Té un volum de 1400 cops el de la Terra i els seus quatre satèl·lits més coneguts dels setze que té són: Europa, Ió, Cal·listo i Ganímedes. El seu radi equatorial és 71.492 km.

La zona de tempestes de Júpiter, ha estat anomenada La Gran Taca Vermella.
És un enorme remolí de gas, una tempesta fortíssima, que dura des de fa 300 anys i provoca vents de 400 km/h.

Aquesta gran taca vermella va ser enregistrada pel científic anglès Robert Hooke.

És de forma ovalada i es troba al sud de l'equador de Júpiter.
Varia molt tant de color com d'intensitat. De vegades, és d'un color roig fort, i realment molt notable, i en d'altres ocasions empal·lideix fins a fer-se insignificant.

Inicialment es va pensar que la gran taca vermella era el cim d'una muntanya gegantina o un altiplà que sortia per damunt dels núvols, però des que se l'ha vist descriure gairebé un terç al voltant de Júpiter, s'ha abandonat aquesta idea.

És més freda que els núvols que la rodegen, i una possible explicació és que sigui un cicló tropical.

Si això és veritat, té un nucli que gairebé ultrapassa la nostra imaginació, no solament perquè roman un any darrera l'altre, sinó a causa de la seva enorme grandària, ja que la gran taca vermella és tan enorme que podria empassar-se unes dues vegades i mitja la Terra.