 |
  Premi Guillem Cifré de Colonya 1983 La Sara estava molt i molt empipada amb l'avi. El dia que ella feia dotze anys a l'avi no se li va acudir regalar-li altra cosa que una petita llavor. Per molt que ell li digués que era màgica, la Sara s'estimava més una bicicleta. Si no hagués estat per la insistència del seu amic David, potser ni tan sols no hauria arribat a plantar-la a l'hora en què el sol es pon, com li havia recomanat l'avi. I aleshores no haurien vist mai la meravellosa planta que en va sortir, ni s'haurien desplegat davant dels seus peus set camins diferents, cada un amb un color de l'arc iris. És clar que la Sara tampoc no hauria suat tant per alliberar en David de l'encanteri que el va convertir en estrella i el va fer presoner del gèlid cel de la nit. |
 |
|
 |
 |
 |
 |
 |
