Terra trencada i obscura, terra de llicorella, terra de vi vermell i coratjós, terra de pobles grassos. Terra de camins, també. Pertot té entrades i eixides, perquè és terra de pas, ficada entre el Camp, la mar, l'Ebre i les contrades de Lleida. Com més la veieu, més retirança li trobeu amb aquella altra terra llunya i vinatera que es diu Renània. Llevat del color de la gent i de la fesomia dels pobles, les serres del Priorat -la de Llaveria, l'Argentera i la de Montsant- tenen una admirable similitud amb les ribes muntanyoses del Rin. La mateixa substància, els mateixos conreus, els mateixos turonell amb un plomeret d'arbres, el mateix baf de plenitud i la mateixa lluentor grassossa. La proximitat de l'Ebre i l'aspecte majestàtic, i en certs indrets fantàstic, que aquest riu pren des de Móra fins a la mar, acaben de completar la semblança.