Els ancestres de la raça van ser emprats originàriament en baralles de gossos i per atiar els braus.

Posteriorment, gràcies al seu valor, força i agilitat va ser escollit per fer de gos policia a Alemanya i utilitzat com a guia per a cecs.

Sempre fidel, intel·ligent i vigilant, el boxer és una excel·lent mascota.

Entre les seves característiques físiques es troben un cap pesat, mandíbules pronunciades, morro emmascarat, orelles més aviat llargues i col·locades cap amunt, ulls castany fosc, coll fort, rodó i musculós. Pit ampli i potes del darrera musculoses.

Les orelles i la cua dels boxer són dos dels elements de la morfologia d'aquests gossos que s'arreglen per raons d'estètica.

Orelles
Les orelles es troben situades en la part més alta del crani i cauen sobre les galtes quan no estan tallades (arreglades).
Quan el gos està vigilant, les orelles es dirigeixen cap endavant dibuixant un marcat plec.
Quan les orelles estan tallades les tenen en punta i verticalment dretes.

Cua
La porten generalment tallada curta i cap amunt.

El boxer té el pèl curt, brillant i suau, de color lleonat o amb ratlles fosques sobre fons lleonat. Algunes vegades té taques blanques.

El mascle fa entre 56 i 61 cm d'alçada des de la creu i pesa uns 30 Kg, la femella té una alçada d'entre 53 i 58 cm i pesa uns 28 Kg.