TAVERNES DE LA VALLDIGNA
Situació geográfica
Envoltat pels termes de Cullera i Favara al nord , Benifairo de la Valldigna a l´oest , Xeraco al sud i la mar a l´est es troba Tavernes . Esta rodejat per les Agulles al nord i el Monduver al sud . El poble fa uns 49km2
Les elevacions principals que rodejen Tavernes no arriben als 650 mt ; amb el puntal del Masalari com a destacat .
La vall es travessada pel riu Vaca que passa pels termes de Benifairo , Simat i finalment mor a Xeraco . Té un afluent que naix a l´Ullal de l ´ Ombria o font del Clot i s´anomena Badell . Aquest mor a la xarxa de sequies de l´antiga marjal .
Les fonts son abundants entre elles; la Granata , Cantus , Bolomor etc. També els ullals de l´antiga marjal , aprovisionats per les adjacents serralades , destaquen Ullal Gran , L´ullal del Gat i les Penyetes .
Origen del topònim Tavernes de la Valldigna .
El topònim de Tavernes fa referència a unes antigues tavernes establertes al camí litoral i el topònim Valldigna a la vinculació histórica del monestir existent a la vall .
Història.
Tavernes va pertanyer , al periode musulmà al castell d´Alfandec , amb diversos llogarets com Alcudiola , Rafol , Maçalalí ,l´Ombria. Aquestos pobles desaparegueren amb l´expulsió dels moriscs del segle XII a exepció feta del Rafol i Gebalcobra (antiga Tavernes )repoblats pels cristians l´any 1334. La repoblació afavorí a l´antiga Tavernes que incrementa la seua població de forma notable .
Economia de Tavernes .
Tavernes participà en el conreu del canyamel el segle XVI i en l´elaboració del sucre . Les autoritats monacals impulsaren el conreu del arròs colonitzant la marjal entre els anys 1668 i 1718. A l´época s´incrementa el regadiu , les moreres i el secà . L´arròs i el secà subsistiren fins les décades del 1960 on els fe sombra el progrés del taronger . En aquest periode (60-70) es realitza la parcel.lària de la marjal fins el 1972.
Cal dir que el regadiu s´ha incrementat , accentuant els cítrics fins reduir el secà a unes 20ha de garroferar .
Actualment , Tavernes és un municipi industrial , per darrere del major (Gandia ) i presenta un 25% de la poblaciò activa del poble .Destaquen les industries del moble (Federico Giner) i del metall.
Habitants.
Tavernes es una de les majors localitats comarcals pel volum d´habitants . Ha anat creixent aixi:
S. XVI : 195 cases al 1572 1646: 190 cases.
1713: 206 cases 1950: 12168hb
1787:3644hb 1970:13962
1900:7990hb 1981:15760hb
Década dels 90: 16166
Construccions urbanes i monuments
Sembla que el nucli originari de
Tavernes era l´antiga Gebalcobra . La mesquita d´aquesta fou
habilitada com esglesia , Sant Pere (1535 i enderrocada el 1737
per ser reconstruida el 1750.)
Al llarg del segle XIX es realitzaren diverses construccions urbanes com l´hospital municipal de Sant Roc (1850) , l´ermita del Calvari (1874) el Col.legi Sant Josep (1899) i l´ajuntament (1877).El 1881entra en funcionament el ferrocarril Carcaixent – Denia amb evidents repercussions per a l´expansió urbana . També es realitzaren millores urbanes com el cementeri (1890) , l´excorxador (1896) , l´enllumenat electric (1895) o la conducció d´aigües de la font de l´Ombria el 1898.