L'estada a França

Lang s'exil.lia el 28 de març del 1933, amb l'objectiu d'anar a París. A París Lang es va retrobar amb Pommer que havia tornat a treballar a Alemanya però amb la pujada al poder de Hitler havia abandonat el país. Pommer era ara un dels dirigents de la Fox a Europa i quan va trobar Lang no va dubtar en oferir-li la direcció de la pel.lícula Liliom.

Liliom és la història d'un home que treballa a una fira i és alhora un casanova del seu suburbi. S'acomiada de la feina per fer costat a la Júlia, una minyona amb la que tindrà un fill. Col·laborà en un robatori i fugint de la policia acabarà suïcidant-se. Un cop a l'Infern intentarà veure a la seva filla, ho aconseguirà i sabrà que la seva estimada ha tingut la nena abans de morir.

És l'única comèdia de Lang, conté nombroses referències paròdiques i iròniques quan trasplanta comportaments terrenals al cel i aprofita per fer una crítica al funcionariat i la burocràcia. És també una pel.lícula a l'estil Las tres luces però rebaixada de continguts profunds i de romanticisme. Liliom és l'única aportació que Lang farà a la cinematografia gala.

Primers films americans : crítica social i drama

Un més tard, el 6 de juny de 1934, Lang deixava Europa i navegava cap Amèrica després de firmar un contracte amb la Metro-Goldwyn Mayer, seguint els passos de figures com Lubistch, Murnau, Wilder i Sirk.

Lang no es va trobar bé amb la productora i els enfrontaments van ser constants fins que van decidir no renovar-li el contracte. Però, en aquell moment Lang proposa la direcció de la pel.lícula Fury (Furia) que més tard serà considerada la millor pel.lícula americana del director.

Tot i que els seus coneixements de l'anglès estaven molt lluny de la perfecció, Lang havia volgut introduir-se en la realitat americana i no volia mostrar-se com un exiliat. Recorre Amèrica en cotxe, aprèn anglès pels diaris i veu tot el que pot de cinema americà. Col.labora activament en l'elaboració del guió d'aquesta pel.lícula que volia que tornés a ser un document de l'època tal com havien esta el Dr.Mabuse i M.

Un foraster, Joe, arriba a Illinois i es acusat per l'ajudant del xerif d'un crim que no ha comès. Mentre ell espera a la presó, una multitud es llença a l'atac de la presó per poder-lo linxar. Aquesta escena ens recorda a imatges alemanyes del règim nacional socialista on dins les masses es perdia el sentiment d'individualitat i veiem com el tema de les masses apareix de nou. Fury ens ofereix una visió crítica sobre Amèrica i sobre els seus organismes estatals i Lang va ser censurat ja que volia incloure el tema de la discriminació de la població negra.

A la segona part del film veiem com Joe aconsegueix fugir de la presó en flames. L'error judicial es impedit gràcies a la insistència de la seva promesa i el final és el clàssic happy-end amb petó final de la parella d'enamorats. Aquest final va ser una imposició dels productors.
La temàtica continua sent pròpia de Lang : un home que fuig i ha de lluitar contra la societat.

La següent pel.lícula de Lang, cap a l'any 1936 és You only live once (Només es viu un cop). Eddy Taylor, és un home amb antecedents penal que es casa amb Joan, la secretària del seu advocat, es casen però degut als seus antecedents li és difícil reintegrar-se en la societat. Al parella acabarà fugint de la justícia. Lang ens mostra la parella de fugitius com uns enamorats, la policia els descobreix a la frontera i són morts a trets. És clar la inspiració del fet de l'època com va ser la mort de Bonnie i de Clyde a mans de la policia.

A Fury el final era conciliador i provocat per l'amor, aquí l'amor no és capaç d'aturar la desgràcia. Amb aquesta segona pel.lícula aconsegueix establir-se com a director a Hollywood i ell mateix considerara You only live once com una pel.lícula plenament americana. No es pot dubtar de què després d'aquests dos films i d'haver aconseguit la nacionalitat americana el 1935, Lang havia aconseguit un perfecte establiment a Amèrica.

Lang es continua preocupant pels problemes socials, a Fury ens parla del tema del linxament popular mentre que a You only live once es preocupa pel tema de la revisió dels antecedents penals i dels prejudicis. Això ens porta a pensar en una continuació de la preocupació que ja havia iniciat a Alemanya amb films com M, tant l'infanticida Peter Lorre, com el perseguit són homes acorralats alhora que víctimes.
Malhauradament You only live once va resultar un fracàs.

Els seus westerns personals

Una prova més de l'integrament total de Lang és la realització de diversos westerns, gènere típic americà. Tot i que no treballarà amb detall el gènere i les seves obres de western passen discretes en la seva producció hem de fer notar el seu esforç. Durant el primer any de la seva estada a Amèrica havia viatjat molt i havia entrat en contacte amb poblacions índies com els navajos i els hopis, això ho posarà en escena juntament amb el seu conjunt de temes i motius de pel.lícules anteriors.

L'any 1940 apareix el seu primer western, The Return of Frank James (La venganza de Frank James). Lang havia confessat la seva admiració pel personatge del proscrit James i realitza una obra on la venjança, la revolta i la lluita contra els prejudicis. El fil de la narració segueix les pautes del classicisme, on tot està molt calculat i sabem quan treu una pistola qui serà el següent en morir. La pel.lícula acaba amb un happy end del que Gordad diu "que no s'ha de veure com una concessió a la censura americana (...) si l'individualista Frank James troba la felicitat, serà després d'haver estat recompensatmoralmet de les seves penes".

Aquesta és la primera pel.lícula de Lang en colori li va servir per guiar la mirada de l'espectador cap els objectes i detalls més significatius. Aquesta obsessió pels detalls és expressada per Henry Fonda, actor del film i que també criticà la submissió que havien de tenir els actors a Lang, que imposava els seus criteris sobre tots els aspectes. Era tot el contrari que Renoir, Lang no arribava a l'estudi per improvisar, sinó que tenia clar que s'havia de fer a l'escena.

El seu segon western aparegué un any després, el 1941, i va ser titulat Western Union. En aquest trobarem les referències als pobles indis que Lang havia conegut.

You only live once havia estat un fracàs i Lang va haver d'acceptar films per encàrrec com You and Me, de l'any 1938, una combinació de gènere criminal i de comèdia musical.

La trobada amb Bertolt Bretch

La fi d'aquesta crisi arribarà després de la trobada amb Bertolt Bretch. Bretch va arribar als EE.UU., després d'uns anys exiliat per Europa, l'any 1941. No va tenir la sort de ser contractat per cap firma i va treballar independentment tot i ser amic de Charles Chaplin i Orson Welles.
Lang coneixia a Bretch d'Alemanya i es veien força sovint, aprofitaven per discutir de cinema i també d'aspectes polítics. Bretch era d'inclinació marxista mentre que Lang s'oposava també al règim nazi però des d'un punt de vista més moderat. Lang ja estava establert al nou continent mentre que Bretch era un nou vingut que nos semblava tan disposat a adaptar-se tan fàcilment com Lang.

Després de trencar el contracte que unia Lang amb la seva productora i el fet de l'atemptat de Reinhard Heydrich, protector del reich nomenat per Hitler van ser algunes de les causes de l'aparició del film Haungmen also Die (Los verdugos también mueren) i l'inici d'una difícil col.laboració amb Bretch i també amb el productor Pressburger.

La fase d'elaboració del guió va ser molt complicada pels diferents punts de vista dels dos directors. Bretch proposava un guió on tinguéssin molt de pes les escenes del poble i mostrés la resitència com una "revolta rigorosament tancada dins un marc de nacionalisme burgès" , Lang buscava que l'acció fos qui fes avançar l'acció sense buscar la necessitat política de l'atemptat i incloïa escenes sentimentals de gust pel públic. Amb això veiem com Lang s'havia adaptat al classicisme, però també continuava amb els seus objectius :agradar al públic. Però la intervenció de Bretch també és clara i la cinta conté aspectes clarament polítics, és el film més polític que va fer Lang. Heydrich ens recorda també el Mabuse, és el reprsentant del poder feixista d'ocupació i en membre més del mecanisme de terror organitzat per Hitler. La pel.lícula acaba amb un missatge d'esperança en la victòria de la causa justa.

La influència de Bretch en aquesta etapa de la producció la veiem també en els films : Man Hunt i Ministry of Fear.

En Man Hunt (El hombre atrapado) Lang fa palès de nou el seu sentit antinazi. És un thriller psicòlogic que ens narra la història d'un home que s'apropa a un quarter nazi amb la intenció de matar el Führer, és descobert i haurà de fugir a Anglaterra per desprès tornar a lluitar contra el Reich. És una propaganda de la futura intervenció dels EE.UU a la II G. Mundial. Va ser estrenada abans que Haungmen also Die.

A partir de la novel.la de Graham Greene, un dels autors preferits per Lang, es farà el 1943 la pel.lícula Ministry of Fear (El ministeri de la por). Aquest cop. Se'ns narra la història d'un ex-presidiari que després de guanyar un pastís es ficarà en una sèrie d'embolics fins acabar perseguint una xarxa d'espionatge. Aquesta història poc versemblant i fantasiosa és aprofitada per Lang per introduir reflexions i aconseguidíssims jocs de llum i també retrobar el tema de la mort que ara apareix simbolitzada per la claredat de la llum.

La baralla a causa de Haungmen also Die continuava ara pels títols de crèdit. Tot això s'acaba amb l'aparició de la Comissió McCarthy i es comença a investigar les possibles pel.lícules antiamericanes i les directors que puguin tenir relacions amb el comunisme. Després de la victòria aliada apareix la política del roll back i la Caça de Bruixes, el nom de Fritz Lang apareixia en la llista negra.

L'època negra

Aquest fet marcarà la cinematografia del Hollywood del moment. Apareixerà la pel.lícula negre, que és un concepte que englobarà la producció de pel.lícules americanes dels anys quaranta. Són el reflex de l'ambigüitat moral i del desencís. Els herois positius comencen a perdre importància, cada cop més, ens mostren un realisme cru on el dret i l'ordre ja no triomfen sempre. Ens porta a pensar en l'època del Doctor Mabuse que també era el reflex d'una postguerra.

Cinematogràficament, aquesta època agafa element de les pel.lícules de gàngsters que ja agafaven l'ambient de criminalitat i de dubte. Serà una època que combinarà els elements realistes amb la creació d'espais de vegades expressionistes. Es potencia l'acció però sense que això suposi una pèrdua de l'expressivitat.

Tornant a Lang , hem de dir que l'any 1944 realitza Woman in the Window (La mujer del cuadro). És la història d'un professor ja casat que es queda enamorat de la dona que apareix retratada en un quadre. Després es trobarà amb la noia en persona i la seguirà fins el seu apartament. Allà es sorprès per l'amant de la noia i l'haurà de matar. Al amagar el cadàver s'enfrontarà a un xantatgista i acabarà per disparar-se un tret alhora que el xantatgista mor abatut per la policia. Immediatament un criat del professor el desperta : tot ha estat un somni. Però al baixar el carrer veu el quadre i quan una dona es dirigeix a ell, el professor surt corrent.

En aquesta història veiem la influència de les teories freudianes de l'època i del seu psicoanàlisi. El professor és un home dins una família però que també reprimeix els seu desitjos interiorment. Lang afegeix la idea de que tot ha esta un somni per deixar al públic més content i amb un somriure, amés d'evitar-se problemes amb la censura.

El seu següent film està molt lligat amb aquest, es tracta de Scarlet Street (Perversidad). En aquest cas és un marit, però que no es troba bé dins el seu matrimoni, caurà sota l'encís d'una noia (una altra femme fatale) que s'aprofitarà d'ell mentre continua enamorada del seu amant. L'home es convertirà en un assassí quan se n'adona de l'engany i mata la noia. De la mort serà acusat l'amant però la consciència farà que l'home es torni boig.

Aquest film és un remake de l'obra de Renoir, La chienne. Lang faria més tard, el 1954, un altre remake de Renoir, en aquest cas de La Bête humaine, amb la seva obra Human Desire (Deseos humanos). Malgrat això, cal apuntar que la seva forma de veure el cinema no era i molt menys idèntica. On Renoir imposava la improvisació i l'espontaneïtat, Lang s'interessa per la precisió i al funcionalitat.
Lang tria una sèrie d'actors que anem veient durant la seva etapa de filmografia 'negra'com són Joan Bennet, Gloria Grahame, Edward G. Robinson i Dan Duryea.

La decadència del sistema de Hollywood s'accelera durant els anys 50, impulsada fonamentalment per l'aparició de la televisió. Això porta Lang a rodar una sèrie de pel.lícules que passes despercebudes i només fetes per tenir feina i aconseguir diners com són House by the river (1950), American guerrilla in Philipines (Guerrilleros en filipinas, 1950), The blue gardenia (Gardenia azul, 1953), Moonfleet (Los contrabandistas de Moonfleet, 1955).

A While the city sleeps (Mientras Nueva York duerme), del 1956, tots els personatges són negatius i calculadors, no hi ha cap element simpàtic. És un símbol de la decadència de Hollywood i de la seva pèrdua. La història ens explica com uns periodistes persegueixen un maníac mental utilitzant tota classe de mètodes maquiavèl·lics. Al final posant una dona com a reclam (ens apareix la dona com un objecte) apareix l'assassí. En aquest sentit també cal esmentar The Big heat (Los sobornados,1953) que ens parla de la violència contra les dones.

Tres anys després, rodaria Beyond a reasonable doubt (Más allá de la duda). És la història d'un home que es troba en un procés judicial amb un munt de proves en la seva contra. Ell diu que vol aprofitar per demostrar que és inocent, però l'única persona que podia salvar-lo mor en un accident de cotxe. Llavors les coses es comencen a complicar, però la seva estimada aconsegueix lliurar-lo de la pena de mort. Quan tot sembla que s'acaba amb un happy-end, quan ell es delata. Ella no dubtarà en denunciar-lo i al final mor en la cadira elèctrica.

Molta gent va malinterpretar la idea de Lang sobre la pena de mort, ell no la defensa, tot el contari la mostra amb angúnia per crear rebuig. Per aconseguir aquest realisme, Lang no va dubtar en continuar amb els seus mètodes i va investigar en diversos passadisos de la mort reals, d'aquí la versembalnça i la cruesa del film.

Amb aquesta pel.lícula Lang s'acomiada de Hollywood i confessa que "n'estava tip" . Lang va rodar 22 pel.lícules a Hollywood, més de la meitat de la seva obra. Va demostrar la seva adaptació al nou cinema i al nou continent, accepta el sistema de pre-estrenes i pre-visions per copsar l'opinió del públic, però no acceptarà les imposicions americanes de treball, ni les intervencions de les productores en les modificacions finals, que buscaven un simple èxit sense haver d'arriscar per noves fórmules. Lang relaciona això amb la decadència de la meca del cinema i arriba a dir que : "Avui, del cinema se'n diu indústria. I podia haver estat un art. L'han convertit en una indústria. Han matat l'art. Alhora han matat la indústria".