Va ser descobert el segle XVII pel Baró Johann Weichard.

Es caracteritza per patir neotènia, o sigui, la persistència d'estructures larvals en els individus adults.

Pot arribar a mesurar 30 cm.

És cilíndric de color blanc o rosat, amb les extremitats molt poc desenvolupades.

Les brànquies són vermelles.

Els ulls situats a sota de la pell no són funcionals. Això denota la seva adaptació a la vida en la foscor de les cavernes.

S'alimenta d'animals aquàtics que troba a les aigües subterrànies on viu.

Aquesta espècie es pot comportar com a vivípara si la femella manté els ous dins dels oviductes fins a la seva eclosió.

L'olm és un animal en perill d'extinció i només es pot trobar a Europa a la regió del Dinaric Karst: a Eslovènia, nord d'Itàlia, Croàcia, Bòsnia i Herzegovina.