>>
Dossier:
llengua i immigració
Les escoles són el lloc on molts i moltes immigrants tenen el seu primer contacte amb la nostra cultura. També és una eina fonamental per la normalització del català i el seu futur. Així, el PP ha volgut materialitzar el "conflicte" de la immigració a la nostra comarca en l'àmbit de l'ensenyament i aprofitar les conseqüències.
Enguany, els vuit col·legis públics de la ciutat de Gandia van demanar a la Generalitat Valenciana un únic programa, en valencià, per a tots aquells i aquelles alumnes que s'incorporaven per primera vegada als centres.
L'objectiu d'aquesta demanda era, per una banda, satisfer la creixent demanda d'educació en valencià i, sobre tot, repartir equilibradament els nouvinguts i evitar la creació de getthos de col.lectius d'immigrants en un nombre reduït de centres. Aquesta proposta fou recolzada per l'Ajuntament de Gandia, el col·lectiu Papers per a Totes i Tots, l'Associació de Mares i Pares d'Alumnes (AMPAS) i per la majoria del personal docent.
La resposta dels elements més reaccionaris del nacionalisme espanyol a la nostra comarca no es va fer esperar: la Federació Valenciana d'Alumnes d'Ensenya-ment Mitjà (FAAVEM) -un apèndix de "Nuevas Generaciones" del PP- per veu de José Miguel Ferrer, encetà la polèmica amb un comunicat on assegurava tenir proves de l'existència d'un pacte entre els col·legis de Gandia per tal d'evitar l'escolarització dels xiquets i xiquetes immigrats.
Per complementar el seguit de barbaritats, el president comarcal del PP a la Safor, Don Fernando Mut, continuà donant mostres del seu raonament feixistoïde i reaccionari, assegurant que la proposta dels col.legis públics era "un acto racista i segregador". Ell pertany a un partit que coneix bé el que és ser racista i segregador, no li discutirem certa autoritat en el tema.
El millor judici va vindre, sense dubte, per banda dels al·ludits. Cecília López, portaveu de la Plataforma Papers per a Totes i Tots, d'origen sud-americà, va respondre a Mut: "Estic convençuda que el Païs Valencià del futur l'hem de construir entre tots. Nosaltres som una altra cosa, venim d'altres països i no volem renunciar a les nostres senyes d'identitat, però també volem ser valencians i assumir la cultura i llengua del País". On trobaríem un exemple més clar de voluntat d'integració?
Tanmateix, la Conselleria de Cultura i Educació denegà la proposta als col.legis públics adduïnt manca de demanda. Una campanya de sensibilització dirigida als pares i mares des de l'AMPA i les direccions dels col·legis va aconseguir que més del 85% escolliren el Pla d'Ensenyament en Valencià (PEV), molts d'ells immigrants.
Però la Conselleria no va cedir. Cinc dels vuit col·legis de Gandia es van trobar amb la imposició del Pla d''Incorporació Progressiva (PIP), predominantment en cas-tellà. El govern del PP havia canviat d'argument i afirmava que tenia en compte els excedents dels col.legis privats. Tota una declaració d'intencions i una bona mostra dels criteris que regeixen l'ensenyament públic.
En resum, el "Partido Popular" ha decidit construir aquest "conflicte" per a utilitzar-lo d'acord amb els seus interessos: perpetuar la imatge marginal dels immigrants, dificultar el procés de normalització de la nostra llengua i aprofundir en la mercantilització de l'ensenyament públic.
|
Llengua i immigració: educació La negativa d'afavorir l'ensenyament en valencià és un altre exemple de la tònica habitual en matèria educativa i lingüística del "Partido Popular", el qual té com a objectiu prioritari assolir una educació privatitzada, precària i espanyolista. Objectiu paral.lel a una de les línies d'actuació del neoliberalisme a la resta del món: acabar amb la diversitat cultural per uniformitzar el mercat. No és casual que la política educativa del PP torne a reflectir antics valors franquistes. El darrer decret emés pel govern, que regula l'ensenyament primari i secundari, és a dir, l'anomenada "Llei de Qualitat" regula la imposició de més hores de castellà en detriment de les classes de català. Així, a partir del curs 2004-2005 l'alumnat serà privat d'aprendre en català 265 hores al cicle de primària, hores que s'imparitiran en castellà. Els exemples d'atacs contra la nostra llengua i cultura dins l'ensenyament públic no són un fet aïllat sinó, malauradament, una constant a tots els cicles (primari, sencudari i superior). Pel que fa a l'ensenyament secundari, les linies en valencià continuen sent minoritzades i, en molts casos, suprimides. D'una altra banda, a l'ensenyament superior l'incompliment de la docència en valencià, moltes vegades emparat en una subjectiva llibertat de càtedra, és constant i un des grans problemes de moltes de les universitat públiques catalanes, les quals no apliquen una vertadera política lingüística envers la nostra llengua. |
 |
|
Català,
llengua d'acollida [Gandia]
|