El Reial Monestir de Santa Maria de la Valldigna
Durant l´Alta Edat Mitjana , el conjunt de terres islamitzades , que més tard configurarien el regne de València no presenta cap fundació monacal d´importància . Es més aviat, a partir de la reconquesta i repoblació efectuades peel rei en JaumeI,quan s´hi sistematitza aquesta classe de fundacions.
Situació i emplaçament geogràfic
El monestir de la Valldigna es troba a prop de Simat i consecuentment a la Valldigna , vall que arrenca des del Portijol i està flanquejada al Nord , per la serra deles Agulles , a l´oest per Aigües Vives , tossal del Cocodril i Buixcarró , amb el Monduver al Sud i s´obri per l´est al Mediterrani .
Fundació del Monestir cisternenc de la Valldigna.
A l´edat mitjana, La Vall d´Alfandech o Marinyén fou habitada per musulmans. Va ser conquerida pels volts dels anys 1242-43 , pel rei en JaumeI i incorporada als estats de la Corona d´Aragó .
Després de que el rei en Jaume II es casara amb donya Blanca , filla del rei de Nàpols , decidí aventurar pels reines de Múrcia acompanyat per l´abat fra Bononad , (del Monestir de Santes Creus ) que exerci de capellà reial .
Conclosa la seua campanya victoriosament per terres murcianes , tornà a València per la Vall d´Alfandec . Fou aleshores quan l´abat i el rei pronunciaren les famoses i a la volta llegendaries paraules , que donaren el topònim cristià a la nostra vall .
El 15 de maig de 1298 el rei Jaume II , li otorgà al abat de Santes Creus "tota la vall , amb el castell de Marinyén , els seus caserius i alqueries juntament amb els habitants que aquesta tènia".
El monarca aixi , convertia al abat en senyor del vall amb poders il·limitats tant juridics , economics com religiosos .
Tretze monjos des de Santes Creus arribaren per formar la nova comunitat. Mentre s´iniciaren les orbres de la nova casa abacial, s´instalaren en una llotja o almodí i en ella construiren un oratori com a capella.
Formació del domini i engrandiment monacal.
L´historiador Martí de Viciana compila la Crònica del Monestir, i él pare Esplugues la completa fins l´any 1835. L´any 1300 Jaume II li dona el lloc de Barx; el 1301els concedió una casa en València, Xativa i Gandia. El mateix any adquireixen l´alqueria de Burriana. En 1302 expandeixen la comunitat cin milles mar endins. En 1306 es otorgada l´alqueria de Massalalí i la de Benivaire (Alzira). Al 1313 el rei els otorgà 1313 cases a Carcaixent. Al seu torn els monjos comprarena les alqueries de Fortaleny , Aitona i Liber , situades dins del terme de Corbera (1324) , i possesions en l´Olleria , Algiroç i l´Alcudiola . En 1374 rep el poble d´Almussafes i aixi moltes més alqueries,pobles i terres.
Cal dir que com a curiositat el monestir de la Valldigna percibia anualment per regalies diverses 2501lliures , 7 sous i 9diners(la xifra més alta dels monestirs valencians ) .
A banda de les elevades dispeses per manteniment de la comununitat , sacristia , hospital , infermeria , salaris que sumaven 2808 lliures i 6 sous i 8diners . Aquest deficit de 306 lliures , 18 sous i 11 diners , no sembla justificable , encara que més aviat s´aprècia una ocultació de rendes , coneguda l´extensió , riquesa i varietat del seu patrimoni .
S´hi donen al lloc cultius de blat , vinya , ordi , figueres , oliveres , garrofers , cànem . Apicultura, ramaderia i industria farinera. Prop dels llocs i alqueries ubicades a fora de la demarcació de la vall , els seus límits ocupaven els "terminis de Cullera , de Corbaria, Algezira , et de Barig et de Barxeta et de Bayren".
Construcció de les dependències del monestir.
La ubicació dels monestirs cisternencs al camp en llocs allunyats d´altres pobalments ens fa concebre l´estructura com un conjunt agrícola al voltant d´unitats preconcebudes i heretades del Monestir de Saint Gall (825) :claustre,església,refectori, i cuina anexa , graner i celler , banys i latrines , dormitori abacial , dormitoris etc... i al voltant del conjunt una sòlida muralla defensiva.
Al acabar el segle XII es va construir la primera esglèsia, que sols dura 90anys, a causa de un terratremol esdevingut el 1396. El 1664 un nou seïsme acabava amb la segona.
A partir d´aquell moment les cerimònies de culte es celebraven al refectori.
Pels segles XIV-XV ja eren construides totes les altres dependències monacals: porta reial o portal nou (XIV), claustre major (XIV-XV); aula capitular (XIV-XV); refectori (XV); dormitoris i palau abacial (XIV-XV); muralles de clausura (XIV) i la resta de instalacions i serveis varis.
Josep Toledo Girau recull en el seu estudi de la esglèsia la trajectòria del nou temple. L´abat fra Rafael Trobado i Figueroa signà capítols amb Joaquim Bernabeu , mestre picapedrer , el 18de març de 1648 , per a fer l´obra de fonaments , estreps , pilars , torres i balses , tot de pedra de marbre. Sota el mandat de l´abat Francisco Cruañes (1649-1652)proseguiren les obres de l´esglèsia i conclogué la torre de les campanes. Essent el nou abat Trobado (1652-16569 resolgué que els arc de les capelles es fessen de marbre i acabà la torre de les campanes , les parets de les quals tenen 9 pams de gruixària (un pam equival a 226´´ milimetres ).
Pedro Tudó manà contruir la portada de marbre, que anava de l´esglèsia al claustre.
Trobado (1640-1664)donà un gran impuls a les orbres , en les quals s´havien invertit , des dels inicis 30.000 lliures .
L´església monacal és de ordre dòric , pero en el seu entaulament té alguns adornaments de talla amb tríglifs i mètopes , amb una elevació de setanta pams . Les pilastres són de marbre blanc , amb base àtica , i el paviment de lloses quadrades de faspi blanquinós del país . Al creuer , l´amplaria és de 102 pams i a sobre s´alça la mitja taronga de més de 140 mt amb finestrada de 15 pams d´altura .
Durant l´època de l´abat don Plàcido Saurina (1668-1692) va construir-se l´altar major , llaurat per l´escultor Josep Borja , amb una altura de 84 pams i formant un quadrat de 40.El Franciscà fra Vicent Ferrer pintà la mitja taronga del presbiteri i es compraren pedres de llum per a totes les finestres . L´abat Vicent Lloret (1692-1697) manà construir el cambril de la Verge i renovà tota la teulada de l´església amb teules de dues aigües , treball realitzat pel mestre de cases Josep Vilar (1697)
Essent abat fra Josep Carrillo (1697) es construirenla sagristia , les dues capelles de la porta principal de l´església , l´escala del cambril de la Verge i el capdamunt del campanar . Aquestes feines foren encarregades a Francesc Martínez. La porta principal forma a l´entrada un atrí d´ordre dòric amb dos altars als costats coronats per quarts d´esfera . En aquest atrí hi ha hi ha tres pintures al fresc . Una porta reixada de ferro condueix a la gran nau del temple , la qual té 138 pams de llargària per 46 d´amplaria sense comptar les capelles entre contraforts que tenen 24 pams cada una .Les petxines de la cúpula foren decorades amb escuts i l´església la pintà Pasqual Rams .
L´abat Carles Utrevo (1708-1782) feu les portes de la sagristia .
Pels voltants de 1720Joan Vinya i Tomàs La Fuente ,fongueren les dues campanes majors , completant el conjunt amb altres quatre de menor tamany.
Ben lluny de tot açò quedava l´esperit propugnat per Sant Bernat de Clavaral , fundador del ordre cisternenc (S.XII) que deia : Per a qué aprofiten aquests fullatges , amb mil mostres entrallaçades , aquestes figures de sàtirs i centaures , en que l´imaginació del monge es distrau de la seua pietat i s´aparta de la pobresa evangèlica ensenyada per Sant Benet.