FUNGHILINK TEXTS
		© FUNGHILINK WORKSHOP

MATUT SONA COM MAMUT

Una conversa dels UP TO YOU reescrita per T. BRUN

Quarts de set a Santa Coloma, l'aire bufa fort. El Toni i el Xavi pujen fins Irlanda amb Rafael de Casanovas on ha aparcat l'Ibiza vermell. En trajectòria de col.lapse, el Carlos i el Xavi Brun passejen sense adonar-se de res.

- Però anem a menjar o què?- fa el Xavi, disgustat

- Primer has volgut anar a buscar el cotxe, ara et fots. Mira hi ha el Carlos.

- Qui?

- L'Amory, va amb el meu germà, allà, veus?- diu el Toni asseyalant l'horitzó urbà.

- Què hi fa el Carlos aquí? Hem quedat?

- Si, no?

- Jo no recordo res...

- Bé, em sembla que jo si havia quedat amb ell. Deu ser una coincidencia. Que bé.

- Mmm, no sé... Home, el Carlos... en un moment donat sempre es...

- Què?

- No sé, no recordo... deixa-ho correr

El Carlos va xerrant animadament amb el Xavi Brun

- ... Y yo, bueno ya sabes, yooo... yo le pongo a la Cristina Van Morrison y Dylan y todo eso pero a la tia no veo yo que le haga mucha gracia, no ..

El Xavi Brun veu el seu germà que li fa senyals des de la cantonada i el respon, passant del Carlos.

- ... pero es que la tia me dice "Déjame que ponga yo uno" y va y me pone nosequé de un homenaje a la Diana de Gales... que ya me dirás tú...

- Ah, Elthon Jhon, no?- fa el Xavi quan es troben. El Carlos, amb un toc gairebé genuí, exclama obrint els braços:

- Hoooombre Xavi... - pausa abans de l'abraçada, molt artificial - Cuanto tiempo, no? Ya ves tu, Hóstia Xavi....que bien estás, tio! - diu mentre passa de l'abraçada a una mena de palpacions. El Xavi fa una ganyota i aguanta el riure mentre el Carlos es perd en les contradictòries sensacions de l'abraçada. El segueix tocant.

- Jooder Xavi... si que te veo fuerte, tio... estás bien, no?

- Home, jo... no sé que vols dir ara.

Els germans Brun es saluden, com sempre, amb discreció:

- Una passada el cd, una gravació collonuda. Up To You en hi-fi. Inimaginable.

- Ja veus - diu despreocupadament el Xavi Brun.- La producció discográfica no té secrets.

El Xavi desa la seva bossa multicolor a l'Ibiza vermell i marxen tots cap a berenar. El bar es diu Jabibi, que en àrab vol dir gall d'indi, que vol dir pavo. Decoració ètnica impostada, colors que no enganxen, una escurabutxaques, les típiques rodes de carn donant voltes mentre es rosteixen, les caricatures enmarcades dels quatre Rolling Stones i, el pitjor, una tele amb Los 40 Latino. Amb tot, els Up To You han tornat de l'oblit i ho celebren com sempre, berenant shawarma.

- No sé... A mi m'agraden més els locals de Gràcia. Equinox ¡El rey del shawarma y el falafel en Barcelona! - diu el Xavi

- Si, si... això està clar. Els de Gràcia són autèntics però amb aquest ja farem - diu el Toni sense fer-li cas.

- Avui és bona hora, la carn ja deu ser tendre - contesta el Xavi Brun.

- El slogan, com si diguéssim el leit motiv, és de fet un axioma ja que... - fa el Xavi amb la mirada perduda.

- Eiii, chato... ¡Que bien! Todos juntos, que raro, no?- el talla el Carlos donant un copet a l'espatlla del Xavi Brun que se'l mira amb astorament. El cambrer, un desagradable tipus de cinquanta anys, malcarat , amb aspecte d'expresidiari i modals de soldat rus es planta davant la taula amb el bloc i el boli a punt. Un silenci. Ell mai no diu res, si més no mai el primer. Després repassa la gent asseguda i espera la comanda amb una expressió de disgust que no intenta ni dissimular. Demanen entrepans i beure. El Carlos ja ve sopat i begut, i el fet de tenir la boca lliure mentre els altres devoren els deliciosos entrepans libanesos el converteix en l'eix de la conversa.

- Ya veis, tios... todos juntos otra vez... ¡On the road again!- fa entusiasmat el Carlos davant els indiferents omnívors que l'acompanyen.- ¿Cuánto hace ya?

- Si, guai

- Mmm...

- Pues mira - fa de cop el Carlos- ahora que estamos así bien... ehem... bueno, yo... os tengo que decir... bueno...

- Què? Digues... - fa empipat el Xavi aprofitant la pausa per assecar-se el front suat amb un tovalló de paper.

- ¡Que tengo novia, tios!

Es produeix una pausa, després tornen ordenadament als shawarma. El cambrer disgustat porta més cervesses i una ronda de falafel. "Querei má sarsa u qué?" és una mostra evident de simpatia per part seva. El Toni vol dir que sí però el Carlos l'interromp per continuar la seva història. El cambrer marxa mig ofès, com és habitual.

- Bueno, esto es por lo de las emociones y eso... ya sabeis, no?

- Que fort, tio.

- Ja... i com es diu la teva novia?- interroga el Xavi

- Cristina pero no es que sea...

- Priscilla?- diu el Toni amb una ganyota, concentrat en no passar-se amb la salsa picant del Jabibi.

- Cristina, Toni, Cristina- corregeix el Xavi que s'interessa pel love affair. El Carlos segueix descobrint el misteriós ligue.

- Es una chavalita muy maja.

- Chavalita? Quina edat té?- diu el Xavi

- Treinta y ocho.

- Home, Carlos... Ja té una edat, no?- diu el Xavi Brun.

- Què diu? Que s'ha enrotllat un travesti? - fa el Toni amb la boca plena d'enciam i carn que regalima salsa picant i, també, de iogur. El Carlos no entén la situació.

- Bueno, tio lo que dice Cortázar de la juventud... eh... eterna, yo que sé, hombre, ¡Al final me vais a dar mal rollo, oye!

- No,no, que va... perdona Carlos, no volia jo... - diu el Xavi escandalitzat.

- No pasa nada hombre... - Canvi de xip - si ya se que estamos tu...todos entre amigos, no?

- Bé, si tu ho dius...

- Es que la Cristina la conocí en lo de Noves Amistats después de lo de la.... ¿cómo se llamaba esta? Bueno esa da igual.

- Fixa't, s'ha lligat a una altra tia del grup de teràpia- comenta el Xavi al Toni.

- Impressionant - respon l'altre fent que no amb el cap.

- ¿Terapia? ¿Pero que dices tu, tio? - el Carlos sembla indignat- ¡No te pases hombre!

- No, si jo no ho deia amb...- fa el Xavi, una mica violent amb tot plegat.

- Esto eeeees... - Nou canvi de xip - Como un club de amigos, coño, que os lo tomais todo en broma, joder... Como las tertulias de la radio, bueno esas no los grupos de tertulia si, no?

- Què?

- O sea que a la Cristina la conocí después de aquella otra que me monto el pollo en el piso...

- Això no ho has explicat mai - diu el Xavi, categòric.

- ¿Qué dices, tio? ¿Esto no os suena?

- Que no, de veritat.- referma el Toni.

- Pues lo del pìso con la tia... - Fa una pausa i encén un Camel "Oye, aquí no se pueden fumar porros, no?". Continua -Bueno, me enrollo con una pibita asi maja y tal, no? Total que nos vamos a casa, nos ponemos así comoditos en el sofá y yo, con feeling y eso, le digo así: "Oye mira, guapa... Yo me lio un porrete aquí, ¿te va esto?". Total que la tia dice que ningún problema y nos ponemos a fumarnos el peta. De repente, va y me coge así como un globo... pero un como un globazo de la hóstia, colega... Así ¡Bum! Y para atrás... No veas, tu... ¡Qué susto que me dio la tia!

- Pero, Carlos... - diu el Xavi Brun que no lliga res de res.

- Pero un globazo del copón, oye y yo que me digo...

- Si, tio. Tu fumes sovint, com et passa això?- interromp el Toni mirant-lo als ulls. El Carlos sua molt.

- Pues no lo sé, tio pero... - pausa - bff...bueno total que le digo "Oye tu no te me espantes pero yo me quedo en suelo un rato pero no te pongas nerviosa, ¿eh?"

- Ets tot un gentleman - el renya el Xavi.

- Si, com et passes. Primer la portes al pis i després t'agafa la narcolepsia.

- ¿Narcoqué? Pero no va la tia y llama a la policía - continua el Carlos.

- Que dius ara! - s'espanta el Xavi

- Que sí, la tia va y llama al 091 o al 061 para decir "¡Por favor, hemos fumado unas substancias y nos hemos intoxicado, envien ayuda por favor"

- Demencial.

- Però, ¿no sou ja prou grandets per asumir que fumeu porros?

¿Us espanteu i truqueu la pasma? No m'ho puc creure!- diu el Xavi Brun.

- Hombre Xavi, a ver que hubieras hecho tú...

- Bé, però què va passar amb la tia?- pregunta interessat el Xavi.

- Ah, no se... pero si te digo que la tia estaba histérica, hombre... Pero como loca perdida, Xavi. Yoooo...- fa una pausa- Bueno mira yo le dije que lo sentia mucho, que si tal, con respeto pero que se largara porque me pilló un mal rollo que, de verdad, no hay derecho tú...

- No ho entenc - fa el Xavi aixecant les celles.

- Que estaba mal de la cabeza te digo, Xavi- insisteix el Carlos - que hay un montón de tias locas que están fatal, te lo digo yo hombre...

- És que tots els col.legues que tens prenen pastis, no? Prozak i això, no?- diu burleta el Xavi Brun.

- No,no... que os lo digo de verdad.

- I la Karmele?

- ¿La Carmela dices? ¡Pero si esta está más loca, hombre!

- Home Carlos, no sé si aixó...- fa el Xavi prudent.

- Pero si la tia todavía me llama, fíjate. Que yo ya le digo que no pero la tia venga a llamar y claro... al final ya te coge la paranoia porque la tia no para. No sé... es un poco raro, no?- el altres miren indiferents, espatlles alçades.

- En cambio con esta Cristina - continua el Carlos, definitivament aïllat de qualsevol estímul extern per gràcia de la farmacoterapia oficial- pues que sé yo... que está muy bien eso de que te quieran y quererte tu también, no?

Els altres no semblen gaire satisfets amb les aventures del Carlos. Es noten la panxa massa tipa i es fa tard. Tot just ha passat una hora i mitja.

Surten del bar.