Des de la posició d'inferioritat que m'atorga la meva condició masculina, des de la limitació mental que suposa tenir pèls a la cara; aquí, des del pis de sota, m'atreveixo a alçar la cara i la veu per contestar el que considero una simplificació immerescuda causada, al meu entendre, per la manca d'experimentació pràctica o la observació massa limitada i discriminatòria d'un fenomen més ampli i ric. He de reconéixer abans de començar que, efectivament, els homes resulten en molts aspectes més primaris i instintius que aquesta espècie tan evolucionada i superva que ens jutja des de les alçades, i ens nega la seva absolució en virtut d'un malentès i disimulat egocentrisme, d'un victimisme elevat a una potència infinita, d'una ceguesa provocada per una exagerada autocomplaença... Les dones ens jutjen i ens menyspreen, sovint sense un suficient coneixement de causa, sense entrar a discernir quines són les nostres raons, les nostres pors, els nostres anhels. No els coneixen, però tampoc els importen el més mínim, perquè a l'hora de la veritat l'únic important és tenir entre cames alguna cosa digne de consideració, i no estic parlant precisament de sensibilitat i poesia, sino d'una concrecció carnal que es mesura per centímetres i no per estrofes. La dona que llegeixi aquestes línies potser se sentirà ofesa. La sang li tenyirà el rostre d'un furor inconscient i irracional, però en el fons l'espurna que encèn aquest foc, no és més que l'íntim reconeixement d'una veritat que ella mateixa s'amaga i no s'atreveix a descubrir-se, d'una veritat ofensiva i punxant que no fa més que rebaixar el grau moral dels seus judicis. Senyores, senyortes, dones de totes les edats i textures, no ens enganyem, el tímid noi esquifit i amb ulleres només s'emporta la noia a les pel.lícules. La crua realitat és que el pobre Cyrano, lleig i sensible, acabarà l'obra sense haver-se menjat "un rosco", mentre que el bell Cristien es cobrirà de flors i glòria i s'emportarà els petons de Roxana. Us amagueu darrera de frases grandiloqüents com "el que importa és la personalitat" o "si no tinguessis diners t'estimaria d'igual manera", però la vostra perversitat us delata, i nosaltres, pobres ingenus no sóm més que peces prescindibles de la vostra partida d'escacs, peons que arraconeu sense miraments quan la partida comença a avorrir-vos, condemnats a una mort trista i sense glòria, a un oblit cruel i doloròs. Jugueu amb nosaltres, manipuleu el nostre cor infantil i fràgil i a més ens carregueu amb les culpes dels vostres maldecaps, taqueu les nostres mans amb la sang de les ferides que vosaltres mateixes ens heu inflingit. Permeteu-me que no plori de pena davant la vostra màscara de dolor i humiliació. Tiranitzeu les nostres vides amb indolència i a més espereu que ens sentim culpables. Disculpeu la última espurna d'amor propi que em resta després de l'expoliació a que m'heu sotmés, i no considereu aquests mots sincers com un ultratge, tot i que ja se sap, les veritats ofenen... Tinc la sort, o la desgràcia, de posar-me gairebé sempre del costat de la part feble, de la part perdedora, derrotada. Tinc la sort, o la desgràcia, de ser home, o noi, o nen... en tot cas formo part d'aquest col.lectiu que vosaltres menyspreeu, d'aquests a qui considereu inferiors, indignes de la vostra atenció. I no ens enganyeu, i no us enganyeu, amb falses consideracions viperines sobre la nostra naturalesa. Sóm inferiors? Provablement, no puc negar-ho, però tampoc heu de infravalorar la nostra capacitat per ser persones. És insultant, fins i tot per a una ment inferor, per definició, com la meva, que una dona intenti vendre'm una pel.lícula tan mesquinament simplificada, tan simplement mesquina... El mostrari masculí que tan amablement ens ha regalat, per sortir de la ignorància, aquesta clarivident femella, no fa més que demostrar-me la mala baba que es gasten les dones. No només se n'aprofiten de la nostra inferioritat, sino que a més se'en riuen i en fan escarni, i per acabar-ho d'arrodonir es disfressen de fràgil ovelleta i ens culpen de la seva pròpia incompetència. El tema dóna molt més de sí, evidentment, però no voldria es magnifiqués el significat dels meus mots, m'agradaria que això es considerés simplement com la legítima defensa d'un condemnat, la meva és la vulgar opinió d'una d'aquestes menyspreables espècies d'homes amb que tan il.lustrativament ens ha il.luminat la clarivident femella. Només això, és com si l'últim mico opinés, però aquest mico opina encara que ningú l'escolti, opina, encara que no se'l tingui en consideració, opina, perquè té dret a opinar encara que tothom se'l negui... ...FI?? |
||
 |
Rowan Pi del Bosch, 10/4/1998 | |
