Simat de la Valldigna

    A ponent de la vall es troba el municipi de Simat de Valldigna , de 38´4 km2 d´extensió i una població de 3140hb. Limita per llevant amb Benifairó de Valldigna i Alzira per ponent . A migjorn es troben Quatretonda i Barx

    Simat física Al nord les altures no depassen els 400 metres d´altitud mentre al sud la gran massa del Toro , arriba als 596 metres . Cap al sud –est hi es el massís del Mondúver , l´altipla de les Foies , el pic Penyalba (764mt) i la Drova (742 mt) que fita amb Barx .

La part septentrional es ocupada pel Barranc de Malet , al sud-est pel barrancs del Fondo , les cases i Barx , capçalera del riu Vaca .

Al pla de corrals naix el riu Barxeta , afluent del Albaida i conseqüentment del Xúquer.

Les fonts més importants son La font Gran i la Menor , cabalosos ullals origen del riu de la Vaca. També la font Nova del pla de les Foies .

    Monuments historics-artistics.

Ermita de Santa Ana, antiga mesquita de la Xara.

Destaca l´esglesia parroquial de Sant Miquel Arcangel , construcció dels segles XVI o XVII i com no el Monestir de Santa Maria de la Valldigna . Aquest ultim fo declarat monument històric artístic l´any 1970 . Ha estat objecte de l´abandó pel que sols es conserva l´esglesia i , en part el portal Nou (segle XIV) les muralles de Clausura (XIV- XV) , el claustre major (XIV- XV) , dormitoris i Palau Abacial (XIV-XV) l´Aula Capitular (XV) , el Refectori (XV) etc……

Prop del poble hi ha l´ermita de Santa Anna , antiga mesquita del llogaret de Xara que va ser convertida en ermita cristiana en el segle XVI , conservant detalls del periode antecedent.

    Historia

Simat fou en origen una alqueria musulmana transferida per JaumeI a Nuño i Pedro de Azllor . Cedit per JaumeII al monestir de la Valldigna l´any 1297 va estar vinculat al cenobi fins a la seua desmortització del segle XIX

    Població

Històricament ha estat una de les majors poblacions comarcals encara que ha retrocedit posicions a les darreres dècades . El 1572 tenia un centenar de cases habitades , 81 el 1646 i 100 el 1713 . Al segle XVIII s´incrementa la població fins tenir-n 1441 hb el 1787. El 1900 ja eren 2771hb i a l´actualitat son quasi 3140 habitants .

    Economia

Unicament un 20% de l´extensió està cultivada , front a un aclapador 75% de l´espai forestal , gràcies al seu carácter muntanyos.

Per aixo s´ha compaginat la fertilitat de les terres i l´abundància de fonts amb els costosos bancals de muntanya . A les zones altes es practicava la ramaderia com confirma el topònim dels Corrals .

Les terres de regadiu predominen amb 429ha , reduint aixi les de secà a slos 148ha.

Aquest és un poble agrari , el 60% de la població activa està ocupada al sector primari . Un 27% d´ocupació treballa als serveis i sols un 11% ho fa a la industria .

-Tornar a la pàgina principal.