El parc temàtic "Dinópolis" de Teruel, únic a tota Europa dedicat exclusivament als dinosaures, es converteix en el principal reclam de la província d'Aragó.

Dinópolis es va crear bàsicament per atraure al turisme a una zona de poc atractiu a l'estiu. Presenta als dinosaures de manera espectacular, tal com ens ha acostumat Steven Spileberg aquests últims anys. Entrades a 2.400 adults i 1.900 nens per a disfrutar d'un recorregut que va des del Big Bang fins a l'extinció de les "bichas", en uns jeeps que recorden als de "Parque Jurásico" (casualitat??). Els animatronics, reproduccions robótiques dels dinosaures, estan per tot el recorregut. El viatge comença per "La Rampa del Tiempo Geológico", la "Sala de los dinosaures" (on podem veure una rèplica exacta d'un Tiranosaure Rex), la "Sala de la Extinción" y la "Sala de los Mamíferos". I arribem a la cafeteria, Rocabar, on l'entrepà de pernil es diu Tiranosaure Rex i el de truita Triceratops. Els responsables del parc afirmen que Dinópolis és l'únic parc temàtic dedicat als dinosaures en el món que ens ensenya a una mateixa sala dues reproduccions gegants de tiranosaure i branquiosaure, i a més a més, una gran col·lecció de fòssils originals procedents de llocs com Rússia, el Líban, Estats Units, Mèxic, Xina, Alemanya o França. El paleontòleg Rafael Royo explica que la idea era des d'un principi "escapar del concepto de museo clásico, porque los museos son para los científicos. La idea era combinar lo lúdico y el respeto por los aspectos científicos con un objetivo prioritario: acercar los dinosaurios y el mundo de la paleontología al gran público y, sobre todo, a los niños". La inversió financera del Govern d'Aragó ha superat els 15 milions d'euros i és el primer pas d'un pla que pujarà uns 90 milions, que conformarà La Ruta Juràssica: un circuit per sis municipis de la província de Teruel (Galve, Rubielos de Mora, Albarracín, Mas de las Matas, Peñarroya y Concud).
El projecte de la Dinópolis se sustenta per la Institució Científica de la "Fundación", format per paleontòlegs i restauradors. El seu treball fins ara ha sigut realitzar el muntatge, assessorar i portar els criteris de l'exposició paleontològica, així com coordinar els projectes de diferents jaciments de la província es van realitzant. Entre els seus objectius està explotar el patrimoni paleontològic de la província de Teruel, mitjançant excavacions, protegint els jaciments, d'acord amb el Departament de Cultura i Patrimoni de la Diputació general d'Aragó. El projecte ha de nutrir-se i mantenir-se actiu amb els nous estudis i troballes realitzats pels paleontòlegs i aquesta serà la principal feina de la "Fundación". La direcció de la "Fundación" depèn d'un Patronat integrat pel Conseller de Cultura, el director de patrimoni cultural i membres de l'IAF. S'espera que entri a formar part una representació de la comunitat científica.
Saurópodes. Estan representats per espècies molt diverses, a Teruel n'hi ha restes d'aquests dinosaures en tres de les localitats emmarcades dins del parc, Peñarroya de Tastavins, Galve y Mas de las Matas. Existeixen altres jaciments d'aquests grups a altres punts de la província, com dents, petjades i restes aïllats (Ababuj, Aguilar de Alfambra, Miravete, Josa i Lidon).
Al passat també s'han trobat restes de saurópod a Rubielos de Moral, per la qual cosa no es descartable que es trobin noves restes al futur. Saurópods de Teruel previstos per exposar són: Aragosaurus, saurópd de Peñarroya i Saurópod de Cuesta lonsal, Saurópod de EEUU per a restaurar (un Camarasaurid). Repliques d'esquelets per al parc són els Brachiosaurus brancai, Bellurosauros. Restes indirectes: possible niu d'ous de saurópod procedents de la Xina.
Terópods (dinosaures carnívors).
Els terópods estan representats amb una amplia diversitat a Teruel (Dromeosaurids, Megalosaurids, Coelurosaurids, Barionicids i Teropods indet.), mitjançant nombrosos dents i restes vertebrals, a Galve, Castellote, Alacón, Oliete i JACIMENTS de La Cantalera. Al parc estan representades repliques d'esquelets de Tirannosaurus Rex, Yanshuanosaurus, Deinonichus, Herrerasaurus. També repliques de cranis d'Allosaurus, Albertosaurus, Megallosaurus i Giganotosaurus. Onithischios. Els dinosaures amb maluc d'au, són el Onithischios, dels quals n'hi ha una amplia representació a Teruel, tant en restes directes (dents i óssos), com indirectes (closques d'ou, coprolits i petjades). El gènere més abundant de la província són els ornithopods Iguanodont i Hypsilophodon, amb restes indirectes petjades i closques d'ou i directes, dents i esquelets parcials del postcranial sent menor la presencia d'altres grups com els Thireophora. Al parc s'exposaran les següents repliques de dinosaures d'aquest grup: Stegosaurus (un Thyreophora) Camptosaurus i Tsintaosaurus (Ornithopoda) i Paquicephalosaurus, Chasmosaurus i Triceratops (Marginochepalia).
|