Bé, la paciència a vegades dóna fruits. Aquí els que teniu la increïble capacitat de seguir fullejant la web encara que no hi hagi mai novetats us envio un petonàs i una petita narració.
No sé per on començar. Bé, la qüestió és que el meu Gurú està a Austràlia. Bé, potser ja ha agafat l'avió de tornada, o deu estar a punt, però s'ha passat un meset allà amb els seus deixebles australians, uns 200 diria.
Així que jo que sí m'agafo el mridangam, la kanjira, el sarró i som-hi cap al Nord, que he d'entrar i sortir del Nepal abans del 18 de març. No em veig capaç d'entrar massa en detalls, faré un esbós ràpid del trajecte.
Primera parada a Bangalore, ciutat força occidentalitzada, amb el company de pis de la sussodita ciutat i l'Ezequiel. Turturístic per la ciutat i bus cap a Sravanabelagola, toma ya, a saludar els jainistes que estaven fent un festival que fan cada dotze anys i mira, ja que hi som, ens hi acostem. Els jainistes son una mena d'escisió de l'hinduisme que van despullats pel món i no mengen de nit per no empassar-se als pobres insectes que no en tenen cap culpa. Tot seguit una concatenació de busos em va deixar a Mangalore, on vaig pillar un tren nocturn i diürn fins a Mumbai, on m'esperava la Karuna per anar cap al Nord.
Aquí m'aturo un moment per recapitular. El dia que agafava el Sagalés cap a Barna, un abans de sortir cap a la Índia, fent un cafè o te o algo al Petit Celler se´m va aparèixer Santa Clàudia amb dues colegues, una de les quals pirava a la Índia un mes més tard, via ONG per un tema de HIV, a grans trets. I hi anava en principi per set mesos, això es, més de sis mesos, així que tenia el mateix problema de visats que jo, havia de sortir i tornar a entrar del país, així que vam acordar anar junts a Sri Lanka per aquestes dates. Però a Sri Lanka s'hi arriba via cel, pagant molts duros, perquè els conflictes armats han deixat els vaixells amarrats.
Lo que deia, que a Mumbai vam pillar un tren cap a Satna, bus a Khajurao, poble dels temples famosos per les decoracions obscenes i escandaloses, ai Déu Meu Senyor. Una passada. Bé, després un bus ens va deixar a la vila de Mahoba per agafar un tren nocturn fins a Allahabad, on s'ajunten el Ganjes, el Yamuna i el Saraswati. I on es banyen els fidels i els infidels com nosaltres. Això sí, les dones no es treuen el Sari per sucar-se, només faltaria. Després bus cap a Varanasi on vam passar una setmana magnífica amb dos amics de la Karuna, que fa set anys que viuen a Varanasi, Siete años en el Ganges, i ens van endinsar en la Varanasi més espiritual, visita a l'astròleg i puja al temple on Shiva administra l'Univers incloses. Va coincidir amb Drupad Mela, festival de música clàssica i Shivaratri, la nit de la boda de Shiva.
Passades les vacancetes espirituals, va arribar el tortuós turturístic turturós. Tren nocturn a Gorakpur, bus fins a la frontera amb Nepal, bus nocturn fins a Katmandou, nit d'hotel, bus nocturn i diürn fins a Kakarvitta, la frontera est, jeep fins a Silguri, a cent metres sobre el nivell del mar i jeep fins a Darjeeling, a 2100 metres del nivell del mar en qüestió de dues hores. Com una sopa ens vam ficar en el primer hotel que vam trobar compartint habitació amb un americà que havíem conegut a la frontera i aquí estem, en un hotel més baratillo i de fet més comode, amb vistes al Kangchedzonga (perdó per l'ortografia, crec que és així), te per un tubo i un fred de collons, que ja em tocava.