Bellmunt de Segarra és una petita població de la comarca del mateix nom situada a llevant de la província de Lleida. La vila és a tres quilòmetres de distància del Coll de la Panadella, comarca de l'Anoia, i a dos del límit de la Conca de Barberà, ja a la província Tarragona.

El terme municipal, entre el riu Anoia i la ribera d'Ondara, ocupa 400 ha. la tercera part de les quals són boscos de pi blanc, pi pinyoner i roures. La resta són terres de cultiu de secà dedicades en la major part als cereals, sobretot blat i ordi.

La població està situada sobre un petita elevació, a 794 metres d'alçada sobre el nivell del mar, des de la que es domina una visió immillorable dels boscos i conreus que l'envolten i des de la que, en dies de cel clar, s'endevinen les muntanyes de Montserrat i els Pirineus nevats. El clima és sec i fred al hivern i calorós al estiu.

El centre del poble l'ocupa l'església de pedra d'origen romànic i campanar de planta quadrada del segle XII dedicada a sant Pere. El seus 45 habitants es dediquen a l'agricultura i a la explotació avícola i porcina. La vinya, els ametllers, els horts familiars i la caça pràcticament han desaparegut. La Festa Major es celebra el segon diumenge de maig.

Al segle XIV, Bellmunt de Segarra i el seu castell, del que només en queden vestigis, estava vinculat als dominis del Monestir de Montserrat, però més tard va ser inclós al terme municipal de Talavera. Com moltes altres poblacions catalanes, Bellmunt va patir durant els decennis dels cinquanta i seixanta una forta pèrdua de població cap a les ciutats, sobre tot Igualada, Lleida i Barcelona. Així mateix, durant els anys seixanta, poc a poc les mules i els carros van ser reemplaçats per tractors i remolcs permetent a les famílies que si van quedar cultivar àrees de terra molt més grans. Durant aquest període també van arribar a Bellmunt l'aigua corrent, l'enllumenat públic i el telèfon.

Durant el darrer decenni, l'arribada de nous habitants de cap de setmana en busca de tranquil.litat ha donat a Bellmunt una nova vitalitat i un nou aspecte gràcies a la recuperació de moltes de les cases que estaven abandonades. Entre les millores d'infrastructura portades a terme destaquen la remodelació de la Sala de Festes i el dispensari, la restauració del cementiri i l'església, la construcció d'una pista de tennis, la millora de la costa d'accés al poble i dels camins a les seves masies i a Montfà, i la construcció d'una font i una bàscula públiques. Entre el plans de futur cal esmentar la propera reparació dels carrers, l'obertura del segon accés al poble, la millora de la xarxa de subministrament d'aigua, i la construcció d'una sala pel jovent i d'una terrassa d'estiu. L'any 1997 el municipi es va agermanar amb la vila francesa de Sant Priest des Champs, a la regió d'Auvergne.

A nivell organització administrativa, Bellmunt de Segarra és una pedania adscrita a la Municipalitat de Talavera, on es troba l'ajuntament. Altres pobles del mateix municipi son Civit, Pallerols, Pavia i Suró. La Panadella, Montmaneu, Sant Guim de Freixenet, Cervera (capital de la comarca) i Santa Coloma de Queralt són viles properes a Bellmunt que els seus habitants visiten amb freqüència, sobretot el dies de mercat.

Vista panoràmica de Bellmunt

Tornar al principi