Barrut, malaurada raça quan nasquí
puix de raó e amor emmalaltí,
de jovencell fruits amargs fruí.
Per molt amor ma vida és un dubte
del qui s'aparta del camí planer
e desitja en constant enveja
ab gran amor enardir.
La dissort s'atansa ab delit
pus és el jou que'ns adona
a la brasa de l'esperit.
Races de claus rovellats e aferent
nerviüt metall, nostres ànimes
a cada cop de mall es refan.
Raó de lògica amagada
enfre coixins de seda desada,
de raons sobreres he sofert
dejús ferro patí desconsol.
Raons d'ions de llum
dels déus fiu fum.
Demanaren a l'amic de qui era.
Respòs: d'amor,
e d'alcun repòs absurd!
Maleyt lo jorn que'm fou donada vida.
Qui t'ha nordit?
Respòs: amor.
Anc l'amor es llevà ab tant d'amor.