pàgina oberta del temps -la revista- besant la neu, somriu la infanta congelada en la policromia: gossos avets gorres d'esquí dues ungles meves -pel que fa al cas, gegantines- deixen anar una cabra de viu en viu arrencada del pubis meu cau a les faldilles blanques de les muntanyes nevades obro com taronges els ulls és transparent! duu una gorra roja al ventre: un botó de mostra microscòpic de la sang que, viva, inunda la meva orografia ah, puta, que tipa en vas! mou les potes però no avança: (el desert setí quatricromat no és prouta pell on aferrar-se; li fan falta barbes púbiques) l'ajudo, moc-la amb el dit: al cim del cel esdevé blava i lila la meva sang quan puja els arbres para verda i negre negre el botó lilà en caure damunt la infanta es torna carn i la meva sang sang roig llampant aleshores, oh prodigi! ni se sap com troba lloc on aferrar-se i s'encasta a la seva pell i... (obro com ulls les taronges) ¿què diríeu? la gota s'infla més i més muda el to devé blaugrana déu! la sang blava de la infanta barrejant-se amb sang plebea (la meva!) dins el ventre d'una cabra saltant de l'un a l'altra la impúdica bestiola ens ha unit sense ni -en folla nit- els nostres pubis besar-se què fer! ¿firmar l'esguerro? ¿una reial nissaga d'ínfimes -infames!- cabres calbes bastardes i parasitàries? una sola ungla la rebenta els llavis de la infanta es mal pinten de sang vermella giro pàgina cremo el temps
Publicat a "La Caixa d'Art" (La Casa de la Punxa - L'Estudi,
Tiana, 1996)
La
Daliniana Flor 
POEMES
GENERALMENT AGRES MÚSIQUES
ESPECTRALS PAPERASSA
DISPERSA PLÀSTICA
DRÀSTICA
TORNA
A EL CADÀVER EXQUISIT