Constantí
Llambias va néixer a Barcelona el 2 de juny de 1898 i es va llicenciar en
Medicina per la Universitat de Barcelona el 1923. Allá va conéixer
personalitats de la medicina catalana com els doctors Josep Trueta, Ramon Sarró
i els germans Trias i Pujol. Es va especialitzar en cori pulmó. I feina no li’n
va faltar: en aquells anys la tuberculosi feia furor.
El 1931,
Llambias va ingressar a ERC. Segons explica la seva filla, Montserrat Llambias,
“la mort d’un fill seu, el nostre germà gran, el va afectar profundament
iva ser un factor afegit a l’hora de decidir entrar en política. Molts dels
seus amics, que el veien malament, el van animar a ocupar encara més el seu
temps”. En tot cas, que es movia en cercles de unía progressista era evident.
S’havia adscrit a la maçoneria, i formava part de la lògia Minerva, que
agrupava professionals liberals de diversos sectors. Boronat també era maçó i
s’enquadrava a la lògia Themis, considerada més ideologitzada i
anticlerical.
També per
aquells anys, com a metge, va freqüentar el col·lectiu d’invidents, que
aleshores vivia en unes condicions de vida miserables. Va instal·lar un petit
consultori al Poblenou, i sovint els proporcionava els medicaments.
Cap al
1932, el doctor Llambias va concebre la idea de crear una rifa mitjançant un
sistema de cupons, els beneficis de la qual servissin per finançar projectes
d’ajut al col·lectiu de cecs. Per mirar de ferlo realitat, va recórrer al
seu amic Roc Boronat, que llavors era el cap de negociat de l’Jnstitut d’Assisténcia
social de l’Ajuntament de Barcelona. Aquest fet va facilitar el permís
municipal.
La rifa va
ser un éxit (vegeu peça), en part grácies a un seguit d’empreses que hi van
col·laborar, com Hispano Olivetti, Xampany Baqués, Roca Joier, Cinzano i
Cerebrino Mandri, entre d’altres. D’altra banda, el cupó va connectar de
seguida amb un ampli sector de la població, que va acollir la iniciativa amb
simpatia. Finalment, el Sindicat de Cecs de Catalunya va ser fundat el 8 de
juliol de 1934.
En Roc Boronat en va ser el president. A partir d’aleshores, el sindicat
va poder generar altres iniciatives, com la creació d’un taller de
manualitats, una escola per a rensenyament del métode de lectura Braille i una
editorial per a l’edició de textos.
La fila del
doctor Llambías recorda perfectament el compromís del seu pare amb ERC i la
política, i com duia els fills als mítings del partit. Dolors Ivern, al seu
estudi Esquerra Republicana de Catalunya 1931-1936
(Publicacions de l'Abadia de Montserrat), cita Llambías com a signant, junt amb
representants de la medicina i del món professional, d’un manifest als
intel·lectuals catalanistes perqué donessin suport al projede d’Esquerra.
Aquest manifestva aparéixer al primer número del periódic Som, de les
Joventuts d’Esquerra d’Estat Catalá (JEREC), liderades per Josep Dencás.
Era el i8 d’octubre de 1933 el nacionalisme d’esquerres
vivia agitat per les tensions entre macianistes, com la JEREC, i la gent del
grup L’Opiniò, contraris a la preeminéncia d’Estat Catalá.
En el
moment d’esclatar la guerra, Llambias va ser cridat al front i va ser oficial.
Amb la victòria franquista, es va exiliar a França, on va viure moments molt
durs, especialment durant l’ocupació nazi.
C.Tortras / P.Martí BARCELONA
El Triangle, 6 de Octubre de 2003
Vaig
conéixer a Llambias l’any 1931, quan tot just acabada la carrera actuava d’ajudant
del Dr. Trías Pujol, i el Dr. Llambias ens enviava malalts quírúrgics. Era un
famós metge internista, famós tant pels seus encerts professionals com pel seu
bon cor i l'actuació compassíva envers els malalts. Com a mostra d’aixó
últím, hem de consignar que feía de metge amb carácter gratuit duna espécie
de socíetat o Montepío, com tants n’hi havía aleshores a Catalunya abans de
la ínstauració de la Medicina d’Assegurança Obligatória, que tenía per
objecte l’ajut als cecs en cas de malaltía. Llambías es planyía pels casos
de míséria que havia de contemplar en la seva actuacíó, de persones
prívades de la visió que no tenien altre medí de supervívéncía que la
carítat pública; aleshores era freqüent l’espectacle dels pobres cecs
demanant caritat en una cantonada tocant un violí; coneíxía per tant míllor
que ningú, els problemes í sofríments d’aquest sector de la socíetat i
tingué la idea de convertir aquell modest Montepío de tipus medieval en un
gremí o associacíó important, per medí de la ínstauracíó duna rifa, els
beneficis de la qual anirien destínats a la dita Associació que podría d’aquesta
forma prestar un ajut de debó a aquest desgraciat gremi, en lloc de l’ajut
migrat í purament simbólic que fins aleshores es practícava.
Llambias
tenía a l’Ajuntament un regidor amíc que es deia Roc Boronat, a qui Ii va
exposar la idea que fou acceptada amb entusiasme, de tal forma que en poc temps
va ser legalítzada per l’Ajuntament la rifa deis cecs que fou un gran éxit
des d’un bon començament. Tothom comprava números d’aquella rífa, amb la
bona idea de qué, a més del joc, es feia una caritat important, que
contribuía a elevar el nivell de vida d’un sector de la població que
despertava la compassíó de tothom.
Després
víngué la Guerra Civil i tant Llambías com Boronat hagueren d’abandonar el
país i el gremi sostingut pels beneficís de la rífa es va mantenír amb uns
altres noms í en uns altres llocs, fins a convertir-se en el que és avuí: una
de les majors empreses de beneficéncía del nostre país.
Moisés
Broggi
En la 2ª Edició deis Premis ONCE Catalunya a la Solidaritat i a la Superacíó, que han coincidit amb la celebració d’aquest Any Europeu de les Persones amb Díscapacitat, l’ONCE ha volgut concedir un Premi Especial a una persona molt important en els nostres orígens. Una persona solidária amb el col iectiu de les persones cegues i amb deficiéncia visual, i que durant tota la seva existéncia va lluitar per miliora la qualitat de vida d’aquest col lectiu. El seu esforç va permetre que centenars d’eíls ocupessin un lloc de feina, i que la seva vida diáría fos moltmés digna.
Constantí Líambias ¡ Morató
va néixer a Barcelona (1898-1962). Doctor en Medicina per la Universitat de
Madrid, on va estudiar medicina general amb l’especialització de cor i
pulmons. Colíegiat des del 2 de febrer de 1923, va establír el seu primer
consultorí, amb un company, al carrer Avinyó. Més endavant, va instal·lar el
seu propi consultori al carrer Valéncia, núm. 218.
Casa seva
va ser un lloc de trobada amb nombrosos amics de la professió i col·laboradors,
entre ells Roca-Luling (oftalmóleg), els germans Trias Pujol, Moisés Broggi (cirurgiá),
Sarró (psíquiatre), Gabarró (estética), Carulla (cardióleg) i Noguer Moré
(dermatóíeg). D’altra banda, va dur una intensa activitat política i
cultural que el va podar a posar-se en contacte amb alguns poíítícs del
moment, Comorera, Lluhí i Vallesca, Serra Moret, Roc Boronat i Carrasco i
Formiguera entre altres, i va mantenir unes conviccions polítiques que el van
fer viure a l’exili durant moíts anys.
La seva
gran sensibilitat i solidaritat el va podar a ajudar a un col íectiu moít
desvalgut en aquell moment, i aixó és el que l’ha fet mereixedor del Premi
Especial ONCE Catalunya a la Solidaritat i a la Superació 2003.
Premis ONCE Catalunya a la Solidaritat i a la Superacíó 2003
Aquesta página s'ha actualizat per última vegada el 08/02/04.