Cançoneta farai, francament siáu gonflat,
Òc i a tròp d'emboucants pèr poder somilhar!
Urosament que lei cònòs vòlon jamai,
Veiriam pas lo soleu e son dardalh.
Mon paure que malur! Qunta vergonha!
De veire pèr carriera s'espandir la caronha.
Lo marrit drac de segur es encara tornat
E i a gies de Santa Marta pèr l'anar esquichar.
Aquela cridadissa es la cançon de l'òdi,
Vaicí la passejada de totei lei fadòlis,
Lei racistas encara son a defilar,
Morres de nervis dins tota la ciutat.
Viéu ma paura bandiera dedins lo verminier,
De qué fa "Sang e Áur" dedins lo bordilher,
Auça-ti Frederic! Desvilha-ti Gelu!
Que cresi ben qu'aicí son devenguts calucs.
Buai! D'aqueleis estrassas que juegon ai crosats,
D'aquela trista armada serai pas lo sordat,
Marsilha, ma polida, assosta teis enfants
E fòra lei fascistas francés ò occitans!