JOCS OLÍMPICS
CANADÀ.
Canadà 91 - Spain 77
La derrota contra Canadà era la segona en tres partits en aquells Jocs Olímpics, la primera havia estat contra Russia (71-63). L'equip liderat per Nash (7p) i Meeks (24p), va derrotar sense masses problemes els espanyols. Sort en van tenir aquests que en el mundial d'Indianapolis 2002 Canadà jugava sense Nash i Meeks va ser una paròdia de si mateix, ja que sinó d'una altra manera haurien anat les coses.
ALEMANYA.
Alemanya 83 - Spain 74
Aquells jocs olímpics del estiu del 1992 disputats a Barcelona, van ser un espectacle patètic pel que fa a la selección de bàsquet. Aquest rídicul va començar amb un partit contra Alemanya, selecció que anys més tard els tornaria a passar per la pedra.
El resultat, 9 punts de diferència, no va ser dels pitjors que recolliria l'equip en aquelles olimpiades celebrades a casa nostra. El jugador més destacat d'aquell equip era Schrempf, el qual va acabar jugant a la NBA. I que a més a més en aquells jocs olímpics va esdevenir el 4 màxim anotador, amb 185 punts.
El camí espanyol començava bé, però el millor encara estava per arribar.
CROÀCIA.
Croàcia 88 - Spain 79
Segona derrota de les olímpiades que ja els començava a complicar les coses, tot i venir de guanyar agònicament i immerescudament al brasil de Oscar Schmidt. aquest cop va ser contra la selecció liderada pels mítics Drazen Petrovic i Dino Radja.
El partit va ser bastant plàcid pels croats que a base d'un excel.lent joc exterior i un clar domini sota els taulells per part de Radja, es van distanciar ràpidament en el marcador sense donar ja opcions a la remuntada dels de la selección.
Cal destacar que tant Petrovic com Radja van entrar al top-ten de màxims anotadors el primer en 5è lloc amb 172 i el segon en 1´è lloc amb un total de 134 punts.
ANGOLA.
Spain 63 - Angola 83
El partit contra Angola era un partit que a priori els españolitos confiaven en guanyar i esperar el miracle per poder-se classificar per següent ronda. Però com tots recordareu i sinó ara us en faré memòria, va ser un dels rídiculs més grans que es recorden, i a més a Catalunya, quina alegria que ens van donar els pallassos.
L'equip africà que venia a Barcelona com la ventafocs va donar tota una lliçó de bàsquet als espanyols, els va apallissar per 20 punts de diferència, i d'aquesta manera va acabar amb qualsevol opció de classificació per la següent fase. Aquest equip estava liderat pel mitic jugador Conciençiao.
Però no us penseu que després d'aixo els espanyols ja s'en van poder anar tranquils cap a casa, no. Encara els restava rebre la pallissa contra el Dream Team de Jordan i companyia.
E.E.U.U.
Spain - EEUU
Quines grans olimpiades aquestes d'Atenes 2004 per l'equip de basquet espanyol. Van guanyar tots els partits de la fase prèvia, tots els amistosos previs als Jocs, i de manera bastant còmode. Ara bé, era tan evident que a l'hora de la veritat tornaria a passar el de sempre: rídicul a l'hora de la veritat, que la derrota a quarts contra els irregulars yankis (eliminats a semis per Argentina), era del tot previsible.
Va ser un partit que per desgràcia un servidor no va poder seguir en directe però l'espectacle del yankis s'ho deuria valer, i la guinda final al pastís fou el temps mort del tècnic americà; quina alegria veure la cara de Pesquera i companyia.... Pobres españols quan pensaven que el bàsquet (a part dels esportistes catalans en d'altres esports) els salvaria uns altres jocs ridículs , que ni amb nacionalitzacions poden arreglar...doncs res, una altra derrota, cap a casa. I encara tenien la barra de demanar que les normes havien de canviar que no hi havia dret que els eliminéssin...però qui es pensen que sòn?!
Spain 81 - EEUU 122
Quin partidàs. De 41 punts els van apallissar. Els mítics Magic Johnson, Jordan, Pippen, Barkley, Mullin, etc... Va ser un partit d'aquells que creen afició, un partit que abans de començar-lo ja saps quin sera el resultat, on l'únic dubte que pots tenir, és de quan els apallissaran. Recordo perfectament aquell partit, aquell partit i totes les olimpíades, allò era bàsquet lo demes són tonteries.
Però bé fent cas al que ens afecta, va ser l'últim partit del combinado nasional, després d'això ja podien anar plegant, això si s'en van anar amb un bon cabas de punts, 122.
Cal recordar també que ja en els Jocs Olímpics de Seül (Corea del Sud, país talismà anys més tard), l'any 1988, el combinat nordamericà ja va derrotar els espanyols a la fase prèvia (97-53) de pallissot com podeu veure. Aquell equip estava format entre d'altres per Dave Robinson i Dan Majerle.
EEUU 96 - Spain 65
Bueno i com oblidar també el favor que ens van fer els americans 8 anys abans als Jocs Olímpics de Los Angeles 84. A la fase prèvia ja van apallissar els españolitos (101-68). Però van haver de tornar-los a posar les coses clares a la final, que massa llet q van tenir d'arribar-hi a la final aquell any. Per sort Jordan, Perkins, Mullin Robertson i companyia van fer el que havien de fer. Ha estat el cop que més a prop ho han tingut els cabrons, aquell any si que els devia fer mal...que es fotin!
AUSTRALIA.
Australia 91 - Spain 80
Va ser el partit decisiu de les olimpíades del 2000. Espanya amb aquesta derrota davant d'Austràlia al màxim al que podia optar era al novè lloc. Ara bé va ser en global una participació molt pobra, perquè sols van poder derrotar la selecció angoleña (aquest cop si, ja van poder ja). D'aquest partit destacar el mitic Gaze (22p) i Longley (15p), ambdos botxins espanyols ja al 88, com veureu a continuació.
Spain 74 - Australia 77
El combinat australià va derrotar en aquelles olimpiades del 88 disputades a Seül, als españolitos als quarts de final, quan aquests ja es fregaven les mans per obtenir una medalla (cosa impossible, ja que a les semis els hagués tocat Yugoslavia).
En aquest equip austrlià cal destacar dos jugadors, d'una banda Longley (que més endevant jugaria a la NBA), i de l'altre el canoner Gaze, que va ser el segon màxim anotador del torneig amb un total de 191 punts, només superat pel mític Oscar Schmidt (338).
U.R.S.S.
URSS 117 - Spain 94
Era el partit que donava opció a la medalla de bronze als Jocs de Moscou 80, i Espanya altre cop es va quedar sense pujar al podi. L'equip soviètic liderat pel mític Tatxenko, va escombrar el rival de la pista i es va fer amb el tercer lloc. No era però el primer cop que la URSS els guanyava en aquell torneig, a la fase semifinal ja els havia derrotat per un 119-102.