LA LLEGENDA DEL NUS GORDIÀ
El 334 aC Alexandre el Gran va passar a l'Hel·lespont, va venerar a les ruïnes de Troia les despulles del seu avantpassat mític Aquil·les, i va iniciar una conquesta sistemàtica de la costa d'Àsia Menor.

Es va apoderar de Frígia, i la seva capital, Gòrdion, on es trobava el famós NUS GORDIÀ.

El NUS GORDIÀ era un nus que afermava el jou al timó del carro consagrat a Zeus en el seu temple de Gòrdion.

Així, amb aquest nom es denominava al complicat nus, els caps del qual no es veien, del carro de Gòrdio, rei de Frígia i pare del rei Midas.

La tradició del país deia que qui pogués deslligar-lo governaria Àsia, però ningú ho havia aconseguit mai.

Alexandre, va voler veure el cèlebre carro i, convençut que la victòria en tal empresa li estava destinada, va intentar deslligar-lo repetides vegades.

Davant del temor que les seves tropes pensessin que això podia ser un funest presagi per a les seves campanyes, va desembeinar l'espasa i es va afanyar a tallar-lo, la qual cosa va fer d'un sol tall.

A l'Edat Mitjana, algunes fonts literàries sobre aquest període van atribuir a Alexandre una frase que segons sembla hauria dit en aquell moment: "tant se val deslligar que tallar".

Els noms d'Alexandre el Gran i Gordium han quedat units en la llegenda del NUS GORDIÀ.