ANATOMIA
L'esquelet del gat té aproximadament 230 ossos moguts per uns 500 músculs.
La seva estructura és tant lleugera i flexible, que les seves extremitats no es disloquen mai.

L'aparell digestiu és el d'un carnívor especialitzat, per la qual cosa té l'intestí proporcionalment més curt que el dels omnívors, com l'home i el gos, però és curiós que el del gat domèstic sigui més llarg que el del gat salvatge, segurament perquè al gat domèstic se l'ha acostumat a una alimentació més omnívora.

REPRODUCCIÓ
Els gats són molt prolífics. En un espai de temps de 2 a 3 anys una parella de gats pot arribar a engendrar més de 300 descendents.

Actualment neixen més gats que propietaris hi ha per acollir-los.

L'esterilització és el millor mètode per lluitar contra la superpoblació de gats.

En el llenguatge quotidià, l'expressió gat castrat o gat esterilitzat s'aplica tant als mascles com a les femelles que han sofert una intervenció quirúrgica per a impedir que puguin reproduir-se.

MÈTODES d'ESTERILITZACIÓ per a les GATES
- L'esterilització temporal: es realitza mitjançant un tractament hormonal de contracepció, que s'ha de repetir regularment. Aquest mètode permet que el propietari triï el moment més oportú per a la reproducció de la seva gata. D'altra banda, té l'inconvenient de poder produir, amb el temps, efectes secundaris de diversa importància.

- L'esterilització definitiva: mitjançant una petita intervenció quirúrgica s'extirpen els ovaris de la gata. Més fiable i menys pesada que el tractament hormonal. El mètode quirúrgic presenta també menors efectes secundaris.

MÈTODES d'ESTERILITZACIÓ pels GATS
- L'esterilització definitiva: consisteix en l'ablació dels testicles del gat.

AVANTATGES de l'ESTERILITZACIÓ
L'esterilització suposa nombrosos avantatges tant pel gat com pel seu propietari, sobretot, un millor comportament.

Els gats sense esterilitzar i les gates en zel marquen el seu territori amb secrecions d'orina que tenen una olor forta i desagradable. Aquest comportament desapareix, en la majoria dels casos, així com els miols intempestius que acompanyen el zel de les gates.

El gat esterilitzat té menys tendència a escapar-se i es mostra més afectiu amb els seus amos.
Es torna més sedentari i menys agressiu davant d'altres gats.

L'esperança de vida d'un gat esterilitzat és més gran que la d'un altre que no ho estigui (de 14 a 16 anys en lloc dels 6 a 10 habituals).
Això s'explica per diverses raons: el gat esterilitzat al tenir menor tendència a escapar-se té menys risc de baralles amb altres gats, i per tant, de contagi de malalties infeccioses.
En les gates esterilitzades són raríssims els tumors de mama i, evidentment, les infeccions de l'aparell reproductor.

ALIMENTACIÓ BÀSICA dels GATS DOMÈSTICS
L'alimentació està basada en menjars preparats.

De tota manera continuen caçant ratolins i ocells com a complement a la seva dieta.

Els agraden molt els cors dels animals, el peix, el fetge i altres carns. Si s'utilitza carn de porc cal procurar que estigui molt ben cuita.

Cal que mai els hi falti aigua fresca. La llet els agrada molt sobretot a les mares que estan alletant als fills, però massa llet els pot provocar diarrees.

Els gats fan servir la llengua per netejar-se, de manera que es mengen tots els pèls que tenen desenganxats, per això és freqüent que de vegades vomitin boles de pèl que tenen a l'estómac. Per aquest motiu és molt important raspallar-los sovint.

El gat salvatge (Felis silvestris) és semblant al gat domèstic, però més gran, més robust i amb la cua gruixuda, curta i peluda.

Viu a Europa, Àfrica i Àsia occidental.