Va néixer el 25 de juny de 1852 a Reus (Tarragona) i va morir a Barcelona el 10 de juny de 1926, després de ser atropellat per un tramvia.

Entre les seves obres cal destacar:
- la Casa Batlló
- el Parc Güell
- la Pedrera
- la Sagrada Família

La seva contribució a l'arquitectura és única i està considerat com un dels màxims exponents del Modernisme.

El dia 7 de juny de 1926, Antoni Gaudí caminava pel Passeig de Sant Joan i en ser a la Plaça Tetuan va tombar cap a la Granvia.

Molts vespres feia aquest camí per anar a l'església de Sant Felip Neri.
El feia a peu perquè li agradava caminar i quan ja havia passat el carrer de Bailèn i es disposava a travessar un TRAMVIA el va ATROPELLAR i el va deixar sense sentit.

Va morir el dia 10 de juny de 1926 a l'hospital de la Santa Creu.

La ceràmica de Gaudí
Les Arts Aplicades a l'Arquitectura així com els objectes decoratius van tenir un paper molt important en el Modernisme.

Els arquitectes del Modernisme van ser molt proclius en l'ús de les rajoles ceràmiques, però Gaudí és un cas especial ja que, basant-se en la ceràmica, ja fos natural o esmaltada, va proposar uns sistemes fins aleshores inèdits.

Va inventar l'anomenat mosaic de fragments ceràmics que havia d'encaixar com les peces d'un trencaclosques, el que popularment es coneix com a trencadís.

Utilitzava peces de rebuig de la fàbrica Pujol i Bausis, emplaçada a Esplugues de Llobregat, i també trossos de plats i tasses de cafè de pisa blanca d'altres manufactures de l'Estat espanyol.

També va utilitzar rajoles de ceràmica i el mosaic amb la tècnica de l'opus tessellatum antic, la mateixa que utilitzaven els grecs i els romans i que consisteix en unir amb morter de calç petites peces de marbre de colors, anomenades tessel·les, o d'altres materials, com vidre, ceràmica o petxines.

Gaudí va utilitzar la ceràmica tant en les parts estructurals com en les decoratives dels seus edificis. Per un costat, va convertir les rajoles ceràmiques en una nova forma d'expressió de la decoració, per un altre, va utilitzar els totxos de fang en les estructures dels seus edificis.

Una de les característiques fonamentals de l'arquitectura de Gaudí és el color. Deia que el color és el senyal de la vida.

Per tal d'aconseguir aquest cromatisme, es va decidir a utilitzar ceràmica esmaltada que ofereix vivíssims colors i aprofita la superfície llisa i polida i alhora la superfície tridimensional de la seva arquitectura per causar el màxim efecte de brillantor a l'incidir-hi la llum.

La tècnica del trencadís va ser utilitzada per primera vegada per Gaudí al picador de l'entrada de la finca Güell de l'Avinguda de Pedralbes.

No era un capritx trencar rajoles, era una necessitat perquè la seva arquitectura és sinuosa i plena de corbes i és impossible fixar una rajola sencera en una superfície corba.

Una altra de les característiques en la utilització d'aquesta tècnica és que fa una composició generada per una descomposició.

Al trossejar les rajoles que ja tenien la seva pròpia decoració i fer una nova composició que res té a veure amb els dibuixos de les peces senceres i que a més a més barreja amb fragments de diferents peces, aconsegueix efectes sorprenents i realment suggerents.

Podríem dir que Gaudí, al treballar amb la ceràmica, utilitza materials tradicionals de forma innovadora.

Així, sintetitzant, tenim:
- Ceràmica ornamental: per donar color, lluminositat, vistositat i com a recobriment (mosaic i trencadís).
- Ceràmica estructural: com a protecció i com a suport.