>>Ser jove a La safor

En el cas dels joves d'avui dia, en lloc de parlar d'un ventall d'oportunitats que se'ns presenten, seria més precís parlar de les limitacions que se'ns imposen i -el que resulta més dramàtic- condicionen la resta de la nostra existència

Ens diuen que som la generació més afortunada, que ho tenim tot fet, que no sabem el que costen les coses d’aconseguir. Per poc que rasques la superfície, la vida dels joves de classe popular a La Safor no s’assembla gens a l’oasi de llibertat que ens volen vendre.

També ens diuen que el nostre lloc al mercat laboral ve condicionat per la nostra manca d'experiència. Ens volen fer creure que aquesta és la raó per la qual, en feines no qualificades, sovint percibim sous més baixos i se'ns retallen drets, obligant-nos a acceptar condicions de treball precàries. En alguns casos, se’ns obliga a fer hores extraordinàries, treballant fins 14 hores diàries.

La majoria de les empreses grans de La Safor contracten els seus empleats mitjançant ETT's i així ens trobem abocats a passar per l’adreçador o bé acabar tre-ballant sense seguretat social. Més del 80% dels contractes laborals que se signen a La Safor són per tres mesos, amb la pèr-dua d'antiguitat que suposa a l'hora de cobrar subsidis. Un 15% dels joves no ha treballat mai, o no ha tingut cap contracte i quasi un 20% es troba a l'atur. Els treballadors que ens incorporem ara al mercat laboral signem de mitjana 7 contractes a l'any a La Safor.

Se'ns tira en cara que som la generació que més ha tardat en independitzar-se. Però, amb un sou que s'aprope al salari mínim, ¿Com es poden pagar lloguers cada vegada més alts, o pisos que costen més de 15.000 euros? Per obra i gràcia dels especuladors urbanístics, el preu de la vivenda puja un 20% cada any, el que vol dir que en 5 ó 6 anys el preu d'un pis es dobla. ¿Com entrar en aquest circuit? No passa res, sempre podrem recórrer a un préstec bancari a 25 ó 30 anys, amb interessos que superaran l'augment annual del teu salari.

L’oferta cultural i d’oci està plantejada com una activitat de consum, reduïda a centres comercials i zones de pubs, i no de creació. Als joves se’ns presenten poques oportunitats per influir en la transformació de la societat. Només alguns se’n recorden de nosaltres cada quatre anys i aleshores ens prometen que tot anirà bé... per al seu compte corrent.

Que ningú s’espante, doncs, de que molts joves es dediquen els caps de setmana a l’evasió d’aquest immens aparador. L’evasió en forma d’abús -que no ús- de les drogues. Aquest abús tan beneficiós per algunes màfies (sovint d’uniforme) i per l’anul·lació de l’individu i la col·lectivitat.

Però alguns ja n’estem ben farts de tot això i ens revoltem contra aquest sistema que ens oprimeix. Perquè creiem que és possible transformar la societat. Cal que despertem entre tots d’aquest malson, la feina és nostra. Cal que ens organitzem als llocs de treball, d’estudi, guanyant el carrer de nou, denunciant els abusos dels quals som víctimes i fent front, amb mobilitzacions i accions, a aquest profit de pocs a costa de molts que es diu capitalisme. I tal com diu aquell que canta: “Tot està per fer, tot és possible avui”.

[continuar >> Dossier: llengua i immigració]