Tutatis & Nikotxan: La història
(PRETA AQUÍ PER DEIXAR-TE
D’HISTORIES I VEURE ELS CÒMICS)
Corria l’any 1999 quan Distorsió
va publicar un còmic de Tutatis i Nikotxan. Era la seva primera obra, i el fet
de que fos una parodia d’una popular serie de dibuixos animats semblava indicar
que s’estaven quedant sense idees originals fins i tot abans de començar. Es va
titular “The(LECO) Simpsons” i el guió era senzill i les caricatures
dels profes d’Anàlisi Vectorial i PiPE molt subtils, però els dibuixos estaven
tan currats que els podria haver fet el mateix Matt Groening (o
qualsevol dels seus esclaus coreans).
Dos mesos més
tard, Tutatis i Nikotxan van emprendre un projecte molt més ambiciós: repassar
exhaustivament la història de la nostra universitat (desde que els primers
homínids es van interesar pels transistors...). El resultat, titulat “L’ETSETB
té història” va ser un còmic èpic amb tant rigor històric com la peli de
Titanic, o inclús més.
Els lectors de
Distorsió, la majoria dels quals havia estudiat ciències pures, no van
acabar de pillar els flash-backs i Tutatis i Nikotxan van decidir
canviar de registre i fer la seva primera obra costumbrista i linial, amb les
vinyetes ordenades cronologicament i totes protagonitzades pels mateixos
personatges. “Marató” va ser el nom de la cosa. Es va dir que era “un
còmic dedicat a aquells professors que dia a dia lluitaven contra la
massificació a les aules”; però els crítics especialitzats hi van
reconèixer també un homenatge a Andy Warhol perquè les vinyetes estaven
fotocopiades les unes de les altres...
A aquestes
alçades va ser quan els deliris de grandesa es van apoderar dels nostres autors
i es van dedicar a burlarse de tots els dogmes de fe en que es recolza la ment
d’un bon estudiant de l’UPC... I això ho van titular “Tòpics i Collonades”
i ens atreviríem a dir que no era un còmic tan dolent com els anteriors.
De totes
formes, era evident que calia un retorn als origens i que calia donar al públic
el que aquest demanava –altrament la revista s’hauria enfonsat encara una mica
més en la miseria–, i Tutatis i Nikotxan van pensar inocentment que el que el
públic volia era sexe, violència i humor barroer... però el seu mànager els va
convèncer de que el lector mitja de Distorsió preferia les parodies de
programes de la tele, i millor encara si es tractava de dibuixos animats...
Després d’un parell d’intents infructuosos de dibuixar barrufets,
Tutatis i Nikotxan es van decidir per Els Joves, i més que una
parodia la cosa semblava talment un capítol real de les aventures d’en Mike,
en Vyvyan, en Rick i en Neil. Es va titular simplement “The
YOUNG Ones”, com la serie del Ben Elton i la cançó del Cliff
Richard, i és un altre dels nostres preferits.
Aleshores va
ser quan Tutatis va pensar-se que era capaç de dibuixar còmics ell solet i va
perpretar “Jalogüin tot l’any” amb un boli que li havien regalat les
noies del Fòrum. I Nikotxan no va voler quedar-se de braços creuats i va portar
al paper un guió de l’Ekiza sobre un altre clàssic de la petita pantalla: “Musculman”.
Ara bé, Distorsió tenia un “prestigi
a conservar” i es va negar a publicar la xapusa a boli que Tutatis havia
fet amb tant poca pulcritud; i el còmic de Jalogüin va haver de ser entintat
amb un rotrin’ i ser enfosquit amb ordinador... Nosaltres recuperem la
versió original a boli, tot i que el resultat enfosquit encaixava perfectament
amb la temàtica de terror de serie B de la cosa... i Tutatis i Nikotxan
van considerar convenient deixar-se de punyetes i reajuntar-se (artísticament
parlant).
Per celebrar
el reencontre van decidir avandonar totes les concesions al mercantilisme i fer
un còmic que reflectís les seves veritables inquietuds i alliberés tots els
seus anhels artístics, o sigui que van omplir quatre pàgines amb dibuixos de
polles, conys, tetes i acrobàcies sexuals... bastant explícit però, això sí,
tot molt fi i molt educatiu. Ho van titular “L’apassionant Món del SEXE!”
i pretenia ajudar a recordar als empollons que “papá no ponía exactamente
una semillita en mamá...”.
Aquest còmic
va servir a Tutatis i Nikotxan per aprendre que tot té un límit i que els món
universitari català encara no està preparat per segons quines coses... El fet és
que durant tota la seva trajectoria havien amanit les seves vinyetes amb
caricatures de professors, amb crítiques destructives, amb insults poc
dissimulats i amb venjances personals d’allò més rastreres, havien críticat
problemes concrets que es patien la UPC i s’havien burlat de tot el que havien
volgut... i la reacció del públic havia estat sempre d’una passivitat
fascinant. Ara bé, això de dibuixar gent despullada ja era un altre tema!! Fins
i tot el Director de l’ETSETB va creure convenient parar-los els peus, i
Tutatis i Nikotxan van quedar-se tan satisfets que no van tenir cap problema en
demanar disculpes públicament.
Tutatis i
Nikotxan pretenien que el fet de fer còmics sense cobrar els donava dret a
dibuixar el que els sortís dels collons (amb perdó de l’expressió) i a ignorar
qualsevol suggeriment o crítica sobre quins temes havien de tractar... però
sense cap mena de dubte l’escàndol els va trastocar de totes formes, com es fa
evident en l’imfumable títol de la seva següent parida: “Estudi sobre les
diverses causes del funcionament incorrecte d’una pràctica de laboratori”,
que, tot i ser de temàtica molt més neutre, també va provocar polèmica
precisament per això, doncs se’ls va acusar d’haver-se vengut i haver sucumbit
al puritasme més ranci... Tutatis afirmava haver escrit el guió de l’ “Estudi
sobre les diverses causes del funcionament incorrecte d’una pràctica de
laboratori” molt abans de que el còmic guarro sortís publicat...
però qui es capaç de creure’s les paraules d’un artista en decadència? I
Nikotxan va aprofitar que aquesta vegada tots els personatges anaven vestits i
els va posar unes cares que recordaven vagament a... no sé... però que a tots
ens sonaven una mica...
Després, en un
intent desesperat de tornar a fer quelcom comercial i deixar la universitat amb
la imatge de tios enrotllats, Tutatis i Nikotxan van decidir parar atenció a
quina era exactament la mena de còmics que la gent normal gaudia llegint...
Però com que Tutatis tenia una tirria irracional contra el manga japonés,
el que van fer al final va ser un còmic de superherois al més pur estil de la Marvel,
o inclús pitjor. Es va titular “Meta-T” i tenia una estructura en
flash-backs tan harmoniosa que ni Citizen Kane.
Aleshores
corria l’any 2002 i Tutatis i Nikotxan estaven a punt d’acabar la carrera i
dedicar-se a coses més profitoses... com ara doctorar-se o integrar-se en el
món laboral... snif.
PRETA AQUÍ PER VEURE ELS
CÒMICS ESCANEJATS