TOTS A PERPINYÀ EL 6 DE JUNY
(Es confirmarà l’hora més endavant? probablement cap a les 6 )
França, malgrat la voluntat expressada pel seu president i el seu 1er Ministre encara no ha signat la CARTA del Consell d’Europa sobre les llengües regionals i minoritàries.
Explica que aquesta CARTA és contrària a l’article 2 de la constitució que estipula que " la llengua de la república és el francès ".
Els bascos, els bretons i els alsacians ja s’ha manifestat a favor de la modificació d’aquest article antidemocràtic, en particular el 4 d’abril amb un total de 10000 persones al carrer.
Els catalans pensem manifestar-nos el 6 de juny.
Convidem tots els catalans, amics de Catalunya i demòcrates a participar amb nosaltres el 6 de juny.
A continuació adjuntem alguns articles de constitucions europees.
Us esperem
Joan Pere Le Bihan
La Bressola (33-468.66.50.01)
FRANÇA A CONTRA-CORRENT DE LES DEMOCRÀCIES
" Cal parlar francès, i sobretot callar " (Joan Pau GINÉ)
La Constitució francesa,
article 2:" La llengua de la República és el francès "
La Constitució espanyola , article 3
" 1-El castellà és la llengua espanyola oficial de l’estat. Tots els espanyols tenen el deure de conèixer-la i el dret d’utilitzar-la.
2-Les altres llengües espanyoles també seran oficials en les respectives comunitats autònomes, en conformitat amb llurs estatuts.
3- La riquesa de les diferents modalitats lingüístiques d’Espanya és un patrimoni cultural que ha de ser objecte d’especial protecció i respecte.
Estatut d’Autonomia de Catalunya, article 3: La llengua pròpia de Catalunya és el català.
La Constitució belga, article 3 bis:
" Bèlgica consta de quatre regions lingüístiques: la de llengua francesa, la de llengua neerlandesa, la regió bilingue de Brussel.les-Capital i la regió de llengua alemanya. "
A més, a cada regió els drets dels locutors de les altres llengües endògenes són reconeguts.
La Constitució italiana:
Article 6: " La República garanteix, amb mesures especials, les minories lingüístiques "
A més, la llei del 20 de novembre de 1991 precisa : " La República protegeix la llengua i la cultura d’origen Albanesa, Catalana, Alemanya, Grega, Eslava, i Tzigana així com de les de parla ladina, francesa, franco-provençal i occitana. "
La Constitució finesa:
" El finès i el suec són les llengües nacionals de la República "
La Constitució austríaca:
Article 8: " Sense prejudici dels drets assegurats pel dret federal a les minories lingüístiques, l’alemany és la llengua oficial de la República ".
Les disposicions previstes per lleis i tractats asseguren un ensenyament en les llengües croata, eslovena, o hungaresa al mateix títol que en la llengua oficial.
A Luxemburg:
La llei del 24 de febrer de 1984 preveu la cooficialitat del francès, de l’alemany i del luxemburguès.
A Gran Bretanya:
La Constitució no preveu cap llengua oficial. Una àmplia descentralització permet l’ús del Gal.lès a Gal.les i del gaèlic a Escòcia.
A Alemanya: La Constitució no preveu cap llengua oficial. Indica en el seu article 3-3: " ningú no pot ser discriminat ni privilegiat per raons (...) de llengua, de pàtria i d’origen... "
A banda del francès, les llengües històricament parlades en el territori metropolità de la República francesa són:
l’alsacià, el basc, el bretó, el català, el cors, el flamenc i l’occità.
Pel que fa al català remarquem que és oficial o reconegut en TOTS els territoris en què es parla (inclòs l’Alguer de 30.000Ha) EXCEPTE el que controla la República francesa.