Els Inicis

Infantesa i joventut

La forma normal de començar una biografia sobre qualsevol persona, en el nostre cas al parlar de Fritz Lang, és mencionant la seva data de naixement. Doncs bé, Fritz Lang va néixer el 5 desembre de 1890. Però considero igual d'interessant, per tal d'ubicar-lo en un marc temporal, un fet tal i com apunta la contemporània Frieda Grafe : "quina sort tenim -tant pels seus mètodes com en tot- d'un autor com Lang, que va iniciar-se en el cinema quan aquest tot just començava ; una història individual íntimament lligada a les etapes decisives del desenvolupament d'un nou mitjà" . Resumint : la vida i obra de Lang va directament lligada amb les primeres dècades del setè art. És molt important que tinguem present això: Lang neix a la mateixa època que el setè art, el cinema.

Reprenent el fil, cal dir que Lang va néixer a Viena, fill d'un empresari de la construcció, anomenat Anton Lang, qui estava casat amb Paula Schelinger, natural de Brno (Moràvia). La parella només tingué un únic fill : Friederich Christian Anton Lang (nom complet de Lang).
De la infantesa del vienès, cal destacar el ser un noi de caràcter tímid, educat en la religió catòlica i romana (la seva mare era jueva però s'havia convertit), criat en un ambient burgès , apassionat per a pintura, el dibuix i, cal esmentar, per les fires de mercat nadalenques d'on rebrà influències per a les seves fantasies i somnis a les seves produccions.

A voluntat del seu pare, va entrar a l'Escola Tècnica Superior. Malgrat aquesta imposició, ell continuarà interessat en la pintura, especialment per l'art del pintor Schiele, però el seu pare continuarà volent un fill arquitecte o enginyer.

Serà en aquest moment quan prendrà una de les decisions més importants de la seva vida : decideix anar-se'n de casa i fer realitats els seus somnis, sortint així de l'ambient burgès que l'envoltava i de la voluntat del seu pare Anton. Emprèn un viatge -amb intenció d'anar a Brussel·les- que el portarà per Nuremberg, Munic, Frankfurt, Bèlgica, Holanda, i , fins i tot, és molt probable que anés a la Xina, Rússia i el Japó. Aquesta vida bohèmia farà que entri en contacte amb molts i diferents ambients, però el seu viatge finalitzarà quan el seu pare l'autoritza a estudiar a l'Escola d'Arts i Oficis de Munic, però aviat s'instal·larà una temporada al Montmartre parisenc. Un cop retorna a Viena comencen les hostilitats de la I Guerra Mundial i no dubtarà en lluitar al front obtenint grans reconeixements per la seva eficient tasca.

Primer contacte amb el cinema

L'impacte que el provoca el veure cinema -per primer cop ho fa a París- crea en Lang un sentiment d'atracció cap aquest art, especialment cap el gènere d'aventures, i ben aviat va començar a escriure manuscrits amb guions per portar-los a la pantalla. Aquests escrits van ser descoberts i van ser la font d'interès del productor Joe May. May agafà Lang com un dels seus col.laboradors. Un dels primers films on trobem a Lang és a Hilde Warren i la mort. El títol ja ens dóna un dels temes bàsics de la seva producció : l'enyorança de la mort. Per Lang la mort no crea pànic sinó que fa el paper de misericordiós redemptor com també trobarem en films posteriors.

Després d'entrar a la reserva a causa d'una malaltia, col·labora en la representació -com a director- de l'obra patriòtica Hias, gràcies a la qual conegué a Erich Pommer i així començà una col·laboració que durarà anys. El productor decideix oferir-li un treball de dramaturg a Berlín, Lang no dubta i és així com abandona Viena i adopta nacionalitat alemanya. Val a dir que els lligams amb la seva ciutat natal havien estat mínims després de la seva marxa el 1908.

Les primeres pel.lícules

A la productora d'Erich Pommer, la Decla, Lang comença revisant manuscrits i escrivint guions. És una època on el cinema alemany es tanca de fronteres però augmenta el nombre de produccions. Lang treballa contínuament, preparant guions cada cinc dies, treballant en perfecta sintonia amb Pommer.

El 1919 s'estrenen nou pel.lícules guionitzades i dirigides per ell com Castell de núbols i guspireig d'abelles, Captaires i Cia, La venjança serà meva, Lilith i Ly, etc. que malauradament s'han perdut però de les que en coneixem els temes : els desdoblament de personalitat, el vampirisme, la femme fatale, la fantasia,... Són temes que exposarà millor en produccions posteriors però que ja trobem en els seus inicis.
Destaca la pel.lícula Pesta a Florència on se'ns descriu una Florència que recull les passions més desenfrenades i presenta temes com la decadència i la llibertat sexual.

Als cinc mesos aconsegueix la direcció de La Mestissa. L'argument és senzill : Juanita és una mestissa que es casa amb Edward Scott. Un amic d'aquest, de nom Axel, critica el casament. Juanita enfadada farà que el seu home es torni boig a causa de l'opi i que Axel acabi arruïnat. El tema de la venjança de la dona i de la femme fatale serà constant en la seva oberta i podria anar lligat (no és del tot clar) amb la vida sentimental del director. Cal remarcar que la seva primera muller es va suïcidar el 1919 o 1920.
A partir de llavors , començarà a fer de director, cal destacar el treball que li va confiar Pommer : la direcció d'un cicle d'aventures de quatre episodis, Die Spinen (Las Arañas).

La primera part de la sèrie va ser anomenada Der Goldene See (El mar de oro), la història que ens explica és la d'un noi, Kay Hoog, que és una mena de superheroi. Aquest esportista troba, durant una competició aquàtica, un plànol d'un tresor que el portarà a Mèxic. Per aconseguir-ho s'haurà d'enfrontar a una organització secreta, "L'Aranya", dirigida per Liosha (una altra femme fatale). Sembla un argument extret d'una pel.lícula del James Bond actual i cal dir que és un claríssim precedent del que seria el posterior Dr. Mabuse.

La segona part està titolada Das Brillantenschiff (El barco de los brillantes) que ens mostrarà aventures envoltades d'un to exòtic. El recórrer a temes exòtics era normal a l'època i era una forma de fugir de la realitat en la que es trobava l'Alemanya de després de la I Guerra Mundial. La segona part de la sèrie situa l'acció perseguint una estàtua de Buda que servirà per obtenir el poder del món (futur tema principal de les històries del Dr. Mabuse).

Aviat passaria per les mans de Lang un projecte important : el guió de El gabinet del Doctor Caligari, que venia escrit per Hans Janowitz.
El personatge que dóna nom al film és un científic boig que és l'amo d'un somnàmbul que exposa a una fira. Comencen a tenir lloc una sèrie d'assassinats i la població els comença a relacionar amb el doctor.

L'obra al final acabaria convertint-se en a més representativa de l'expressionisme alemany en gran part gràcies als decorats realitzats pel grup artístic Der Sturm. Aquests decorats pintats es retorçaven creant ombres deformades i eliminant el punt de vista i l'espai tradicionals.
La pel·lícula descobria noves formes d'expressió pel nou art, a més, l'experiment no suposava una despesa econòmica important per Pommer.
Lang intervé en el projecte inserint una acció secundària, Lang modifica la història : l'acció que ens descriu el film és només la representació que fan els pacients d'un manicomi sent Caligari el director del mateix. Aquesta és la idea que ell aporta. Motiu : Lang no volia arriscar-se amb el públic mostrant un història tan llunyana i ens justifica l'expressionisme a través de cervells malaltissos, això no va ser ben rebut per alguns sectors i és per això que no podem considerar Lang com un expressionista pur, malgrat que agafa elements d'aquest moviment pels seus films.

Fritz Lang que havia de dirigir-la va cedir el seu paper a un director poc conegut : Robert Wienne degut a què Pommer volia que Lang continués amb la sèrie de Der Spinnen.

L'èxit del Dr. Caligari va ser una de els causes que el van portar a abandonar la Decla el 1920 sense rodar les dues últimes parts de la sèrie, que ja estaven projectades. Va retornar a treballar amb Joe May.

El retorn amb May i la trobada de Thea von Harbou

Lang mai es va avenir gaire amb May i de fet només va treballar un any per a la May-Film GmbH. D'aquesta part de la seva vida destaca clarament la trobada de Thea von Harbou, que seria la seva segona esposa. Així comença una llarga relació sentimental i també laboral que els uniria fins l'any 1933. Thea von Harbou havia nascut a Tauperliz, a prop de Hoof/Saale (frontera de Txecoslovàquia) i en aquells moment treballava per May com a guionista. L'escriptura havia sigut una de les seves passions des de que era petita. En el moment en què es van trobar ella realitzava guions per qa reconeguts directors com F.W.Murnau. L'any 1917 havia anat a viure a Berlín amb el seu primer marit, Rudolf Klein-Rogge, del qui es separaria poc temps després però la seva relació laboral va seguir ja que ell seria actor en diverses de les posteriors pel·lícules de Lang com Las tres luces i fent , per exemple, de doctor Rotwang a Metropolis. Més tard trencarien la relació i després tindria lloc l'encontre amb Lang i el matrimoni.

Thea von Harbou era una dona amb les idees molt clares, era una persona ambiciosa i que sabia d'imposar la seva veu. Mentre que Lang s'abstenia de ficar-se en temes de política, la seva dona no dubtava en manifestar-se en veu alta i donar les seves opinions cinematogràfiques i polítiques, que tendien clarament al nacionalisme des dels seus inicis. Aquest fet va suposar un progressiu distanciament que veurem més endavant.

Malgrat aquestes diferències, van formar un gairebé perfecte tàndem professional, realitzaven el seu treball al cinquanta per cent. Thea von Harbou era l'encarregada d'escriure els guions, moltes vegades adaptacions literàries de les seves pròpies novel·les, a partir de les idees de Lang i de la seva concepció artística i cinematogràfica. La imatge mòbil va ser el primer títol de la parella i va aparèixer el 1920. A partir d'aquí vindrien més poduccions entre les que destaca el polèmic projecte de Das indishe grabnal (La tumba india). La tumba india torna a ser una història d'aventures, aquest cop situada a l'exòtica Índia que Lang ens mostra com un món multicolor, infantil i ple d'emocions com les de les fires. També ens tornar a mostrar la història d'un home que lluita "enmig del caos i de l'obscuritat". Però Joe May va voler dirigir ell mateix el film, i es va atorgar la direcció. Això va portar el trencament de els relacions i Lang va tornar amb Erich Pommer a la Decla, que per aquells anys s'havia ajuntat amb al Bioskop.

La col·laboració amb Thea von Harbou va continuar i fruit d'aquesta, trobarem Der Müde Tod (Las tres Luces). L'argument de la pel·lícula és força complicat : una jove prova de salvar el seu estimat de la Mort personificada que s'ha apoderat d'un petit poblet alemany. La Mort prepara una mena de proves i envia a la noia a tres moments de la Història : Bagdad el 1920, a la Venècia del segle XVII i a l'Antiga Xina. Després demanarà la vida de tres persones, fins acabar morint ella mateixa per tal de trobar-se amb el seu estimat.

La pel·lícula està inspirada en el corrent romàntic i parla del cansament de la Mort que compleix amb tristesa la seva tasca i se n'adona que res ho pot fer canviar, les tres històries parlen d'aquesta invencibilitat i s'ajunten perquè tenen una situació idèntica amb idèntics personatges. Tornem a trobar el constant tema de la Mort. Destaca la perfecta arquitectura de la pel·lícula i Lang juga a crear efectes en l'espai, així com la llum que aconsegueix impactar l'espectador. Per tant, Lang torna a recuperar elements expressionistes, cosa que fa durant tota la seva etapa.
La pel·lícula va tenir èxit internacional, tant per part de la crítica com per part del públic.

Douglas Fairbanks comprarà els drets als EE.UU. però tancarà el film en un calaix i copiarà trucatges pel seu film El lladre de Bagdad, com després explicarà al propi Lang en el seu viatge a Hollywood. Tant Buñuel com Hitchcock han confessat la seva admiració per aquest film.