Diuen que els contes inventats no són més que contes. També diuen que els somnis no són més que somnis. Ja haurem sentit molts contes sobre somnis, però potser no em tingut mai cap somni sobre contes. Això és, més o menys, un somni sobre un conte. O, més aviat, un conte sobre un somni d'un conte.

Tot aquest joc de paraules no té un sentit real. Tampoc en tindria de sentit fictici si no fos per la nostra imaginació. En podria fer tota una tesi, però no ve al compte. Del que es tracta és de transmetre un missatge d'advertència per a tots aquells que somien sense somiar somnis, és a dir, aquells que somien contes.

... perquè tot va començar fa molts anys. Tot havia ja començat quan va nèixer el seu pare. La seva família, des dels més allunyats avant-passats, havia treballat al camp, en condicions molt precàries. A més, a la família, sempre hi havia hagut com una jerarquia. El més gran deia sempre l'última paraula !
La història que us vull explicar va transcòrrer avui farà un any. Succeí en una vall tranquila, envoltada de muntanyes on la verdor dels seus arbres s'extenia d'una banda a l'altra. Hi havia alguns rierols on nedaven peixos de tots els tamanys. Un paissatge bucòlic on el silenci només era trencat durant el dia pel cant dels ocells.

... el pobre Jack no podia fer-hi res més. Però el seu pare no podia permetre que li sortís un fill gandul. Així, l'únic que es repetia tots els dies era una pallisa a cops de bastó. Aquells temps duraren fins ben avançada la joventut. Molts anys de patiment. No podia oblidar-se de tot. Havia de marxar. Però sempre li quedaria una taca al cor que potser mai acabaria de rentar !
Enmig d'aquella meravellosa mostra de la nostra Natura hi havia una tenda de campanya. Era una tenda per a dues persones. El color blau fosc del toldo cridava l'atenció entre tanta verdor.

... en Jack arribà a la ciutat pensant que tot seria diferent. I ho va ser, en un principi. Aconseguí un treball i un bon allotjament. Mai més no tornaria sentir a parlar del seu pare ni de cap altre membre de la seva família. Per fi era lliure !
Però, a poc a poc, va anar fent-se de nit. El blau d'aquella tenda va anar difuminant-se fins desaparèixer en la foscor. Es podia sentir el silenci. Però només a fora. A dintre, algú estava parlant en veu baixa.

... tot anava bé. En Jack ja s'havia casat. Tenia una filla de cinc anys. Era preciosa. Tant com la seva mare. Quan en Jack arribava de treballar, el que primer es trobava eren els dos petons de la seva filla que corria esvalotada per tota la casa en sentir que s'obria la porta !
Hi havia una parella jove. Ell estava explicant un conte. Ella l'escoltava atentament. Estaven enamorats. I això es notava escolatant la suavitat de les paraules del conte. Veient la tendresa amb què s'abraçaven.

... però l'alegria va acabar un dia. Ell recordà la seva antiga família per un instant. Potser no hi tenia cap motiu, però va tornar a veure tot allò que l'alterava: els crits del seu pare, la força del bastó a la seva esquena, la sang relliscant-li per tot el cos, el dolor, la desesperació
La noia s'anava adormint. Ell no es donava compte. Per això continuava deixant volar la seva imaginació. Les seves paraules s'anaven barrejant amb imatges irreals dins el somni de la noia.

... va ser així com en Jack va començar a acabar amb la seva pròpia vida. Un final trist per un principi trist. De res havia servit fugir de casa. L'odi i la venjança creixien dia a dia dins el seu cor. Però no hi havia el seu pare, ni els seus avant-passats. Només la seva nova família podia pagar l'error de la seva existència !
El noi anava movent els dits entre els llargs cabells de la noia. Parlava cada cop més fluix. Ella ja no el podia sentir. Però el conte continuava en el somni amb la mateixa suavitatde les primeres paraules.

... en Jack arribà a casa. Era el seu aniversari. La nena li havia preparat un regal. Era el dibuix d'un gos. Un gos amb un somriure d'orella a orella. Amb una expressió alegre que recordava els ulls de la petita. La mare estava a la cuina, preparant aquell plat que tant li agradava a en Jack !
La nit anava avançant i les paraules s'aturaren. El noi també s'havia adormit. El silenci i la foscor ho cobrien tot. Semblava un moment abans de l'inici dels temps. Però no ho podia ser perquè encara se sentia un somni.

... en Jack entrà a la cuina. La dona es girà lentament amb un lleuger somriure. Però aquest somriure inicial s'anà convertint en un crit de terror sota l'ombra d'una destral. Instants després... res. Silenci. Tranquilitat. Un cos al terre, cobert de sang, destrossat !
El dia trigaria poc en arribar. La nit havia estat curta. Però encara es recordava el seu silenci. El matí seria fred i humit. Começarien els cants dels ocells. L'aigua dels rierols. La pròpia vida.

... la nena s'havia amagat sota el seu llit. En Jack la buscava desesperadament. Ho volia explicar tot. Demanar perdó pel que havia fet. Però la nena estava espantada i no sortia d'allà. El gos que havia dibuixat havia quedat a la catifa, i el recollí en Jack !
La noia despertà. Estava sola a la tenda. Es pensà, en un principi, que ell hauria sortit un moment. Però tenia por. No sabia perquè, però intuia alguna cosa desagradable. S'accelerà el seu cor i es quedà immòvil per sempre.

... per fi sortí la nena. En Jack la mirà amb tendresa. El gos ho podia veure des de la catifa. Amb molta suavitat, es tornà a aixecar la destral. El pare mostrà el seu amor per la filla. La destral acabà amb el terror de la mirada de la nena. No tornaria a patir mai més !

La noia es troba ara davant meu. No és una pressó, però no pot sortir d'aquí. Tampoc ho puc fer jo. Ella ha viscut un somni en la realitat. No podia imaginar que tot el que li passava a la dona, o a la nena, era com un mirall en la foscor d'aquella nit...

... ara ja no pot fer-hi res. Ha estat víctima del seu somni. El seu xicot, víctima del seu propi conte. Ella, perduda. Només em mira. Ho sap tot. Puc llegir la seva ment. Sento tot el que pensa i un nom que no deixa de colpejar el seu cor: Jack. Jack. Jack !