Avui us l'havia d'explicar.
La veritable història.
Del sabater d'Ordis.
Però no sé si ho faré.
Sóc un tipus estrany, jo.
Tinc molta caspa.
M'agraden les truites.
De farina.
I no se m'aixeca.
Quan em van convèncer.
Per escriure això.
Em van remarcar.
"Parla'ls només del sabater d'Ordis".
Però no crec que me'n surti.
L'únic que sé del cert.
És que aquell paio estava pirat.
Com un llum.
Li faltaven uns quants cargols.
Com a tu.
Com a mi.
Com als teus pares.
Però estar esgavellat no es tria.
Es porta a sobre.
Ho enteneu?
És com tenir un tercer testicle.
Un colló de més.
I ell en tenia.
Unes quantes dotzenes més.
Era boit.
Locu.
Estava convençut.
Que podia dirigir la tramuntana.
Amb l'ajut d'un broc.
D'altra gent està convençuda.
Que pot dirigir un país.
Amb l'ajut d'uns vots.
No hi ha tanta diferència.
El sabater va ser molt popular.
A començaments de segle.
Avui l'haurien entrevistat.
A totes les cadenes televisives.
En horari de prime time.
Enmig dels programes morralla.
Miro molt poques coses.
De la tele.
Les ratlles.
Els puntets de neu.
Dels programes codificats.
Són art.
Un quadro de Jackson Pollock.
En moviment.
Conec guionistes.
De programes morralla.
Són insuportables.
Uns imbècils.
Fan molts diners.
D'una manera bastant imbècil.
Però us estava parlant de l'Empordà.
Del del 1900.
Quins temps!
Encara no hi havia teles.
Tenien electricitat i bombetes.
També hi havia sardanistes.
Gent que trempava.
Amb les cobles i les tenores.
Si jo pogués trempar.
Ho faria amb les pubilles.
Amb una bona pubillota.
De vagina musculosa.
Amb pudor d'anxova.
Com la de la Caterina Albert.
La primera drag queen.
De les lletres catalanes.
Ai, Caterina!
Saltaríem curt.
Saltaríem llarg.
Curt.
Llarg.
Curt.
Llarg.
La sardana de l'avellana.
Pica de peus.
Balla de gana.
Un esbojarrat va escriure.
Una sardana curiosa.
Cap al 1900.
Parlava de l'electricitat.
Van estrenar-la.
Durant la inauguració.
D'una central elèctrica.
Això devia passar a Darnius.
Molts abans que Marinetti.
S'inventés el futurisme.
Quan a l'Institut de Figueres.
Hi donava classes.
Un mallorquí ensaïmat.
Gabriel Alomar.
Va ser el primer individu.
En fer un manifest.
Utilitzant aquesta paraulota.
Alomar no es referia.
Al que ens va arribar.
Molt després.
Importat d'Itàlia.
De França.
O de Picabia.
Ell va escriure.
"Futurisme".
Com podia haver escrit.
"Cargols a la llauna".
Però al 1900.
No tothom era tan savi.
Molts pixamandúrries.
Ni ho sabien.
Que l'electricitat és.
Un invent dels grecs.
De quan Zeus.
Es tirava pets.
En forma de llamp.
No és estrany.
Que d'un racó de món així.
En surtin tants paranoics.
Com el sabater dels collons.
Si visiteu l'Empordà.
I trobeu algú fent dit.
Demaneu-li.
Com arribar a Ordis.
Us anirà bé.
Pel cap.
Per la pròstata.
Per l'aorta.
El
Cant del Calamar . Conte inèdit de Sebastià Roig a En
Nom dels Aeris. 
POEMES
GENERALMENT AGRES MÚSIQUES
ESPECTRALS PAPERASSA
DISPERSA PLÀSTICA
DRÀSTICA
TORNA
A EL CADÀVER EXQUISIT