Parlem de la Valldigna
La subcomarca de la Valldigna està
formada per una gran vall orientada d´est a oest , oberta cap al
mar i per una més petita disposada a migjorn de l´anterior , la
de Barx .
En conjunt té una extensió de cent vint-i-tres kilómetres quadrats i una població de vint mil nou-cents cincuanta tres habitants amb una densitat de cent setanta huit hb/km quadrats
La Vall limita al nord amb els contraforts del Sistema Ibèric . Amigjorn , de sud est al nord-est limita amb la serra Rondonera . A ponent es situa un conjunt d´altures que tanquen la Vall com les Creus o el Toro (cinc-cents noranta sis metres ) .
La Vall es d´origen tectònic , amb una longitud de huit km i una amplaria de quatre km , amb una altitud mitjana entre els vint i seixanta metres .
Els fenomens càrstics son ben representats a la vall amb abundants coves , avens , dolines com les foies de Simat etc .
Les fonts son abundants per les característiques geológiques i clímatiques . Destaquen la Font Gran i Menor de Simat , l´Ombria de Tavernes , la Puigmola i la Drova de Barx.
Història
Les localitats de
Benifairo , Simat i Tavernes , d´origen musulmà , son el
resultat de la reorganització posterior a l´expulsió dels
moriscs , que van concentrar la població repartida anteriorment
per l´Alcudiola ,Alfusell , Maçalali , l´ Ombria , el Rafol i
la Xara .
La població
El creixement de la població ha estat especialment incrementat al llarg del segle passat duplicat els seus habitants de un 63% a vora el 74% el 1991sobre el conjunt de la totalitat d´aquesta .
L´economia :agraria e industrial.
L´activitat agraria , concretament l ´agricultura ha estat el fonament de l´economia tradicional degut a l´abundancia de terres fertils i cabals dels rius i fonts . Aquestos recursos foren ultilitzats per el conreu del canyamel , morera i també per el secà i l ´arròs .A partir del segle XIX es restringit el conreu de secá fins a practicar-se sols a Barx . Per una altra part l´arrós ha estat marginat fins a la seua desaparició substituint-se , als anys seixanta , per el cultiu de taronges .
La Valldigna no ha estat históricament una àrea industrial
A finals del segle passat segle van expandir-se els magatzems de comercialització cítrica . A la segona dècada del present segle va ser quan s´iniciaren el desenvolupament de l ´industria del moble .
Actualment Tavernes, Benifairo i Simat han desenvolupat aquesta xarxa i Barx s´ha superat amb la ramaderia .