ELOGI DE L'ESQUIZOFRéNIA
Per Donat Putx
Des de l'aparici— del Mtode Paranoico-Cr’tic, que va dar hores de
gl˜ria al surrealisme, coneixem les virtuts art’stiques dels desequilibris
mentals. Tot rau en saber ordenar aquestes disfuncions de manera creativa, i ara
que hi penso aquesta ha estat la grandesa del treball de Jaume Sisa, que en alguna
ocasi— ha fet vindicaci— pœblica de l'esquizofrnia. No ho dic
œnicament referint-me a l'existncia dels altres heter˜nims que conviuen
sota la pell del miop del Poble Sec: pel que fa a aix˜, em limitarŽ a apuntar
que l'existncia de Ricardo Solfa -el personatge engendrat el cap d'any de 1973-74,
en motiu de la fundaci— de l'Orquestra Plateria-, Žs un dels gags de factura
mŽs rabiosament sisiana que es coneixen.
Per˜ a mi em paguen perqu parli del Sisa dels discos que van aparixer
entre 1968 i 1984, amb aventures disperses i companyies d'assegurances pel mig. Folk?
Rock? Cabaret? New Wave? Can— romˆntica italiana? La resposta a aquestes
-i altres- qŸestions Žs: s’, per˜ no. Depenent de les poques,
les troballes sonores de Jaume Sisa han estat deutores de Dylan, Zappa, Mach’n,
i la gran quantitat d'escoles estil’stiques que hi pugui haver en el triange
que dibuixen els tres genis esmentats...
Tot plegat, una sensacional esquizofrnia que tambŽ impregna la celebrada
poesia de Jaume Sisa, que ha abocat a les paraules sensacions sovint contraposades,
des de l'humorisme mŽs refinat ("Comiendo pollo"), a la m’stica
mŽs profunda ("La catedral"). Passant, tambŽ, per tots els romanticismes
("El comptador d'estrelles") i frivolitats ("La guerra de Cuba")
concebibles.
Potser que anem als or’gens, per entendre-ho: al carrer Poeta Cabanyes, una
pujada entre Montju•c i el Paral.lel que bŽ podria simbolitzar aquesta
dialctica esquizoide, la connivncia de paratges an’mics tan dispars
com els que es descriuen a "Can— de la Font del Gat" o a "Macari".
La dialctica, en definitiva, que envoltava les seves aparicions pœbliques
d'una aura galˆctica a Zeleste, i d'un tint d'artista de varietats sui generis
quan voltava en companyia dels inevitables Dagoll Dagom.
Esclar que tot aix˜ Žs parlar per parlar. En un text recent, Ventura Mestres
-principal hagi˜graf de Sisa-, ja adverteix que en el cas que ens ocupa "hi
ha massa ambigŸitat, poca definici—, elements contradictoris i un silenci
final que nomŽs s'explica ell mateix". I es pregunta: "Podem penetrar
el sentit œltim d'unes paraules, uns sons i una actitud?". Segur que no.
Per sort.
Publicat a "Enderrock", juliol-agost de 1995
Trenta
Anys de Futur. Article musical de Donat Putx a En
Nom dels Aeris.
MòSIQUES
ESPECTRALS
POEMES GENERALMENT AGRES
PAPERASSA
DISPERSA
PLËSTICA
DRËSTICA
TORNA
A EL CADËVER EXQUISIT