Estos assaigs pretenen analitzar algunes de les qüestions relacionades amb l'origen i les característiques del valencià actual.

 El valencià que trobareu a esta secció utilitza algunes peculiaritats valencianes poc habituals la llengua escrita actual. Me referisc especialment a les formes plenes dels pronoms dèbils: me, te, se, nos, vos. Sent si algú se sent especialment ferit per est ús de les formes plenes. Cal dir que les formes plenes són una característica patrimonial del valencià i de la majoria de dialectes de la nostra llengua (valencià, català nord-occidental, part del rossellonés i balear) i han estat sempre literàries en la nostra llengua. Inclús al segle XX eixes formes han estat utilitzades per grans gramàtics i lexicòlegs balears i valencians (Josep Giner, Antoni Alcover, Francesc de B. Moll, etc.). No veem cap raó per considerar les formes plenes com un atemptat en contra de la unitat lingüística, sinó més bé al contrari, volem dignificar un tret molt literari i molt legítim que ens pertany a tots i al què no podem renunciar ni en l'elocució formal ni en el llenguatge escrit.

 Observareu també que accentue Valéncia i no València per tal que la pronunciació amb é tancada és l'única pronunciació valenciana i ben bé (caldria discutir-ho) podria ser una accentuació vàlida per al nostre cap i casal.