La Valldigna a l´época prehistórica
La Valldigna és una subcomarca de la safor que ens ofereix bons terrenys de cultiu, aigua abundant i a més a més té un magnific i benigne clima.
Per aixo en aquest lloc tan privileigat , l´ home primitiu a morat des d´époques que encara no ha estat possible determinar .
A l´ any mil nou-cents vint-i-tres es descobria per pura casualitat al barranc de les "Foietes" una antiga taverna on es trobaren multitud de restes humanes .
L´accés de dita cova es presenta amb una petita gruta que ens du a un xicotet habitacle d´uns quatre metres per un metre i mig d ´altura . Les parets eren esculpides per estalactites limitant huecos .Entre altres objectes es descobrien una conca i un atuell .
Amb posteriors estudis del senyor Francesc Carrillo Guerrero es pogué saber que es tractava d´una taverna funeraria del periode neolitic.
El arqueoleg Nicolas Primitiu pujá a la "Penya del Migdia" davant de la cova de les "Foietes".A l´un d´Abril de mil nou-cents trenta es trobaren utensilis de la mateixa época que els anteriorment descobrits al jaciment de les "Foietes".
A la muntanyeta de "Rafel" situada al nord-est de la Vall es trobaren restes d´un poblat antic a més de cerámica carbonífera.
En el barranc del Bolomor ens trobem amb una cova del mateix nom. Aquesta esta oberta en un terreny cretaci i les seues dimensions son: tres metres d´ample per uns tants de profunditat .Es trobem parets incrustades en fragments ossis d´animals envoltats en un magma argilenc silici petrificat per l´acció de la caliza . Posteriors estudis ens revelaren les restes humanes que en el paratge habitaren.
La present cova va ser visitada pel geoleg Juan Vilanova , el quatre de juliol del mil nou-cents vint-i-nou per Primitivo Grau i Bono i el metge Valiente Izquierdo . Es trobaren restes d´objectes culinaris i d´ossos d´animals.
MASALARI
Al maig del mil nou –cents vint-i-set , Primitivo Gomez visita el jaciment del Masalari , on troba cerámica típica del principi dels metals , molars i una banya de cabra , ossos i pedres de quars.
Al mil nou-cents vint-i-nou s´exploraren les ruines del poble morisc del Masalari trobant restes comptenporanees a les anteriorment anomenades.
Tambe cal dir que , a la part o.so de la serra del Tauloret ea trobá cerámica ibérica al dia sis de maig del mil nou-cents vint –i-set.
*************************
Graciés al estudis del professor Aparici Pérez es sap que la Valldigna deguè ser poblada per pins i carrasques en les muntanyes ; i en les zones més humides per salzes .La fauna era constituida per animals com cervols ,caballs i bous .
Abans del cent mil a.c la Valldigna era ja habitada en un nombros grup humá que ocupava la cova del Bolomor el l´Ombria i que a més es dedicava a la cacera.
Els neandertals de la Valldigna tenien una cultura mustersiense , gastaven armes i ferramentes de pedra de gran perfecció i simetria .
Al Paleolític Superior ( 35.000-30.000 a.c ) es gasten ferramentes molt distintes .Al terme de Barx es troba la cova corresponent a aquest periode , la cova de Mallaetes .Els seus deposits arqueologics estan compresos desde el final del mustersiense fins el final del Meseolític I .
En aquesta época també es depenia de la cacera encara que artísticament s´avança molt amb l´aparició de els primers gravats de pintura a la cova del Parpalló.