Ja està , ja hi tornem a ser , l'endemoniat fillet d'Afrodita m'ha tornat a portar missatges amb sagetes enverinades.En aquests moments, començo a sentir el seu efecte que em cobreix el cor i em dóna ales per imaginar móns de pega, on tu ets la deesa a qui honorar, l'heroïna a qui respectar , l'aire, l'aigua, els ocells que canten i ho envolten tot amb la seva dolça melodia.
L' instant fugaç en que et vaig veure va marcar el punt d'inflexió en la meva vida, des de llavors el teu record ha anat sortint i entrant en la meva memòria , fent , fent i desfent, conduint els meus actes, sense jo saber-ho, cap a tu.

El dubte torna sobrevolar-me , dubto, torno a dubtar i tu saps que això no m'agrada. Ella es maca i simpàtica , amable i sensible, els seus defectes s'oculten als meus ulls com per art de encanteri i no sé que té que em fa veure les estrelles a la seva mirada. Hi ha qui a això anomena amor, jo li dic inconveniència.

Tu saps com m'agrada ésser en tot instant serè, reflexiu , cínic,objectiu...invulnerable. Sóc més sensible del que voldria però m'amago en una cuirassa de distanciament i faig veure que no ha estt res.
Encara no havies notat que m'agrades? O potser ,no ho has volgut notar, pot ser t'ha et por, fàstic, nosa, que sé jo, pot ser simplement era un obstacle al qual no et volies enfrontar.Tothom, objectivament , des de for , m'ha dit que era massa descarat.Aquells ulls de mel que posava quan em miraves, aquell estremiment cada cop que el teu braç topava amb el meu, la teva presència simplement em desconcertava.

T'explicaba les meves coses, les meves cabòries i els meus desencisos, tu corresponies divertida i encuriosida, res més. De totes maneres a mí mai m'ha agradat anar de víctima per la vida i estic convençut que podré superar-ho, està encara llunyà el sia en que mori d'amor; tot i que també passo pels mals tràngols , en soledat ,cicatritzant lentament però indefectiblement les ferides.
No estic en posició de recriminarte res, pot ser el fet que no em tractessis amb desdeny des de bon principi, potser així no m'haguès embriagat de la teva fragància, d'or mortal que mata sense voler-ho.

Ara , escrivint això, encara no sé si t'ho podrè dir a la cara.En el mateix moment que els teus ulls es clavin sobre mi estic segur que em caurà el món a sobre. Massa risc tot plegat? No s'arrisca qui no te res. I jo no et tinc, ni et tindré mai, peró el que ningú em podrà treure és el teu record, al meu costat, la teva respiració acompassada, aquella disimulada timidesa que em fa embogir.
És lamentable que hagi de recórrer sempre als vells trucs, però la paciència no farà el miracle , no en aquest cas. Si més no, no vull que t'ho prenguis com una criaturada, he intentat portar-ho amb la màxima maduresa , amb la màxima racionalitat ,i casi ho e aconseguit , però no és bo enganyar-se a un mateix, a més és doloròs, i no m'agraden els patiments inútils.


Sé que si encara ningú no t'ho havia dit, si encara no ho havies notat (pel que es veu que se m'ha notat des del principi) potser fins i tot et sorprendrà ,però, en qualsevol cas , res no tornarà a ser igual entre els dos (almenys a curt termini).Sé que m'estic aferrant a un ferro roent, però és millor això que caure en l'insondable pou de la deseperació. Aquesta te un gust amarg i conegut i no tinc ganes de repetir.

He comés alguns errors, errors fatals en algún cas , que crec que m'han allunyat més de tu quan més volia apropar-m'hi, he jugat cartes molt fortes i les he perdut en totes les jugades. Ja no em queda res més per jugar ,només em puc jugar el cor, a una carta ,i tinc tots els números per perdre. El que no vull és morir sense haver-ho intentat, envellir amb el dubte del que podia haver estat i no va estar per manca de valor.La teva posició és incómoda, i et comprenc, com comprendré que a partir d'ara t'allunyis de mi per sempre.Que m'ignoris per tal de no donar-me esperances, és normal, jo també ho faria , són les regles del joc.
No em preguntis perquè faig això, nomès sé que si no ho faig serà pitjor.Ara per ara jugues amb avantatge,tu estàs en el castell inexpugnable , segura, amb provisions per temps i jo sóc l'imbècil que es pensa que pot fer com el Cèsar "veni,vidi,venci".
No em menyspreis per això , tinc les meves raons, i en tot cas no sóc el bufó boig que tothom es pensa.

Sé que no en faig res d'escriure't en aquests termes , però com a mínim em quedo descansat sabent que m'he pogut explicar. A més , per escrit no pots replicarme , si t'ho digués cara a cara amb tota seguretat em desmuntaries el discurs preparat i hauria d'improvisar tot posant-me en evidència.

D' aquesta manera puc estructurar més les meves idees, amb la qual cosa em comprendràs millor.En fi , sembla que t'estigui explicant les meves memóries i si algún cop arribes a llegir aquest escrit veuré acomplert el meu desig profund de justificació ,tot i que encara no sé com ni quan t'ho donaré a conéixer.Sé ,en qualsevol cas, que seria covard i hipòcrita, no dir-te mai res i seguir gaudint de la teva gràcia , de la teva companyia, simplement no és el meu estil.

Només em queda dir-te que moriria per un petó teu , però sé que no me'l faràs mai, m'hauré de contentar amb imaginar la possibilitat en un altre temps , una altra vida.Vull acabar aquesta memòria dedicada a tu desitjant-te un Bon nadal i un Feliç any nou i demanant-te que no et formis un mal concepte de mi , potser el que faig ho faci per amor...

Rep una cordial abraçada del teu amic...