Estic gos per escriure ara... Aniré per feina. A Darjeeling hi vam estar ben bé una setmaneta, compartint hores amb bons amics i poca cosa més, passejar, menjar, veure el Mourinho sofrir,...
Després vam anar tirant cap al sud. Un dels companys de Darjeeling ens havia convençut per allargar el nostre viatge cap a Orchha, Omkareshwar, Gokarna i Hampi.
Per arribar a Orchha vam haver de passar un dia sencer a Kanpur, tocant Lucknow, zona ignífuga, esperant el tren. Doncs ens pensàvem que era una ciutat horrible, o això deia la guia, però vam tenir sort i vam trobar un temple magnífic, a part d'una peli de cine tipus Torrente però a l'estil indi...
L'arribada a Orchha a les tres de la matinada, històrica. És un poble magnífic, amb gent collonuda i gent torracollons. Aquest dia començava el Holi, la festa dels colors, que teòricament dura un dia però depèn del lloc és un dia o un altre i a més s'allarga... Vam tenir una setmana de Holi entre Orchha i Omkareshwar.
A Omkareshwar hi vam arribar tocats per un llarg trajecte i una forta diferència de temperatura. Molta calor. Total, al migdia jo ja estava ben xutat i al vespre amb algo de febre i cacones. L'endemà jo bé, però al migdia la Karuna va caure i va passar una bona febrada, també. De fet bastant més bèstia. Així que Omkareshwar, molt molt, no la vam veure, però estic convençut que és un lloc collonut.
Quatre dies després a per totes, encara debilitats per les freqüents corrents intestinals vam anar tirant cap a Gokarna. I quan ho vam veure vam engegar a la merda Hampi. Platgeta tropical, dofinets, dormint en una cabanya a l'urilla del mar, sense res a fer a part de veure el sol pondre's pel mar aràbic.
Deu dies més tard va tocar posar punt i final al tema i tornar cap a Chennai a estudiar, que se suposa que és l'excusa per la que estic aquí, així que adéu platja, adéu hippies i djembes i yonquis i tota la fauna de Gokarna, vaques pasturant per la platja, homes, dones i dofins volant pel cel, ocells engabiats en els bits de les cámeres digitals de tot Déu i Déu a algun altre lloc que aquí ja no hi fa falta... Si fins i tot em vaig posar moreno! Bé, a la meva manera. Discretament i tal. I això, arribo a Chennai i em trobo l'Ezequiel tornant a les Espanyes en perill d'extinció per aquests separatistes que volen desmembrar l'Estat, el Ravi que es passa un parell de dies pel piset (que mentre jo era pel nord l'Àngel i el Marc ja havien probat successivament) per anar a fer un dels seus intensius espirituals per aquí a prop, l'Anne que se'n va a França i jo que em quedo sol com un mussol, la qual cosa em fa pensar que potser també deixo Chennai. Sí, sí, torno al Gurukulam, a veure si aprofito aquests dos mesos que em queden per currar molt. Això implica que em veureu poc el pèl per internet. Així que ens veiem a El Prat el dia 19 de juny a la tarda. Surto de Londres a dos quarts de 3, aixi que amb la diferència horària i tot, igual arribio cap a les cinc i trenta-set amb el vol BA480, per dir algo.