MUNDIALS
PUERTO RICO.
Spain 65 - Puerto Rico 73
Puerto Rico, l'equip del mític ex-jugador del FC Barcelona Piculin Ortiz, va ser el primer a fer baixar els fums al combinat espanyol en aquest últim Mundial disputat la tardor del 2002 als EEUU.
Espanya, amb jugadors com Gasol i Navarro (els dos catalans per cert), es presentaven en aquesta cita internacional amb moltes esperances de si no guanyar, quedar entre els primers, i novament res de res. Tot i que el ridícul podia haver estat superior.
Van superar la primera fase equips com Canadà (85-54) que sense Steve Nash eren una banda. Van guanyar fàcilment a Angola (88-55), i vala campanada va saltar contra Iugoslavia (71-69). Després d'aquesta inesperada victòria es veien capaços de guanyar a qui fos.
Va començar la segona ronda i van seguir guanyant, aquest cop contra Turquia (87-64). Però tot s'acaba españolitos. I tal dit tal fet, el partit contra Puerto Rico els va fer tocar de peus a terra altre cop, i anar-se preparant ja per la derrota contra Alemanya més endevant.
Va ser un partit que Espanya va dominar lleugerament durant els 3 primers quarts, ara bé, l'últim quart va ser un festival de Puerto Rico (13-24). De l'equip americà cal destacar tres jugadors. Arroyo, autor juntament amb Latimer de 18 punts, i amb un 66% des de la línia de 6'25. I com no, el gran Piculin Ortiz, que tot i només anotar 9 punts, va aportar la dosi de veterania que el seu equip necessitava.
ALEMANYA.
Alemanya 70 - Spain 62
Dirk Nowitzki. Amb aquest nom es podria definir aquest partit on els españolitos es jugaven el poder o no obtenir una medalla. Va ser un gran partit del magistral aler que actualment milita als Dallas Mavericks. Acompanyat aixi si per la bona feina de la resta de l'equip germànic, A.Okulaja (11 punts), P.Femerling (6 punts) i Pesic (14 punts), fill de l'actual tècnic del Barça, entre d'altres.
Des d'un bon principi el combinat alemany va dominar el partit amb facilitat amb uns parcials als dos primers quarts que feien pressagiar una fàcil victòria sobre Spain, (20-15) i (20-16). Ara bé al tercer quart la gran aportació dels jugadors catalans de la selección, Gasol i Navarro, dels quals tot i vestir els colors que vestien no s'els pot negar que son dos grandíssims jugadors, van aconseguir posar el partit difícil a l'esquadra alemanya amb un parcial de 21-6.
Però tot i que els àrbitres van intentar ajudar Espanya eliminant a l'estrella del partit (Dirk) amb una tècnica per protestar, no van aconseguir el seu objectiu. A l'últim quart Spain va naufragar davant les hordes germàniques, i dels 10 primers llançaments sols en va anotar un. Ja era tard. Alemanya ho tenia al sac, i per si fos poc els de la selección anaven fallant els tirs lliures.
Ja estava fet, Ja podiem respirar tranquils, Espanya estava al carrer de nou, quan ja ho veien tot guanyat. Gràcies Alemanya. Bé, després van aconseguir guanyar la selecció yanki i se n'alegraven...però per favor si en aquest mundial els yankis els va guanyar tot 'kiski', eren una banda d'arreplagats....que algun aficionat em recordi què va fer Spain al 92 contra el dream team...
GRÈCIA.
Grècia 69 - Spain 62
Quin gran equip que tenia el combinat hel·lènic en aquell mundial del 1998 disputat a Grècia. Els mítics Fassoulas, Alvertis, Sigalas, Ekonomou i com no l'aleshores jugador blaugrana Efthimios Rentzias, entre d'altres.
Com sempre Spain havia començat bé el mundial guanyant tots els partits de la fase prèvia i els de la segona ronda també, excepte una derrota per la mínima contra el combinat yanki (75-73), que en aquell any van portar jugadors no de segona, de tercera fila, i la majoria de lligues europees.
Ara bé, quan va arribar el partit contra el combinat grec que en cas de victòria els hagués donat opció a medalla, van tornar a fallar com era de preveure, com es podien arribar a pensar els españolitos que els grecs es deixarien guanyar a casa seva?
El partit va estar bastant igualat tot i que des d'un bon principi els grecs ja marcaven les diferències tan sota l'anella amb el gran Fassoulas, com des de la línia de triples (Ekonomou 3 de 3 en triples al primer quart d'hora). La defensa de Sigalas sobre una de les estrelles espanyoles, Herreros, fou clau ja que sols va poder anotar un basquet en 17 minuts. El partit va seguir bastant igualat fins a dos minuts del final quan Balogiannis amb una magnífic triple posava el 62-58, seguit d'un altre d'Alvertis que donava ja una avanatatge de 9 punts als grecs, que seria definitiva.
Altre cop ridicul quan ja ho "tenien tot guanyat", i cap a casa...