RIBESALBES

La vila de Ribesalbes se situa a l'interior de la comarca de la Plana fent frontera lingüística amb les parles castellano-aragoneses (xurres) de l'Alt Millars. Tot i la pertinença a la comarca de la Plana, Ribesalbes és tant geogràficament com lingüísticament una mena de prolongació de l'Alcalatén.

Les dades que exposaré a continuació varen ser recollides per est servidor per a l'Atles Lingüístic de la Comunitat Valenciana (ALCV).

 

FONÈTICA

 

Al contrari que els pobles de la Plana, Ribesalbes elidix la -r final com el val. septentrional, així sentim; parlà, parlar, llauraó, llaurador, etc. També hi ha elisió davant de pronom enclític iniciat per consonant; fe(r)-se, agarra(r)-lo, etc. La -r només reapareix davant de ho, saber-ho, pensar-ho introduint-se de forma no etimològica en els imperatius de les persones 4 i 5 precedint ho; veneur-ho, distingiur-ho i inclús venembr-ho on la introducció de /r/ ha desenvolupat una [b] epentètica. Segons Colon (comunicació personal) la caiguda de -r és recent a la vila puix que ell observà dita articulació en parlants de principis de segle.

La confusió de /b/ i /v/ (contràriament als parlars de la Plana) està completament establerta a Ribesalbes, que sembla formar una zona de betacisme històric que estenent-se des del nord aplega fins Onda i la seua rodalia.

El fonema /dZ/ es percebut amb un tipus d'africació dèbil i amb casos de desafricació en context intervocàlic; espentejar > [aspente'Za], saborija > [saBo'riZa], trepitjar> [trapi'Za]. Recordem que la progressiva desafricació de /dZ/ és un tret definitori del valencià septentrional (o tortosí) en contraposició al val. castellonenc i val. general, on el fonema /dZ/ sol mantindre's sempre africat (o africat ensordit en val. apitxat).

El fonema prepalatal fricatiu /S/ sol mantindre's oposat a /s/ com ho mostra el mot seixanta articulat [Si'Santa] on es manté <x>=[S] i a més /s/ passa a [S] per influència de [i]. Açò exposat és prova inequívoca que l'oposició /S/-/s/ existix a esta vila. Sembla, no obstant, que la realització del fonema /S/ tinga un grau de palatalitat dèbil poden acostar-se molt a una realització en vies de despalatalització, [§], especialment en posició final (peix). Caldria un estudi més detallat, amb ús d'un espectrògraf, per tal d'esbrinar l'existència o no de l'oposició /S/-/s/en posició final puix que efectivament el contrast fonològic en dit context podria estar absent, no només en val. septentrional i castellonenc sinó també en altres parlars valencians.

Altres trets fonètics típics de la vila són:

Altres fenòmens consonàntics d'incidència lèxica reduïda són:

Respecte al vocalisme Ribesalbes, est parlar seguix la norma del valencià general fent passar la /e/ a [a] en els grups inicials àtons /es, em, en, eiS/; aspera(r), ambut, anveja, aixam. Cal recordar que el manteniment de /e/ és un tret característic del castellonenc nord i d'una ampla banda del val. septentrional (Plana nord, Pla de l'Arc, Alcalatén (?), Alt Maestrat, Ports).

Altres fenòmens destacables són:

 

MORFOSINTAXI

 

Destaquem en la morfologia verbal l'extensió de [e] a tota [a] del valencià general: ell pense, ell/jo volie, ell/jo vullguere com passa a Castelló i generalment a les comarques de la Plana nord (al nord d'Almassora), Pla de l'Arc i l'Alcalatén.

El pronom nosaltres conserva la variant més etimològica nosatros alternant amb la forma valenciana general mosatros.

Els pronoms dèbils són plens davant del verb com sol ser normal en valencià i cat. nord-occidental si bé, com sol ser general, me, te i se experimenten (no sistemàticament) la reducció a ·m, ·s, ·t quan seguixen a monosíl.labs acabats per vocal: què·t posaràs esta nit? Me pose o no·m pose? Se pose o no·s pose? Com ocorre a les veïnes Onda i Alcora , i en bona part del val. general no castellonenc, els pronoms mos (< nos) i vos en funció reflexiva es confonen amb el pronom de tercera persona se: se n'anem, se posem o no·s posem, fiqueu-se ací.

Com és normal en la llengua col.loquial el reflexiu se experimenta inversió d'orde: li se pose sucre, te se veu tot.

Altres trets morsintàctics són:

 

LÈXIC

 

El lèxic de Ribesalbes és afí al valencià general amb presència d'algunes originalitats lèxiques que ara detallem:

Carròs: terròs.

Curucada [kuruká]: conjunt de gossos que cacen junts.

Patxaco: cuca panera (cast. cucaracha).

Peladura [pela'ura]: rasquinyada, rascanyada.

Quineleta: candeleta.

Replica-campanes: mantis religiosa.

Tarugo: panolla desgranada.

Tabalada [taBalá], saquinada [sakiná]: bac molt gran.

Trompa(r): pegar colps amb el cap i les banyes del bou.

Xiri, xiri roque(r): mots referits al pardal comú. Quan és roquer vol dir que l'au és de pas.

Alguns castellanismes:

Ardilla: esquirol.

Jabalí [xaBalí]: porc senglar.

Rayo: rellamp.