El 3 de gener de 1994 el sub-comandant Marcos, en la selva Lacandona, acabava d'escriure una de les primeres noves declaracions zapatistes. Una estona desprès, des de l'església de San Cristobal de las Casas eixia un fax destinat a la redacció del periòdic mexicà La Jornada. No va passar ni un hora quan la declaració zapatista ja començava a circular per internet. D'aquesta manera el sub-comandant Marcos es convertiria en el primer combatent en utilitzar la web com a mitjà o canal de comunicació, i per tant esdevingué el primer hacktivista de la història, dos anys abans de que el terme començara a utilitzar-se.
La primera idea sobre Hacktivisme apareix en un article de John Perry Barlow, co-fundador de la Fundació Electrònica Frontera (EFF), titulat � La declaració d'Independència en el ciberespai � en 1996. En aquest article es fa només una sèrie de comentaris, de manera molt general i poc seriosa del hacktivisme, i per aquest motiu ningú comença a emprar el terme hacktivisme per tal de referir-se a l'activisme polític utilitzant les noves tecnologies.
És a partir de 1998 quan dos membres de l'Omega, Reid Fleming i Ruffin, parlant on-line (xateant), un d'ells comença a exposar algunes idees desgavellades al voltant del hacking, la llibertat política i de com aconseguir-la, referint-se sobretot a països amb dictadures. Al matí següent l'Omega envia un correu electrònic en el que per primera vegada apareix el terme hacktivisme en el post, i en el qual s'explica d'una manera concreta en què consisteix aquest nou moviment. La major part de membres de l'Omega que reben el missatge ho entenen de forma irònica, però hi ha una part important que comença a creure en allò que comenta el missatge i és ahí quan comença el vertader moviment hacktivista.
A finals del mes de setembre de 1998, el departament de defensa del Estats Units obliga al professor Estafan Wray a tancar la seua pàgina. El motiu que s'exposa és que des d'ella s'incitava a atacar alguns servidors, entre els quals n'estava un que era propietat del pentàgon. Estafan Wray forma part de l'Electronic Disturbanc Theatre (EDT) , que és una organització que es dedica a l'activisme polític per Internet.
Tots aquells que participaren en les accions que el professor Wray convidava podria dir-se que foren els primer hacktivistes conscients, i que EDT fou la primera organització hacktivista de la història d'aquest moviment. Més tard aparegueren les primeres manifestacions virtuals així com els primers col·lapsaments de pàgines web. Per exemple la del govern mexicà, del Frankfurt Stock Exchange, etc.�
A partir de les dades recollides al llarg de la història del hacktivisme, podem obtenir els trets característics dels hackers moderns. Es defineixen com gent que utilitza la tecnologia per a realitzar accions polítiques.
El hacktivisme és definit pels propis hackers com l'acte de realitzar hacking i phreaking a la vegada, o el que és el mateix, crear tecnologia per tal d'assolir un objectiu polític i/o social.
Fins el moment, el hacker solia ser apolític, donat que simplement ajudava i lluitava pels seus col·legues informàtics, per la llibertat de la informació o per ells mateixos. Però, poc a poc, l'actitud d'alguns hacker ha anat canviant. El primers en evolucionar van ser els portuguesos que hackejaren la pàgina del govern d'Indonèsia com a protesta pels abusos contra els drets humans. Desprès altres hackers atacaren directament els ordinadors del laboratori d'investigació de l'Índia, i així fins arribar a les accions que es realitzen avui en dia.
Els hackers de la oldschool no aproven aquest tipus de hacking ja que el consideren poc ètic i un abús de la informació i dels recursos de la xarxa. En canvi, els hacktivistes afirmen que l'activisme a través de la tecnologia s'ha de veure com un lleu mètode de la infoguerra i, per tant, no ha de ser criminalitzat sinó considerat una manera de protesta.
No obstant açò, els hackers sempre han estat al costat de les causes socials i de les causes polítiques que consideren justes. Ells són qui posteriorment construiran l'associació per les comunicacions progressives (APC), que uneix a activistes de tot el món, i defineixen unes bases anarquistes, ajudaran a l'exèrcit zapatista, i crearan les manifestacions virtuals.
Existeix una gran quantitat de classes de hacktivistes diferenciades per diferents trets, però només anem a comentar tres tipus: