Aquí a la Índia veus passar de tot, i les coses que passen es poden classificar en normals normals, normals rares, rares normals i rares rares, i les quatre es donen amb la mateixa probabilitat. M'explico:
Normal normal és allò que és normal a la Índia i també a casa. Això és el menys interessant, però per això començo per aquí, per anar augmentant l'interès de l'exposició. Normal Normal és que les teulades tinguin sostre, que el mar, com el cel, siguin blaus, que en el darrer hi hagi estrelles, que hi hagi coloms a totes les ciutats, que el guiri no s'enteri absolutament de res del que passa al seu voltant i que la gent camini amb dues potes. Saben dir que sí i que no, contar... Tot això és normal normal.
Normal raro és allò que aquí és normal, però a casa no massa. Per exemple, normal raro és que quan plou molt la platja segueixi existint (el Maresme lliure i tropical), no poder beure aigua de l'aixeta, que les vaques pasturin pel mig de les principals vies de la ciutat, i els micos tres quarts del mateix. Que la gent al veure un guiri li digui Hi Sir, o Hi Boss, i el prenguin automàticament per un englishman (en el meu cas, també per suís, alemany, israelià,... de tot menys espanyol). És normal raro escupir, l'excavadora potingues (pels no Solers, ficar-se els dits al nas), eixugar-se el cul amb l'esquerra o fins i tot amb l'onada del mar que en aquell moment passa feliçment sota el teu caques, o treure's la minga i pixar al mig del carrer, posar els preus més alts als guiris (això a casa no passa mai), que en un bus hi hagi una secció de seients reservats per dones i que tu estiguis al mig sense saber-ho, que les dones es puguin saltar la cua, poder menjar tot el dia per menys d'un euret...
Raro normal és allò que aquí no es veu massa però a casa sí, com ara les coses que pot fer un guiri per error. Per exemple guardar-se els mocs a les butxaques, dir que sí com un pica-soques (quan tothom sap que els cops de cap s'han de donar de costat), utilitzar forquilla i ganivet, respectar les normes de circulació, etcètera. Però també que la parada de bus estigui indicada, que el bus pari a la parada, que la fruita tingui aspecte de perfecció transgènica, que la carn estigui en bon estat, aconseguir millor preu que els locals i tantes d'altres són coses poc habituals aquí però passen igualment i són familiars.
I raro raro és allò que no sol passar enlloc però em passa. Per exemple que quan plou el sostre deixi de fer la seva funció, que hi hagi un eclipsi cada dues setmanes, que el vigilant sigui un alcohòlic perdut i no foti brot, tenir fusters treballant a casa tot el dia, que els mosquits facin cas omís de l'aparell dissenyat especialment perquè no vinguin i que els locals tampoc s'enterin de puto res.
Reflexionem-hi.
Una abraçada rara normal.