CLIMATOLOGIA DE CATALUNYA

UN CLIMA MEDITERRANI
El nostre país, abocat a la Mediterrània, té globalment un clima mediterrani amb hiverns secs i temperats i estius no massa calorosos, sobretot a les zones prelitorals i litorals on les marinades regulen l’escalfament solar que és més intens a mesura que ens allunyem de la línia de costa.
La primavera i la tardor acostumen a ser les estacions més inestables i plujoses, i en aquesta darrera estació és quan tenen lloc alguns grans aiguats entre la Serralada Prelitoral i el Litoral a causa de l’elevada temperatura de l’aigua del mar a finals d’estiu.
Malgrat aquesta definició general, la complexa orografia de Catalunya condiciona diversos climes i, fins i tot, microclimes.

TIPUS DE CLIMA

Tipus de clima del nostre país: 1 i 2 - Mediterrani amb influència marítima 3 i 4 - Mediterrani amb tendència continental 7 - Mediterrani d'alta muntanya 5 i 6 - Clima atlàntic	Tipus de clima d'acord amb l'índex d'humitat de Thornthwaite equivalent a delimitar les zones per la seva pluviositat. Aquesta va del clima semiàrid (marró fosc) al sec subhumit (marró clar). El blau més clar equival al subhumit i la resta de zones com més fosc és el blau és més humit.

Amb influència marítima

Litoral
Clima típicament mediterrani amb hiverns suaus i estius no excessivament calorosos a causa de la influència directa dels aires marítims. Hi ha poca oscil·lació tèrmica si bé l’alt grau d’humitat fa que la sensació de xafogor sigui molt elevada i difícil de suportar durant força dies a l’estiu.
La temperatura mitjana oscil·la dels 15 als 17º. La menor temperatura la trobem als indrets de més alçada i orientats al nord, mentre que els 17º els trobem al Baix Ebre.
La pluviositat anual va dels 500 als 700 litres. El màxim el trobaríem al Maresme mentre que el mínim és al Baix Ebre. Els mesos de gener, febrer i juliol són els més secs arribant a no caure ni una sola gota en alguna ocasió, mentre que octubre és el mes més plujós, sovint en forma d’importants aiguats. Les nevades hi són rares tot i que arriben a produir-se amb gruixos molt minsos. La nevada del 25 de desembre de 1962 fou una excepció, arribant a acumular-se 50 cm. de gruix al litoral barceloní. El mateix any en el qual van tenir lloc les catastròfiques inundacions del mes de setembre al Vallès i Baix Llobregat amb prop de 500 morts.

Muntanya mitjana
Correspon a tot el que és la Depressió Prelitoral i la Serralada Transversal on la influència marítima és fonamental i les precipitacions augmenten per l’existència de muntanyes més altes i per la seva orientació que les transforma en una mena de barrera que facilita la pluviositat, com és el cas més destacat de la Serralada Transversal i del Montseny.
La pluviositat anual oscil·la dels 600 als 1.400 litres, arribant als màxims a la Serralada Transversal i a la Garrotxa. Les precipitacions disminueixen, però, a mesura que ens traslladem vers el sud de la Serralada Prelitoral.
Cal destacar que les nevades ja són més habituals durant l’hivern, sobretot al massís del Montseny on poden tenir gruixos importants i perllongar-se força dies.
La temperatura mitjana oscil·la entre els 14 i els 10º depenent de l’orientació i alçada de l’indret. El Montseny esdevé una excepció amb els seus 6,5º de mitjana anual al Turó de l’Home (1.712 m).

Amb tendència continental

Muntanya mitjana
Totes les terres altes de la Depressió Central, llevat de la zona més occidental que correspon a la zona baixa de les terres lleidatanes, tenen unes condicions continentals acusades amb una important oscil·lació tèrmica amb temperatures màximes molt altes a ple estiu (arriben als 40º en alguna ocasió) i sovintejades glaçades i boirades a les zones baixes durant l’hivern. Aquesta zona climàtica arriba a remuntar les zones riberals de la Noguera Pallaresa i del Segre fins al mateix Pirineu.
La influència marítima, que va desapareixent a mesura que ens allunyem de la línia costanera, accentua els trets continentals i la corresponent rigorositat en les temperatures i les precipitacions. La Depressió Central enregistra una pluviometria que va dels 500 als 800 litres anuals, de sud i sud-oest al nord i nord-est; mentre que les temperatures mitjanes oscil·len dels 12 als 14º d’acord amb l’alçada i la latitud de l’indret.

Terra baixa
La climatologia que hi ha a la terra baixa lleidatana (Segrià, Garrigues i Urgell) és la mateixa que l’anteriorment descrita si bé encara s’accentuen més els trets de caire continental i, sobretot, el referent a la pluviositat que va dels 300-350 als 500 litres anuals.

Alta muntanya

La zona dels Prepirineus i del Pirineu té un clima considerat mediterrani d’alta muntanya on la influència de l’altitud és determinant en refredar l’ambient. Dins de la zona hi ha diferències entre el sector oriental i l’occidental a causa de la influencia dels aires marítims que arriben més fàcilment al primer sector per la seva major proximitat.
La mitjana de precipitació anual més baixa és de l’entorn dels 900 litres superant els 1.250 litres a les muntanyes de Núria i a la zona del Parc Nacional de Sant Maurici-Aigüestortes al Pirineu lleidatà on s’arriba als 1.482 litres.
Pel que fa a la temperatura mitjana anual aquesta davalla des del 10º a mesura que ens enlairem i pot arribar a nivells de 0º a les zones més altes del Pirineu lleidatà.

Clima atlàntic

Muntanya mitjana
La zona baixa de la Val d’Aran situada arran de la Garona entre la frontera i Vielha té un clima atlàntic amb una temperatura mitjana anual a l’entorn dels 10º i una precipitació anual dels 850 als 950 litres que pot arribar ser en forma de neu durant l’hivern tot i que no arriba a perllongar-se gaire dies.
També hi són freqüents les boires i els dies ennuvolats quan hi ha situacions de vents del nord-oest.

Alta muntanya
Les terres per damunt de Vielha ja tenen un clima d’alta muntanya mantenint les característiques atlàntiques amb una precipitació anual que va dels 900 als 1.300 litres anuals amb la regularitat pròpia del clima atlàntic. Bona part d’aquestes precipitacions es produeixen en forma de neu mantenint-se la capa nival des d’octubre fins a juny.
La temperatura mitjana davalla dels 5º de les zones mitjanes fins a temperatures mitjanes inferiors als 0º a les zones altes, tot i que no hi ha registres.

TIPUS DE TEMPS

Situació anticiclònica
La situació anticiclònica clàssica de bon temps consisteix, en la majoria de les ocasions, en l’allargassament d’una falca de l’anticicló de les Açores que s’estén per tota la Península Ibèrica formant, fins i tot, un nucli independent al damunt de la mateixa Península.
Esporàdicament el centre de l’anticicló es desplaça al centre d’Europa, si bé aquesta no és la seva situació habitual. En aquests casos, efectua una funció de bloqueig per als fronts atlàntics que acostumen a circular pel centre d’Europa.
La posició habitual del centre damunt de les illes Açores fa que els fronts atlàntics circulin pel nord i centre europeu, d’oest a est, ocasionant allí un temps variable i plujós, mentre que a Catalunya —igual com a la resta de la Península— ens duu el bon temps amb altes temperatures a l’estiu, època en la que no acostuma a haver-hi un nucli anticiclònic sobre la Península sinó l’esmentada falca allargada des del nucli principal de les Açores. En els dies de més calor es forma al centre peninsular un baixa depressionària d’origen tèrmic causada per les altes temperatures del sud i centre de la Península.
Durant l’hivern, la situació estàtica de l’anticicló damunt nostre ocasiona una situació d’estancament de les masses d’aire i el fenomen de les inversions tèrmiques a les depressions internes —Conca de Tremp, Pla de Lleida i Plana de Vic— on es diposita l’aire fred més pesant que desplaça l’aire més calent vers les zones altes de l’entorn. Al fons de les conques es formen espesses boires que poden durar, fins i tot, setmanes senceres. Mentre, a les carenes, hom pot gaudir d’unes temperatures molt agradables tot i ser al bell mig de l’hivern.
La perllongació durant molt de temps d’una situació anticiclònica comporta períodes de sequera que poden arribar a ser preocupants.

situació anticiclònica	situació del sud

Situació del sud
Damunt la Península es pot donar una situació del sud consistent en un flux de vents atlàntics del sud-oest i sud ocasionats per una depressió formada a l’oest de Portugal. Aquesta configuració es produeix quan l’anticicló de les Açores no hi és damunt d’elles i contràriament es forma un potent anticicló fred al nord-est d’Europa.
Aquests vents atlàntics generen una sèrie de fronts que entren a la Península i deixen bones precipitacions al sud i centre. Aquests vents també xoquen amb les grans carenes peninsulars orientades d’oest a est provocant precipitacions molt importants en els seus vessants sud. Segons la posició de la depressió atlàntica els vents del sud poden arribar directament al vessant sud dels nostres Pirineus amb la qual cosa poden produir-hi grans aiguats.
Aquest tipus de temps comporta a Catalunya una suavització de les temperatures i també pot ocasionar una situació posterior de temporal de llevant si la depressió arriba a desplaçar-se al sud de la Península i es trasllada posteriorment a la Mediterrània occidental.

Arribada d’aire fred siberià
Aquesta situació és la que provoca una onada d’aire molt fred i sec provinent de l’oest de Sibèria, com fou la fredorada que s’enregistrà durant gairebé tot el febrer del 1956 quan els termòmetres arribaren a -32º a Estanygento (Pirineu lleidatà) i a -6,7º a la ciutat de Barcelona. Una situació idèntica, però sense tanta intensitat, es produí el desembre del 1980 i al gener del 1985 (-6º a Barcelona).
Per produir-se aquest tipus de temps cal que l’anticicló s’allargui des de les Açores fins a Escandinàvia afavorint la formació d’una depressió a la Mediterrània. Entre ambdós centres es forma una mena de canal orientat de nord-oest a sud-oest per on es desplaça l’aire fred siberià que, a mesura que avança vers el sud, va esdevenint cada vegada més sec. Solament produeix alguna nevada al Pirineu quan arriba el front inicial que porta darrera tot l’aire fred que després circularà.
El vent arriba a tenir forta intensitat a l’Empordà i a les carenes del Pirineu Català més oriental.

situació d'entrada d'aire siberià	situació de llevant

Temporal de llevant
L’anomenat «temporal de llevant» és una situació de pluges que beneficia molt el nostre país perquè produeix abundoses precipitacions durant diversos dies seguits i rarament arriba a produir malvestats. Cal tenir present que a Catalunya els aiguats catastròfics normalment es produeixen per l’arribada de solcs d’aire fred en alçada que provoquen la generació d’importants nuclis convectius en arribar a les zones litorals i prelitorals on s’ha acumulat molt de vapor d’aigua per l’escalfament estiuenc de l’aigua del mar.
La formació d’una depressió mediterrània al sud de les illes Balears és la causant dels temporals de llevant que comporten pluges importants fins a les Serralades Transversal i Prelitoral que fan de barrera i alhora de concentradors dels aires humits causants de les pluges. Aquesta depressió es forma per la posició de l’anticicló al centre d’Europa afavorint la circulació de vents d’est a oest a través de tota la Mediterrània. L’existència d’una certa quantitat d’aire fred en alçada és la que ajuda a formar aquesta depressió.
Aquest tipus de situació pot durar un parell o tres de dies i rarament s’allarga més enllà en el temps.

Front atlàntic
El clàssic front atlàntic va associat a una depressió situada més al nord de la Península Ibèrica i després de creuar-la d’oest a est normalment no provoca gaire enrenou en arribar al nostre país pel fet que ja ha descarregat les seves precipitacions en el seu recorregut peninsular.
Només arriba a produir algunes precipitacions a la franja més occidental i al Pirineu lleidatà. Amb tot, en alguna ocasió pot reactivar-se quan arriba a la zona prelitoral i litoral i es troba una atmosfera excessivament carregada de vapor d’aigua causada per un període molt calorós en el que l’aigua del mar ha pogut arribar a una temperatura molt alta. Aquest fou el cas de l’inesperat aiguat del 10 de juny del 2000 en el que el front atlàntic es reactivà sobtadament arribant a la Serralada Prelitoral.

TEMPERATURES I PRECIPITACIONS
MITJANES ANUALS

REGISTRES DESTACATS

1881 El 20 de juliol a Barcelona s’enregistraren 37,4º
1882 A Barcelona es recullen 57 litres en 30 minuts
1887 El 9 de febrer hi ha una nevada de 60 cm. a Barcelona
1906 Camprodon acumula 1,6 metres de neu en una sola nevada
1920 Barcelona enregistra una precipitació de 997 litres anuals
1946 Fraga enregistra una precipitació anual de 610 litres (la mitjana és de 341)
1947 Vic arriba als 34,5º a l’agost i Barcelona als 36º
1956 Fredorada del febrer amb -32º a Estanygento i -6,7º a Barcelona
1957 Vielha enregistra -20º i el Port de la Bonaigua -26º
1958 A Prada s’arriba als 40º a l’agost
1962 Al setembre inundacions al Vallès Occ. I al Baix Llobregat amb 500 morts
1962 El 25 de desembre nevada a Barcelona amb un gruix de 50 cm.
1962 Al desembre -16,8º a Vic
1971 A Figueres es recullen 500 litres en 24 hores
1972 A Barcelona es recullen només 355 litres en tot l’any
1977 Al maig Girona rep una precipitació de 241 litres en un sol mes.
1981 El 3 de setembre es recullen a Barcelona 43 litres en 15 minuts
1982 El 5 de juliol a l'observatori Fabra (Tibidabo) s'enregistra una màxima de 39,8º
1982 El 7 de novembre 20 morts al Pirineu català i un registre de 600 litres a la Molina en 24 h
1982 A primers de novembre 50 morts per inundacions a la conca baixa del Xúquer
1985 El 8 d'octubre es produeix a la ciutat de Barcelona una tempesta molt forta amb 153 litres
1987 El 15 d'agost a Barcelona a'rriben als 38,4º, màxima del segle fins aleshores.
1987 Precipitació rècord a la Península amb 740 litres a Gandia en un sol dia (octubre)
1987 A l'octubre rècord de precipitació en un mes a Barcelona amb 396 litres
1988 Novembre molt plujós amb 223 litres a Barcelona. Inundacions a Catalunya amb 5 morts.
1994 Inundacions a l'octubre amb 9 morts a Catalunya. A Alforja es recullen 403 litres en un sol dia del mes d’octubre.
1995 Barcelona enregistra el 21/9 la tempesta més forta del segle amb 145 litres
1996 Any excepcionalment plujós amb 2.008 l. a Siuret, 1.719 al turó de l’Home (rècord des de 1940) i un gruix de neu de 560 cm. a Boí-Taüll.
2000 Forta tempesta a Montserrat, Collbató i El Bruc causant 2 morts i talls a la xarxa viària.
2000 A Mas de Barberans es recolliren 438 litres en dos dies d'octubre. Algunes inundacions amb 4 morts. A la vall del Xúquer 647 litres en un sol dia i 594 a Fredes.
2003 A Barcelona s'arriba als 38,6º, la temperatura més alta des que hi ha enregistraments. Ha estat a tot Catalunya l'estiu mès càlid del segle XX
2006 La primavera més seca dels darrers 50 anys amb una pluviometria del 12% de l'habitual
2006 Novembre ha estat el més càlid del segle a Catalunya amb mitjanes uns 3º més altes de les habituals. A Barcelona la mitjana ha estat de 16,5º essent la mitjana de 13,5º. La tardor ha estat la més càlida des del 1900 a Catalunya amb 2,4º superior a les mitjanes.

JORDI GIRONÈS
www.oocities.org/jgiro2002