MUNDIALS
KOREA.
Korea 0(5) - Spain 0(3)
Korea, què dir de Korea. Un poble germà, mai no els podrem estar prou agraïts pel gran favor que ens van fer als catalans, bascos i demés detractors d'Espanya, quan aquest passat estiu del 2002 van eliminar als espanyols als quarts de final del mundial de Korea i el Japó. I dic que mai no ho podrem oblidar, no perquè sigui la primera ni la última humiliació que s'emporten els espanyols quan ja ho donaven tot per fet...però aquesta és diferent, perquè ho donaven per fet però sobradíssims. Fins i tot es permetien fer burla dels jugdors i els aficionats koreans!! Doncs que es fotin!
L'encontre de quarts de final disputat a l'estadi de Gwangju, va ser un partit bastant igualat tot i que intentant ser objectiu, cal dir que l'equip koreà hauria merescut guanyar el partit sense necessitat d'arribar a la tanda de penaltis. Però el destí va voler allargar l'agonia dels espanyols, que tot s'ha de dir no van parar de queixar-se de l'arbitratge de Gamal El-Ghandour. Unes queixes totalment infundades, i que només es poden explicar si tenim en compte que els mateixos jugadors espanyols en el fons eren conscients del ridícul estrepitós que estaven a punt de fer. Els dos gols anulats per l'àrbitre a la segona part eren dos gols totalment ilegals. Un cop a la tanda de penaltis, la qual es va resoldre per 3-5, i on el porter koreà Lee Woon Jae va aturar el penal llençat per l'espanyol Joaquin. Tot estava a les botes de Hong Myung Bo, que va marcar el cinquè amb gran tranquilitat i va donar el passi a les semis a Korea.
A partir d'aquest moment els carrers de totes les ciutats de Korea van ser preses pel color vermell dels aficionats que celebraven la classificació del seu equip. Aquestes celebracions no es van produir sols a Korea, també a Catalunya, com a molts altres llocs, la gent celebrava la gesta dels homes de Guus Hiddink.
NIGÈRIA.
Spain 2 - Nigèria 3
El partit contra la selecció nigeriana va ser el primer d'Espanya en el mundial del 98 disputat a França. La selección assistia en aquest partit al estadi La Beajoire (Nantes) amb la certesa de què la fase prèvia seria un passeig i que podien fer un gran paper en aquell mundial. El temps però, va posar les coses al seu lloc.
El partit va començar bé per Espanya, que al minut 21 ja guanyava gràcies a un gol de Hierro. Ben aviat però (24'), Mutiu, l'ex-jugador del Racing de Santander i la Reial Societat, empatava l'encontre.Tot semblava encarrilat quan just començada la segona part (47') Raul establia EL 2-1. Però no va trigar a iniciar-se un nou ridícul espanyol. Al minut 73, Lawal feia un centro des de la banda esquerra de l'atac nigerià que no semblava dur cap perill, però de forma increible, Zubizarreta se la va tirar a dintre. Ja es veia el partit perdut, es percebia en l'ambient. I Nigèria només va necessitar 6 minuts més (79') per fer el tercer, per mitjà d'un xut llunyà d'Oliseh que el porter espanyol es va empassar.
Aquest partit va marcar el començament de la desfeta espanyola a França 98.
PARAGUAY.
Spain 0 - Paraguay 0
El partit contra la selecció paraguayana era el segon que disputava Espanya en el mundial, i necessitava guanyar per seguir endevant. No ho va aconseguir. El gran porter Chilavert ho va impedir fent gala de les seves qualitats. D'aquesta manera la selección es despedia altre cop amb mes pena que glòria (cosa normal en ells d'altra banda) d'un mundial.
L'últim partit del mundial 98, que van guanyar per 6-1 contra la Bulgària de Stoixkov, no els va servir de res, perquè Paraguay també va guanyar el seu partit contra Nigèria (3-1).
ITÀLIA.
Itàlia 2 - Spain 1
Itàlia, Itàlia...qui ha oblidat aquell estiu del 94? Impossible. La primera fase del mundial la van passar amb més pena que glòria els españolitos. Van guanyar el primer partit curiosament contra l'equip que 8 anys més tard els faria fer un nou rídicul, Korea del Sud (2-2). El segon partit contra Alemanya també el van empatar (1-1), i el partit decisiu contra Bolivía van guanyar (1-3), tot i el gol del 'diablo' Echeverry. La segona ronda la van començar de manera plàcida derrotant a Suissa (3-0). Eren moments d'eufòria pels españolitos, però com sempre les coses van tornar al seu lloc.
Era el dia 9 de juliol de l'any 1994, la selección s'enfrontava en quarts de final contra Itàlia, al Foxboro Stadium. Va ser un partit bastant igualat. A la primera part Dino Baggio va avançar l'esquadra azzurra (26'), i ja a la segona part empatava Caminero (59'). Semblava que aquest seria ja el resultat final i que tot es decidiria a la pròrroga o als penaltis. Però va aparèixer un geni, Roberto Baggio, que amb un gran dribling va deixar Zubizarreta assegut al terra i va marcar el gol de la victòria (88'). Just abans d'aquest gol, Julio Salinas, havia tingut una immillorable ocasió per marcar, però va fallar (com també va fallar-lo a la final de Wembley,tot i que aquí l'errada va ser necessària)
Però l'espectacle no es va acabar aquí. Ja quasi en temps de descompte es va produir el fet pel qual es recordara sempre aquest partit. El defensa italià Mauro Tassoti va trencar-li el nas a Luis Enrique, que tot ple de sang i plorant va anar a protestar a l'àrbitre Sandor Puhl, que no el va escoltar.
Novament el ridícul s'extenia sobre els espanyols.
IUGOSLAVIA.
Spain 1 - Iugoslavia 2
Al mundial d'Itàlia 90 Espanya va tornar a arribar a vuitens de final superant la primera ronda amb bastanta facilitat. Cal destacar com a curiositat d'aquesta, que es van enfrontar un cop mes contra el seu futur botxí, aixo si aquest els van guanyar, cosa comprensible ja que en aquells moments Korea del Sud era un país més aviat feble futbolísticament parlant.
Com deia van arribar a vuitens de final, on van ser eliminats per la selecció de l'antiga Iugoslavia. Amb un resultat de 2-1 amb dos gols de Stojkovic (77' i 92'), el segon a la pròrroga, que van fer inútil el gol marcat per Salinas (83').
D'aquesta selecció iugoslava destaquen dos noms. El central Spasic (sí, sí el del gol en pròpia porteria quan jugava amb el R.Madrid en un partit contra el Barça al Camp Nou),i Katanec, el que més endevant seria seleccionador de la futura Eslovènia independent.
BÈLGICA.
Spain 1(4) - Bèlgica 1(5)
Era el mundial de Mèxic 86. Espanya va passar la primera ronda sense masses problemes, tot i perdre el partit inaugural amb Brasil, gràcies a un gol del llegendari Socrates. Als vuitens de final va golejar a Dinamarca (1-5), i un cop més ja es van tirar les campanes al vol. I també un cop més es va fer el ridícul.
El partit contra Bèlgica va acabar amb empat a un gol, i a la tanda de penals, l'espanyol Eloy (ex-jugador del València, entre d'altres), va fallar el penal que seria decisiu. En aquest equip belga jugava el que acabaria sent un gran jugador als anys 90, Enzo Scifo.
ALEMANYA.
Alemanya(RFA) 2 - Spain 1
Gràcies Alemanya, i també Anglaterra en menor mesura. Mil gràcies pels favors prestats. La majoria de nosaltres potser erem massa joves per ser conscients del que va passar aquell estiu del 82 (igual que molts que no vam tenir la sort de veure en directe la humiliació que el Barça de Cruyff va infringir al R.Madrid 0-5).
Bé doncs, com deia, gràcies Alemanya (llavors RFA). Es van haver de menjar el seu naranjito amb patates els españolitos. No van ni poder passar de la primera ronda en el mundial que ells van organitzar. Al primer partit va ser Alemanya qui els va derrotar per 2-1, amb gols de Littbarski (50') i Fischer (75'), i per si fos poc la derrota es va produir al Bernabeu. Cal destacar d'aquesta selecció germànica el "ros d'or", Rummenigge, un jugador d'aquells pels quals ja val la pena pagar per veure un partit de futbol.
La feina en aquest mundial, com deia, la va rematar el combinat anglès (0-0), i Espanya cap a casa altre cop. Tot i que per sort seva aquest cop casa era aprop, i es van estalviar un bon viatge, no com el 2002 a Korea!