Si per algun tret es caracteritza el hacktivista és per la realització d'accions contra tot allò que li resulta molest o que siga contrari a la seua manera d'entendre la societat, i la manera que te d'actuar és mitjançant la informàtica i la xarxa. En aquest apartat anem a comentar algunes de les accions que s'han dut a terme diferenciant-les a nivell local (actuant contra alguna llei d'un país, contra alguna situació d'una zona en concret, etc.) i a nivell global (i més en concret en les grans mobilitzacions globals).
Les primeres accions que descriurem són les que es realitzaren a nivell de l'estat espanyol i que es dugueren a terme contra la llei lssi .
Com ja s'ha mencionat abans el hacktivisme es basa en el respecte a la llibertat d'expressió i actua contra la censura. Al proposar-se la lssi es pensa que augmentarà la censura al ciberespai, aleshores comencen una sèrie d'accions per evitar l'aprovació d'aquesta llei. El primer que es crea és una llista de correu anomenada ANTI-LSSI destinada a donar informació als usuaris de la mateixa sobre les accions que s'han de coordinar. El següent pas va ser la recopilada d'informació sobre la polèmica llei i el començament de creació de pagines webs i fòrums d'opinió on apareixen per primer cop missatges contra la lssi. Es crearen manifestacions virtuals. Es realitzaran xerrades i col·loquis en contra de la llei. Totes aquestes accions conclouen amb el ressò elevat que es fan els mitjans de comunicació tradicionals fent que s'assabente la gent de les protestes dutes a terme. Finalment es va proposar una manifestació al carrer que no es va arribar a convocar mai. Cal destacar que la llei acabà aprovant-se i moltes de les pàgines precursores de les protestes foren tancades (mireu el cas de Kriptopolis). A dia d'avui el govern espanyol intenta endurir la llei, per tant s'esperen més accions contra aquesta llei.
El segon front en el que els hacktivistes s'han bolcat és en contra de la Sociedad General de Autores y Editores. �s un dels seus principals enemics, ja que veuen aquesta organització com als màxims defensors de la propietat intel·lectual i per tant de la patentabilitat de software.
A partir que s'aprovés l'entrada en vigor del cànon al CDs verges les accions contra la sgae així com el rebuig envers ella incrementaren de forma notable.
De la mateixa manera que en el cas de la lssi el primer pas fou la creació d'un llistat de correu des del qual es comunicarien tots els grups que es consideren contraris a la sgae i a la seua política. Desprès ja vindran les planes web contraries a sgae, els fòrums de discussió, etc. En aquest cas es presenta una acció que consisteix en: quan es compra CDs verges demanar que es desglosse el cànon en la factura de la compra d'aquesta manera es podrà reclamar el seu reembossament.
Amés, en aquest cas també es varen dur a terme accions que consistiren en tombar la plana web d'aquesta societat, l'enviament massiu de correu electrònics (mail-bombing) fins col·lapsar el correu, etc.
No obstant, l'acció més coneguda i la que més ressò ha tingut es la d'associar en el cercador google la plana web de la sgae amb la paraula �ladrones�, de manera que quan s'escriu la paraula "ladrones" al cercador, en la primera referència apareix la plana web de la sgae.
L'organització que s'encarrega de coordinar accions i donar suport a les campanyes contra la sgae es PutaSGAE.org.
Una altra de les campanyes que s'ha dut recentment va ser contra el segrest de servidors d'indymedia . El dia 7 d'octubre de l'any passat el FBI va segrestar en Londres un dels servidors d'indymedia en el que hi havia allotjats més de 20 llocs de la xarxa indymedia entre ells, els llocs del regne unit, de Veneçuela, de argentina, etc. Les raons foren les sospites de les autoritats italianes i suïces de suposats vincles d'aquesta xarxa amb el terrorisme internacional.
Arrel d'aquest fet salten les alarmes i comences a organitzar-se tot una sèrie d'accions coordinades sobre tot des dels lloc d'indymedia que no han segut tancats i de llocs afins amb les idees d'aquesta xarxa. La informació ja està de nou a l'abast del lectors d'aquest medi, ara queda fer possible la recuperació dels discs durs, per a açò s'organitzen a través d'internet tot una sèrie d'accions que van des de l'enviament de mails de protesta, fins la convocatòria de manifestacions al carrer. Amés s'engega una campanya global anomenada� boycott america� que consisteix en:
La història va acabar amb la tornada dels disc durs i s'organitzà una festa en Londres Indymedia FBI Party d'agraïment a tots els que van participar en les protestes. Destacar simplement que la festa va ser un gran èxit en quant a participants i assistents.
Una de les accions més importants és la coneguda com �vigilant al vigilant� duta a terme pel col·lectiu Nodo50, tot comença amb la publicació d'aquest article:
"El 11 de diciembre el Director General de la Policía, Juan Cotino, declaró a la agencia EFE que el Movimiento Antiglobalización representaba una amenaza para la seguridad, en ocasión del semestre de presidencia española de la UE, equiparándolo implícitamente al terrorismo. Declaró, asimismo, que las fuerzas de seguridad están investigando al Movimiento Antiglobalización".
(Font: El Mundo)
A partir de les declaracions fetes pel delegat de govern, el 25 de gener de 2002 comencen a sonar les alarmes en els mitjans de comunicació convencionals sobre els "temors" del Ministeri de l'Interior espanyol envers el moviment antiglobalització. Un portaveu no identificat alertava sobre la suposada arribada de "4.000 militants antisistema" per a manifestar-se contra les cimeres que es van a celebrar durant aquest any, sobretot les de Saragossa.
La redacció de la notícia i la naturalesa de la informació filtrada des de la policia sugeriexen que alguna cosa roïna es preparava a Saragossa. La policia veu en aquestes mobilitzacions violència encoberta I que estava destinada a realitzar reunions clandestines per a desestabilitzar la presencia espanyola de la unió europea sense voler entendre el que en la realitat va ser: una trobada pública i obert del moviment antiglobalització.
En aquest apartat descriurem en què consisteix la vigilància que des del Ministeri de l'Interior es va realitzar sobre Node50, de la que es pot concloure que El Govern sap tot el que el moviment antiglobalització fa, pensa i discuteix; i que a més s'interessa per a tenir-los controlats.
Nodo50 es va adonar que patien un seguiment de les seues pagines quan descobriren que des dels ordinadors identificats amb les següents direccions IP (el número únic que identifica a ordinadors connectats a Internet) es va fer un seguiment exhaustiu de tot allò que es publicava des del mes de desembre, les IPs que participarem en aquest seguiment foren:
-195.76.172.14, pertany a la Direcció General de la Policia
-194.179.107.29 i 194.179.107.131, pertanyen a la Direcció General de la Guàrdia Civil
-195.76.204.34, pertany al Ministeri de l'Interior
per a comprovar les propietats d'aquestes IPs es va utilitzar un rastrejador ubicat a: http://www.ripe.net/ripencc/pub-services/db/whois/whois.html
Segons Nodo50 totes les adreces IP detectades han de correspondre a un servidor proxy perquè oculta a diversos ordinadors, 8 en el cas de la Policia, 4 en el de la Guàrdia Civil i 3 en el Ministeri de l'Interior.
Què sol fer la policia un cop entra en les pagines de Nodo50? Els cossos de seguretat actuen en dos fronts, en el primer es realitza un rastreig sistemàtic de tota la web de Nodo50; en el segon front, es realitza un treball d'infiltració en diverses de les llistes de correu de Nodo50.
Segons Nodo50: L'activitat de la Policia Nacional és diària. Els dies laborables des de les 8.30 del matí fins a les 21.00h, amb breus pauses sobre les 10.00h. i amb un descans d'una hora entre les 15.00 i les 16.00 h. Els diumenges també treballen, encara que menys hores. En els dies anteriors a la Cimera de Ministres d'Interior i Defensa de Santiago de Compostel·la l'activitat era més intensa, des de les 7.30 a les 23.30 pràcticament sense parar.
L'activitat de la Guàrdia Civil també és diària, sol començar a les 10.00 del matí i es prolonga fins a les 14.00i l'activitat a la vesprada sol ser mínima.
Des del Ministeri de l'Interior el ritme és molt de menor, molts dies no hi ha activitat, quan n'hi ha sol durar una hora o dos.
En tot cas, no s'ha detectat una descàrrega massiva de la web per mitjà de programari especialitzat per a un posterior anàlisi.
En quant a la filtració en les llistes de correu, segons Nodo50: la llista de correu per la qual mes interès han mostrat és anti-ue@listas.node50.org, llista privada dedicada a la coordinació entre les organitzacions antiglobalització.
Des dels ordinadors de la Policia se subscriuen a antianti-ue almenys amb tres direccions diferents següents, la Guàrdia Civil des de dues.
També han intentat subscriure's a contrainf-antiue@listas.node50.org, llista de coordinació de l'àrea temàtica de contrainformació i comunicació de la campanya contra la presidència espanyola de la UE, també segons va informar Nodo50. El problema va ser que aquesta llista es moderada i s'exigeix una presentació prèvia per a poder sol·licitar la subscripció. De totes maneres han esta al aguait de tot allò que es comentava en l'arxiu públic fins a mitjans del mes de gener en que l'assemblea de Nodo50 decideix restringir l'accés a aquest arxiu a aquells no son membres de llista.
Segons informa Nodo50: El 24/01/2002 va haver-hi un intent de la Guàrdia Civil de subscripció a la llista cntweb@listas.node50.org (llista pública d'avisos de les novetats en la web del sindicat CNT-AIT). No es va dur a terme la subscripció perquè la direcció utilitzada no existia o rebutjava els missatges. Esta direcció pertanyia a Repsol-YPF S.A. Amés els dos cossos de seguretat estan subscrits a la llista novedades@listas.node50.org (llista pública d'enviament de notícies publicades en la web de Node50) amb dues direccions diferents.
Sempre i en totes les llista a les que s'han adherit s'han limitat simplement a llegir els missatges que per circulen per elles. No hi ha fet cap tipus d'intervenció.
La informació que solen buscar sol ser diferent depenent del cos de seguretat que realitza la recerca, i d'açò ens podem adonar observant les paraules mes buscades en el cecador del web. La Guardia Civil solia fixar-se mes en tota la informació pertanyent al moviment antiglobalització en concret, i les activitats previstes per les diferents cimeres i reunions de la Unió Europea. En canvi les paraules més buscades per part de la policia estan mes relacionades amb campanyes generals, per exemple el 8 de març, l'okupació, etc. I, sobretot, estan relacionades amb organitzacions i sindicats en concret.
No totes les pagines ubicades en aquesta web tenen gaudeixen de tant d'èxit per a la policia espanyola, Nodo50 va realitzar una espècie de ranking de les pagines més visitades pels cossos policials com una mena de presentació de la campanya, les pàgines que aparegueren en aquest ranking foren, l'espai gestionat per Nodo50 on es publiquen documents i noticies del moviment antiglobalització http://www.nodo50.org/antiglobalizacion ; Hemen eta Mundua, organització basca antiglobalització http://www.node50.org/hemenetamunduan ; alasbarricadas , web d'informació anarquista http://www.alasbarricadas.org; l'agencia de noticies UPA, i mes en concret, el periòdic molotov http://www.nodo50.org/upa-molotov; el sindicat de treballadors de l'ensenyament www.ste.es; el sindicat anarcosindicalista CNT-AIT, www.cnt.es , i així fins un total de vint-i-vuit pàgines allotjades als servidor de Nodo50.
Des de Nodo50 s'assegura que el ministeri de l'interior menteix quan aquest afirma i publica la noticia que s'ha detectat �una reunió a Saragossa de grups radicals, anarquistes, okupes, i simpatitzants de l'esquerra abertzale, en el que se sospita que van estar preparant accions de protesta"�
Nodo50 assegura que les reunions foren totalment públiques i que els materials de discussió de les quals circulen lliure i profusament per la xarxa i en ells no es detecten ni se sospita sobre les seues decisions. Aquesta reunió fou simplement una trobada de centenars de persones representants de diverses organitzacions d'un ampli àmbit ideològic, la seua convocatòria la varen fer de manera pública i les ponències i actes de reunions es podien llegir en http://www.node50.org/antiglobalizacion/ des de diversos mesos abans de la trobada. De la mateixa manera han sigut publiques les convocatòries de les trobades d'Orcasitas de Marinaleda d'un any abans.
A més, s'assegura que el Ministeri de l'Interior menteix quan insinua que a Saragossa es van preparar accions violentes perquè té un total coneixement del que allí es va discutir i va decidir des de molt d'abans que la reunió de duguera a terme.
La Policia Nacional ha consultat els materials de Saragossa en diverses ocasions, algunes d'elles abans de la nota del Ministeri de l'Interior del 25 de gener, tanmateix, la Guardia Civil ha consultat també els material de les reunions a Saragossa, però amb menys intensitat, no obstant, també ho ha consultat abans que es publicara la nota del 25 de gener.
La Guàrdia Civil ha consultat els materials de Saragossa en sis ocasions, quatre d'elles abans de la nota del Ministeri de l'Interior del 25 de gener.
Front a tots aquestos actes d'espionatge, d'atac a la llibertat d'expressió i al dret a la intimitat, les comunitats hacktivistes han decidit realitzar una sèrie d'accions per protegir-se d'aquestos atacs. En primer lloc s'ha decidit vetar l'accés a totes les llistes de correu, així com als fòrums allotjats en Nodo50 a totes aquestes direccions de correu i a totes les que accedisquen des de les adreces IP assenyalades. L'accés a la web s'ha de mantenir, �ja que tot el que es publica en elles, encara que li sàpiga greu a Cotino, és legal i públic�. D'altra banda s'assegura que es continuarà vigilant l'entrada dels vigilants per a evitar que tant la imatge com el discurs del moviment antiglobalització puga ser manipulada i les seues accions criminalitzades i reprimides.
D'altra banda s'està fent una crida d'alerta davant les possibles provocacions parapolicials a l'estil de les dutes a terme a Barcelona el 25 de juny àmpliament cobertes pels mitjans de comunicació del moviment antiglobalització i des de fora d'ell. En concret advertim davant d'alguna possible provocació en algun web-log de publicació lliure que justifique la intervenció de webs o inclòs el segrest de servidors, veure cas d'indymedia comentat anteriorment. Comentar simplement que en Itàlia existeixen molts casos de filtracions de la policia per aconseguir el tancament de webs destinades a la contrainformacio, sobretot les destinades a la lluita a favor dels presoners.
Com a un apunt final d'aquest tema, comentar que en el portal independentista gallec, www.galizalivre.org, hi apareixia a un requadre de la web una secció amb les visites �dubtoses� que havien tingut en eixe dia, i sovint solien ser IPs dels cossos de seguretat de l'estat.
El hacktivisme des del seu començament s'ha destacat per la realització d'accions en les que participa gen d'arreu del món son les anomenades accions globals. La gent creu que aquestes accions estant vinculades als moviment globalització i no es així del tot, ja que el moviment hacker (i més en concret el hacktivisme) es prou anterior al moviment antiglobalització.
Les primeres accions que trobem a nivell mundial són les comentades al principi del treball quan el professor Stafan Wray amb l'ajuda dels visitants de la seua web atacaren els servidors del Pentàgon, del govern mexicà, etc.
Desprès foren els atacs als mateixos ordinadors del laboratori d'investigació atòmica de l'Índia.
Cal recordar també els diversos atacs perpetrats per l'Electronic Disturbance Theater (EDT) a favor de l'exercit zapatista, a mes realitza accions contra l'exercit durant l'última guerra dels Balcans. Una secció d'EDT es va introduir en un servidor web iugoslau substituint una pagina a favor de l'OTAN per una totalment contraria a aquesta organització. Així s'anaren realitzant accions globals fins avui en dia en que l'EDT es capaç de realitzar entre 150 i 200 accions a l'any (segons rebelion.org). L'ultima acció que s'està duent a terme es contra el sistema d'espionatge Echelon, aquesta acció consisteix en: convocar per a un dia en concret l'enviament massiu de missatges de correu electrònic codificats o amb algunes de totes les expressions considerades sospitoses per la xarxa Echelon, es recomanava fer al·lusions a Bin Laden, Hacker, atemptat, espionatge, etc. L'objectiu de l'acció era saturar aquest sistema de vigilància que, amb el pretext de controlar la delinqüència i de vetllar per la seguretat, controla tota la informació que circula per internet.
Amb l'aparició del recent moviment antiglobalització els hacktivistes veuen que aquest conte unes característiques similars a ells, i veuen en ell una via per a dur a terme les seues accions.
La major part d'activistes utilitzen internet com un simple instrument de comunicació per a crear i mantenir contactes. Les manifestacions contra l'Organització mundial de Comerç (OMC) en novembre de 1999 en Seattle, per exemple, foren en gran part el resultat d'una comunicació ràpida en línia entre la gent. No obstant, alguns activistes pensen que la xarxa no es sols un mitja de comunicació sinó que és també un lloc d'acció.
Anant cas per cas, la presentació del moviment antiglobalització coincideix amb la cimera de l'OMC en Seattle. A partir d'aquest moment el moviment hacktivista es relaciona amb el moviment antiglobalització. La idea era poder tenir informació fidedigna en temps real i d'açò s'encarregaren els hacktivistes. L'acció més destacable d'aquesta contra-cimera (en referència al hacktivisme) fou la creació de la xarxa indymedia que permetia obtenir en temps real informació (en text, àudio i vídeo) sobre tot allò que anaven ocorren als carrers de la ciutat de Seattle.
En els cas de la cimera de Davos (Suïssa), un grup de hacktivistes aconseguiren entrar en el sistema informàtic de la cimera i furtares dades personals de gran part dels participants, entre ells estan Bill Clinton. Aquest atac fou tret a la llum per un periòdic suís que afirmava haver rebut un CD anònim amb dades personals dels participants de la cimera, entre elles destaquen sobretot e-mails, telèfons, i fins i tot, en alguns casos targetes de crèdit.
Durant tota la cimera que es va celebrar a Goteborg un grup de hackers antiglobalització va transmitir per internet la radio de la policia. En ella apareixien instruccions dels alts càrrecs, dades sobre activistes sospitosos i números de telèfon d'alguns agents de policia. Aquesta acció es va realitzar de manera casual, ja que l'objectiu del grup era aconseguir captar les ones d'una radio lliure estrangera, però en compte d'açò aconseguiren la radio de l'estació policial de Goteborg.