RES SEMBLANT A RES
Vam fer-nos pas a pas on no hi
havia cap camí,
ens vam deixar portar per les
cames del destí
No volíem ser dèbils o forts,
ni valents ni covards,
només érem com el vent fugaç,
no veníem a lluitar.

Com la pluja cau sobre el matí,
sota el vent el mestral

Vam veure com la nit ens
omplia el dolor d'estrelles,
sota un cel
que es mirava en la tardor
I les hores que passaven ens
deixaven per escrit,
un comiat, uns versos, uns records
i el silenci per amic

No volíem res semblant a res,
portats lluny pel destí

No hi ha un lloc on parar,
ni on viure del passat
No hi ha res a esperar,
només pots seguir endavant
Només seguir endavant

Vam apendre a oblidar
i a resistir-ho tot, viure la
inseguretat i a ser feliç amb poc
A parlar sense paraules i no haver
d'entendre-ho tot,
a assemblar-nos l'un a l'altre
i no voler arribar enlloc

Ens vam deixar portar pel destí
No volíem arribar