
Estructures del castell
Les estructures del castell pertanyen a dues èpoques distintes . La primera realitzada , en una època musulmana , per la població de la Vall i l´altra , en època cristiana , sota els dominis dels monjos cisternencs .
En aquest fortalesa podem distinguir dos recintes emmurallats . Un és a la part baixa , lloc d´habitació , que els investigadors P.Guichard i A.Bazona denominen vila i un altre recinte , més amunt , el qual és anomenat albacor .
En època cristiana es va ultilitzar la part alta de l´albacor per a fer algunes construccions ; serà el que anomenarem "El Castell" o "Alcassabe".
La vila o primer recinte emmurallat
L´accés al primer recinte , on està la vila , es fa a través d´una porta d´arc rebaixat i bastida de maçoneria .Aquesta vila està protegida per un mur d’un metre de gruix i que aprofita l’orografia del terreny.
Les cases solen organitzar-se en el sentit de la pendent, entre les quals es troba un espai de mig metre, possiblement per desaigüar les pluges torrencials.
La tècnica utilitzada per la bastida de les cases és el tapiat i la majoria d’elles tenen mides semblants, inclòs el gruix de les caixonades, que és de 30 cm. aproximadament.
Segon recinte emmurallat.
Aquest recinte es troba a la part superior del tossal, per dalt de la vila. A la part nord de l’albacor s’observen algunes dependències, que semblen d’època cristiana, amb alguns murs de tapiada.
A la part central d’aquest recinte es troben dos aljubs. Un rectangular de gran mida i un altre petit de forma quadrada.
Situem-nos al sector més meridional del castell. Ens trobem amb una petita capella d’arcs gòtics alçada amb carreu ben treballada. Està ubicada sobre una altra cambra també de carriu, amb una volta d’arc rebaixat feta de rajoles que conserva l’emprenta de les canyes que formaven la cintra. Des de l’entrada de la petita capella, amb un arc de mig punt, s’observen les pollegueres fetes sobre la pedra que soportaven la porta. Un cop fora, ens troben un corredor que estaria cobert per una volta de canó.
Enfront, sobre una altra pared lluïda amb morter, s’observen abundants grafits, alguns dels quals serien medievals. A l’exterior d’aquest corredor, adossat al mur dels grafits, es troba un altre aljub, aquest també sense coverta. Seguint pel nord, a la part est i continuant el mur exterior de la capella, existeix una pared de gran altura feta amb carreus i amb algun afegit de maçoneria. A la part interior d’aquest mur, sobreixen ménsules que ens indiquen que hi havia tres plantes. El que no es conserva és el mur enfrontat a aquesta pared, on descansarien els forjats de fusta i a la volta que cobria tot l’espai.
Més al nord de l’aljub, ens trobem amb una escalinata mig enderrocada que accedeix a la part més alta del castell , espai definit per una porta amb arc de mig punt , a l´extrem sud , per murs d´encofrat de morter .
Història del castell.
Al castell no s’ha trobat cap vestigi que demostre que l’emplaçament haja estat ocupat en alguna època anterior a la romana. L’escolapí P. Leandre Calvo n’ha parlat d’uns fonaments romans, acreditant-li el paper de vigilant de la calçada romana que anava per la costa.
Jurisdiccionalment, tota la Vall de Marinyén, amb els seus castell, pertanyien des dels inicis a Alzira. Aquesta situació va canviar d’ençà de la conquesta, passant a tindre entitat pròpia amb Jaume I com a senyor.
El moment de la conquesta del castell és un aspecte prou confús, per no tindre la suficient informació sobre la data d’aquest fet. La seua vinculació al territori d’Alzira ens fa situar-la a finals de 1.242.
Jaume I, com el seu fill Pere, van utilitzar la vall i els seus castells com a pagament dels prèstecs concedits tant al rei com a l’infant.
En temps del senyoriu dels monjos cistercencs a la Valldigna, el castell va tindre un especial interés. Així foren bastides diferents estructures, algunes de certa importància.
Aquestes construccions donaven, a més a més, refugi en temps de perill; revoltes, atacs de pirates, etc.
Un dels pocs documents que coneixem sobre el castell ens parla de la cessió feta per l’abat de la Valldigna a un tal fra Jaume Compàs, mestre d’obres del Castell de Marinyén perque el mantingués.
La utilització d’aquest castell va anar en declive, fins a arrivar a l’expulsió dels moriscs, quan definitivament quedà relegat i inutil.litzat.
A partir del Segle XVII el castell no tornà a tindre l’interés d’abans i el seu deteriorament continuà fins arribar als nostres díes.
A hores d’ara, el castell està en ruïnes, i fins i tot, algunes restes s’han utilitzat per a les obres de transformació agraria.