Viuen a l'extrem nord del Brasil, en una zona que comprèn part de l'estat de Roraima i de l'Amazonas, i el sud de Veneçuela.

Els seus habitatges tenen forma cònica i viuen en grups de famílies. La situació de les cabanes pot variar i moltes vegades, en comptes de formar un cercle, formen una filera.
Les famílies comparteixen amb les altres famílies del poblat els productes obtinguts de la caça, la pesca o la collita.

Quan es reuneixen al voltant de la foguera, mengen, conversen, fabriquen el seu utillatge, expliquen les seves històries, mites, llegendes i ensenyen als nens les seves tradicions.

Els yanomami es desplacen contínuament. Aquests desplaçaments estan motivats pel curt període de la productivitat dels seus conreus. Conreen plàtan, ñame, batata i malanga.
Un conreu dura dos o tres anys. Quan la terra s'esgota, el poblat crea una nova plantació en un altre lloc.

Practiquen la caça tot l'any, individualment o en grups, i utilitzen l'arc i la fletxa.

La pesca es practica amb menys freqüència i per pescar utilitzen la fletxa i el timbó, que és una mena de planta que sacsejada en l'aigua estaborneix els peixos.

Recol·lecten productes silvestres i també mengen granotes.

Els objectes que fabriquen són molt rudimentaris i acostumen a adaptar per a les seves necessitats allò que troben en la natura.

Utilitzen un verí mortal anomenat curare, que posen a la punta de les fletxes.

Degut a les condicions climàtiques, la seva vestimenta és molt senzilla.
Es pinten el cos amb molts colors, principalment vermell i negre.
Es posen collarets, plomes al cap i als braços i arracades.

Cada poblat té el seu líder i la seva autoritat es fonamenta en l'experiència i la saviesa.

Un poblat pot tenir entre 30 i 150 persones.
Actualment, la població yanomami es calcula en prop de 22000 persones.